Adolfo Borgoñó: “L’ERTO ha estat un mal necessari i inevitable”

La UE Castelldefels és un dels clubs que s’han acollit a l’Expedient de Regularització d’Ocupació Temporal (ERTO). El seu president, Adolfo Borgoñó, creu que no tenia una altra sortida davant la crisi 

@ManuelSeguraM
Borgoñó, Castelldefels
Adolfo Borgoñó va arribar a la presidència el gener del 2015/ FOTO: Ana Armengol

Per què han presentat aquest ERTE, president?

Perquè és una situació que ens desborda a tots, ens ha tallat al 100% les nostres fonts principals d’ingrés i, com tenim uns empleats, volem arribar de la millor manera possible a passar aquest període. D’aquesta manera, rebem una ajuda i el treballador també pot veure’s compensat un 70%; això, al final, és la raó de pes.

Aquesta raó de pes pot inclinar la balança perquè la majoria (tots) els clubs de Tercera (19) haguessin pres aquesta mesura, però, avui, hi ha pocs que ho han anunciat. 

És una decisió individual i pot obeïr a múltiples raons perquè cadascun a casa seva sap les seves raons, la seva tresoreria, la seva planificació, els seus compromisos o la seva massa salarial. És arriscat ficar-me a casa d’uns altres. En el meu cas, si no el presentàvem, era impossible complir ni des de lluny.

Borgoñó, Castelldefels. Miki, Carrillo
Amb el ‘més que centenari’ tècnic Miki Carrillo amb la UEC/ FOTO: Àlez Gallardo

Els presidents de Tercera tenen molt bona relació. Imaginem que ho hauran comentat.

Sí, però la veritat és que hi ha realitats molt diferents. Ho fem més de manera individual, i encara que hi ha més gent que està valorant acollir-se, depèn de les perspectives de cadascun.

 

“Si no el presentàvem, era impossible complir “

 

No creu que hi ha massa por de ser transparent?

És clar que la Tercera, com hem dit i no ens hem amagat, és una categoria semiprofessional i entrem en un terreny ‘pantanós’ si parlem de la situació econòmica. Per això, cadascun intenta buscar la solució que més li pugui encaixar en la seva realitat.

Sembla clar que aquesta unificació li correspondria més a la RFEF o al Govern..

Crec que el programa ‘Impuls 23’ va en aquesta direcció, en el d’una major professionalització dels clubs.

Vostè ha parlat de moltes realitats diferents i és cert, ja que es competeix en una desigualtat manifesta. 

Ho sabem tots. Parlem d’una categoria semiprofessional en la qual que se’ns exigeix cada vegada més a les juntes i els clubs ho fan al ritme que poden. Aquesta crisi ens ha enganxat a molts en aquest procés amb clubs que van començar abans que uns altres la seva professionalització; la RFEF vol unificar en tres anys. La major part de les diferències que hi ha no són provocades voluntàriament, sinó per l’evolució de cada club.

Pedro Bilbao, Castelldefels, Borgoñó
Amb Pedro Bilbao, un dels cracks mariners/ FOTO: UEC

Es jugarà aquesta temporada?

M’agradaria però sóc pessimista. No sé quant temps estarem confinats, és més, crec que anirà per a llarg i no podem posar a jugar als futbolistes dimecres i diumenge. Fins i tot es poden negar a jugar pel risc de lesionats i els compromisos són fins al 30 de juny. Estarem sense ingressos i sense competició. D’on sortiria els diners per a pagar als futbolistes?

 

“Es tracta de fer els menys greuges comparatius”

 

En resum: L’ERTE és un mal o un bé necessari

Un mal necessari. No m’agrada, representa una reducció d’ingressos i no m’agrada haver-ho de fer, però només sortirem d’aquí si TOTS fem sacrificis. Ens agradaria mantenir el 100% de tot amb tots però és impossible i es tracta de discriminar molt bé i fer els menys greuges comparatius i atendre els casos més dependents i no serà fàcil. Un mal necessari i inevitable.