Escapulats i penedesencs se citen el proper dissabte a dos quarts de cinc de la tarda. L’equip d’Iván Moreno va superar amb solvència a Lleida Esportiu i Vilassar de Mar
JORDI MESTRES @jordimestres7
Sense ser un històric dels de sempre, el Vilafranca està fent mèrits per a ser convidat any rere any al torneig clàssic de l’estiu al futbol català. L’equip d’Iván Moreno competeix i es pren amb la màxima seriositat l’esdeveniment del Guinardó i aquesta edició, la de 2019, no va ser una excepció. Primer, va guanyar per la mínima al Vilassar de Mar. Després, va igualar un partit que s’havia posat coll amunt contra el Lleida Esportiu. El degà penedesenc jugarà la primera semifinal contra el Badalona.
El campió dels últims dos històrics i màxim guardonat del certamen ja va veure’s les cares contra el Vilafranca en una recordada final del 2016. En aquella ocasió el punt de penal va donar el primer Històrics als penedesencs i Santi Triguero va alçar la copa. L’any següent, el 2017, els escapulats van tornar la moneda i van eliminar el Vilafranca a semifinals. Com veuen, es tracta d’un duel clàssic de l’etapa recent del torneig.
Suspens, gol i victòria
Després d’una primera jornada amb equips clàssics del torneig arribava una segona tongada ben diferent. Vilassar, Vilafranca i Lleida Esportiu formaven un grup atípic, que representa l’era moderna de la competició. L’argument d’aquesta línia és el mèrit esportiu. Els dos primers en jugar, Vilassar i Vilafranca, estan a 40 minuts de Barcelona. El tercer en discòrdia, el Lleida Esportiu, a gairebé dues hores.
Mentre els blaus arribaven al Guinardó – van fer acte de presència a 50 minuts de l’inici del seu partit degut al trànsit – Vilassar i Vilafranca obrien el foc. Poc més d’un centenar d’espectadors presenciaven un partit que va començar a decidir-se en la primera acció de perill. Escofet va fer una precisa passada per a Sardà, que va resoldre la jugada amb suspens. Pilota al pal i cap a dins. Manava l’equip d’Iván Moreno de bon principi.
El gol va ser l’últim servei de Sardà, que va ser substituït cinc minuts després. El Vilafranca es quedava sense golejador i els del Vilassar tampoc estaven gaire encertats. Eloi Pena, Pluvins, Roger Ligero… van generar perill, però només això. Intents que no van tenir el premi del gol, nedar per a morir a la riba.
El Vilassar no es rendeix
I des del precipici d’estar a punt de caure eliminat el Vilassar va jugar contra el Lleida Esportiu. Els maresmencs, amb poc a perdre, van sortir a per totes. Un parell d’ensurts sobre la porteria de Pau Torres deixaven clar que el partit no seria un passeig pels blaus. Els atacs maresmencs eren constants. En un d’aquests Gonpi va estavellar una preciosa volea al travesser de la porteria de Pau Torres. S’olorava el gol del Vilassar.
No hi va haver notícies del Lleida fins el minut 24, quan Pedro Martín va fer una rematada creuada. Era la primera ocasió de gol de l’equip de Molo, incòmode sobre la gespa del Guinardó. L’acció va esperonar un Lleida que va arribar a marcar, però el gol de Cano va ser invalidada per fora de joc.
El que sí va valer va ser el de Granero, amb una impecable rematada després d’una centrada lateral. El gol va ser definitiu, ja que es tractava de l’únic d’un partit ensopit, amb poc ritme i típic de pretemporada. El que sí bullia era el grup. I és que després del segon partit Vilafranca i Vilassar – ja eliminat – tenien tres punts. El Lleida, per la seva part, encara conservava opcions de cara a l’últim duel de la tarda.
Via cap a semifinals
Els blaus havien de guanyar. Si ho feien per dos gols estarien classificats i si ho feien per la mínima diferència seria el punt de penal qui decidís el semifinalista. Abans de complir el primer minut de joc Raúl González va tenir una clara. Semblava que el Lleida sortia amb un aire diferent al partit anterior.
Però va ser més del mateix. El Vilafranca, ben posat, va plantar cara contra un equip de categoria superior. Tot i això, la fe de Joanet i l’oportunisme de Raúl González van desnivellar la balança. El Lleida es posava per davant i quedaven 20 minuts per a evitar una tanda de penals que seria definitiva.
Pol Via no va voler arribar a aquest desenllaç i va posar la bota a un pam de la línia de gol per a impedir-ho. Quedaven 8 minuts pel final del mini partit. El Vilafranca estava classificat i el Lleida Esportiu contra les cordes. Així va quedar. Fins i tot Iván Moreno va donar entrada a Fontanils per a defensar les últimes jugades. El degà penedesenc va voler les semifinals i les va aconseguir.