Així ha estat l’anòmala temporada 2019-2020, d’un en un, de la plantilla del CE L’Hospitalet. Tres anys després tornen a Segona B, una plaça menor del que mereix una ciutat que mai ha fet cas al seu primer equip excepte molt pocs fidels que ho mereixen tot
@ManuelSeguraM
Un digne elogi per als auxiliars tècnics del CE L’Hospitalet va ser el pròleg d’una roda de premsa que sempre es recordarà per l’ascens a pesar que el seu tècnic Risueño va aprofitar per a moltes coses. És preferible no recordar-la encara havent demanat perdó el responsable.
L’equip riberenc, amb un pressupost envejable com ho és el del Terrassa o el del Sant Andreu, ha aconseguit tornar a 2aB que ha figurat molts anys en la història del club i en la qual, en teoria, hauria d’estar de pas per representar a una ciutat meravellosa que sempre ha donat l’esquena al seu primer equip. Només uns pocs fidels mantenen la flama d’una ciutat que és molt més que ‘el dormitori’ de Barcelona.
MÀXIM FAVORIT
No obstant això, tot cal deixar-ho a un costat i repassar el treball, d’1 x 1, d’una plantilla amb “9 jugadors en l’11 inicial que fa tres anys que estan a l’Hospitalet”, segons el seu entrenador, i que ha comptat “amb els mateixos 9 jugadors que van fracassar l’any passat i l’anterior i, que quan aquest cos tècnic va agafar l’equip, només faltaven 6 partits. En un any sencer, amb aquest cos tècnic i els mateixos jugadors, campions de Lliga, ascens a Segona B, campions de play-off i finalistes de la Copa Catalunya encara per disputar-se i Copa del Rei davant un Primera Divisió on quèiem en la pròrroga”, va comentar Risueño.
Per cert: “50 partits, 4 derrotes només en tota la temporada i a més el com hem jugat al futbol i com el Terrassa corria darrere de la pilota sense fortuna per a agafar-la, estic molt content”. Resum final de l’entrenador i director esportiu de l’Hospi que tancava la roda de premsa amb un decorós i educat “A prendre pel cul”.
MÉS NÚMEROS
Risueño, que ha complert l’ascens en la seva quarta temporada en l’entitat (descens com a director esportiu a Tercera, en la 2016-2017, ridícula promoció en la 2017-2018, amb Xavi Molist com a tècnic, i dur KO en un altre play off –Algesires- en la 2018-2019) ha tancat el seu quart cicle en un curs tristament irregular pel maleït COVID.
Si els números no fallen: 27 partits de Lliga (18 victòries, 5 empats i 4 derrotes), 1 KO ‘fabulós’ en la pròrroga de la Copa del Rei on van merèixer derrotar al Granada, 4 presències en la Copa Catalunya pel que jugarà la final (4 victòries, 2 per penals davant Barcelona B i Badalona) i 2 empats més per al play-off d’aquest passat cap de setmana. Un resultat final obligat per a l’Hospi, complicat, per descomptat, difícil, evidentment, però objectiu complert com a gran favorit.
UNA GRAN PLANTILLA
Aquesta ha estat la gran basa d’aquest Hospi: mantenir un grup unit de veterans amb il·lusió per a fer grans coses i amb emergents cracks que han sabut sobreposar-se als inconvenients que, lògicament, han trobat en la temporada. Aquest és el mèrit, cal reconèixer-lo, del seu entrenador Risueño. Felicitats.
Amb 4 jugadors que han superat la trentena, nou entre els fabulosos 25 i 30 anys, 6 Sub-23 i 2 amb menys de 20, aquest grup de 20 fitxes (segons presenta la FCF) i en el qual figura, també com a jugador, el preparador de porters Marc Aquilué, ha aconseguit el seu propòsit.
ADRIÀ ALIAGA: Seguretat. Ha acabat una temporada sense competència, ja que el juvenil no ha fet falta que salti; ha sabut mantenir-se en forma i comptar amb la fortuna a l’hora d’evitar lesions. Ho ha jugat tot en la Lliga (25 partits).
MARC AQUILUÉ: És l’entrenador de porters encara que figura com a jugador en la FCF.
NIL TORREGUITART: Porter del juvenil que no ha debutat.
MANUEL E. SALINAS. Pitxitxi. Encara que ha disputat millors temporades que la present, el golejador és una basa que mai ha fallat. 13 gols marcats en la seva segona temporada incompleta, després de 25 en els 31 partits de la passada, deixen molt alt, altra vegada, al granadí.
GENAR FORNÉS. Gran descobriment espanyolista, cedit aquesta primera temporada riberenca, i amb un futur impressionant (20 anys). Aquest central sempre ha rendit a gran nivell. Triga a estar en el primer equip perico.
MIQUEL JAUME: Un altre gran descobriment ‘màgic’ balear (20 anys). Aquest lateral esquerra de Llubí hauria d’haver jugat més minuts per la seva qualitat encara que acaba amb 23 convocatòries (15 des de la suplència).
CANARIO: El seu gol davant el Terrassa en la promoció evita qualsevol comentari. Veterà, bota de seda i experiència decisiva. Una de les seves millors campanyes de les dues fases que porta en el club.
MIQUEL RIPOLL: Lluitador, sempre disposat a rellevar a Salinas i a Antonio López. El seu esforç li ha donat punts a l’equip amb penals i gols clau (8). 21 partits jugats (16 d’inici).
TEIJE: El mitjapunta d’Utrecht va crear expectativa a la seva arribada encara que no es va adaptar i fins i tot va abandonar l’equip abans del play-off. La seva assistència a Diego a Terrassa justifica tres punts d’or i una fitxa ‘espectacular’. 280 minuts en 9 partits és una ruïnosa inversió.
EUDALD VERGÈS: Tot cor, professional impressionant, li espera gran futur en categories superiors (23 anys). Només s’ha perdut tres convocatòries (18 titularitats).
CRISTIAN ALFONSO: És l’essència de l’Hospi. Motor, cor, integració i orgull de ciutat. L’ascens és ‘culpa’ d’aquest migcampista de Primera que regala futbol. 20 partits disputats, 6 gols i 31 anys complerts aquest dilluns passat.
MOHA: Poc a destacar encara que ha fet la tasca com a suplent (12 partits) amb important suport al grup.
CRISTIAN GÓMEZ: Capità, futur entrenador del club (això diuen, fins i tot que li queda encara bastant com a futbolista), porta, com Alfonso, a la ciutat com a bandera. Campió amb el Cadet B, com a tècnic, no pujarà a Preferent per decisió de la FCF.
SERGIO JUSTE: Inèdit encara que recuperat després d’una greu lesió. La seva qualitat esportiva i personal ha tornat a brillar en el play-off.
ANTONIO LÓPEZ: Va arribar amb l’etiqueta de golejador, li ha faltat encert, encara que és un ‘obrellaunes’ espectacular.
DIEGO MARTÍNEZ: Central a tenir en compte. El valencià, titular indiscutible, no sols defensa bé i es deixa notar, sinó que marca diferències a dalt amb gols molt oportuns. 24 participacions (només 3 com a suplent).
JAVI MORALES: Inèdit. L’últim fitxatge del mercat d’hivern ha tingut escàs protagonisme per al central maresmenc. 274 minuts són molt pocs.
ADRIÀ PARERA: Ha format una parella model amb Diego durant tota la temporada. No ha tingut sort amb les expulsions.
DANI REINA: Lateral dret amb bona projecció i millor futur (21 anys). Aprovat alt en el seu primer curs.
MARTÍ SOLER: Genial director d’orquestra que ha barallat minuts amb Gómez i Canario i això és molt complicat. En 13 ocasions va aparèixer en l’11 titular als seus 22 anys.
VINICIUS: Sempre se li ha de demanar molt més a aquest brasiler que poques vegades acaba les seves genialitats. Pot donar moltíssim més de si. 5 gols és molt poc en la seva segona temporada.
TON RIPOLL. 24 partits disputats (17 titularitats). El de Santpedor (22 anys) ha guanyat molt de protagonisme malgrat l’enorme competència. La seva velocitat apunta al futbol professional. Gran temporada.
JAIR FERNÁNDEZ: Juvenil. Testimonial.