Ha estat la gran sorpresa d’aquesta lamentable repetició electoral a 8 dies per al nou fi de cicle. Àlex Talavera es va quedar fora de joc perquè es va creure ‘el rei del mambo’, indiscutible, intractable, poderós i, evidentment, es va quedar amb les ganes
Hores definitives per a la FCF i el seu futur, hores clau per a aquesta repetició electoral penosa, desesperant i desconsoladora. La Federació ja no podrà comptar amb Àlex Talavera perquè va jugar i va perdre, encara que en aquesta segona oportunitat no va arribar a les urnes perquè molts companys li van pagar amb la seva mateixa moneda. Ara queda per saber si el TCE impedirà que aparegui el deplorable Joan Soteras i si el ‘recordman’ Pep Palacios tornarà a repetir el seu ridícul personal enfront de Juanjo Isern.
TALAVERA, TALAVERA!
És una llàstima que Talavera se’n vagi a casa seva sense haver explicat com ha anat tot el procés des del passat 22 de maig. És una pena que s’hagi anat plorant i pensant que tothom és un traïdor menys ell, que tothom és imperfecte menys ell, i que no digui que va arribar a la presidència del Cornellà gràcies a Andrés Manzano, es va ficar en les eleccions per l’ànim d’Andreu Subies i va impugnar perquè José D. Valls li va posar el regal en safata.
Ah!! Donem noms? Doncs clar que posem noms als implicats en aquest procés. Talavera -mai una mala acció, mai una mala paraula-, sempre reflexiu, sempre a mig camí entre el blanc i el negre, no ha pogut arribar al carrer Sicília pel seu nul respecte als seus companys de viatge,
Amb grans col·laboradors com Ruth Guerrero o Adolf Borgoñó va pensar que li sobrava un bon grup de socis que li van portar a la segona plaça electoral. Els miracles ocorren, encara que la figura de Talavera necessitava molts miracles per a guanyar al septuagenari expresident que reia sempre de l’ex del Cornellà.
Àlex va emmudir el passat 22 de maig i ha continuat mut des de llavors perquè li sobrava molta gent a la seva llista. Després d’una campanya subvencionada pel seu inseparable Andrés Manzano (si no és així, que ho desmenteixin) volia baixar de l’autocar, però li van recordar que les irregularitats en les urnes es multiplicaven per a desgràcia dels clubs.
Poc li importava, ja que fins a l’últim dia i a última hora no va signar la impugnació d’aquesta vergonyosa Assemblea. Va escollir el camí del silenci, sempre respectable, encara que ningú va pensar que aquest mutisme podria arribar fins als seus propis companys de futura junta. Ni els agafava el telèfon ni retornava les trucades. Ell estava per sobre de tot i de tots, li sobrava gairebé tothom i va passar el que va passar. El ‘mut’ ressorgiria aviat.
AMB LA MATEIXA MONEDA
I va arribar el moment de la veritat, perquè calia posar-se en marxa una altra vegada i va començar a acordar-se dels vells ‘amics’ i treballar per a certificar la tupinada del poder federatiu. Els 10 traïdors -11, perquè el primer és ell– ja sabien les intencions d’un Talavera que va recórrer al seu estil personal i intransferible per a intentar llevar-li la butaca a Soteras.
Amb un discurs mesurat i retòric, es va oblidar sempre de censurar el nefast present de Soteras-Calle. Ni una sola ocasió van ser objecte de cap crítica, no li feia falta perquè tot ho controlava. Mai va desxifrar si s’havia reunit amb aquests dos personatges, directament o indirectament, o va recórrer a algun empleat federatiu d’última hora. No li feia falta, ell estava per sobre del món mundial.
I van arribar les negociacions amb Juanjo Isern. Tots hem pogut llegir i escoltar tot aquest procés, ja que les llàgrimes de l’aspirant inunden les xarxes. Això sí, no compta tot perquè no vol que se sàpiga tot. Diu que NO a aquest pacte perquè a ell només li valia la presidència SÍ o SÍ, intentar reactivar l’acord (minuts després) després d’haver dit que NO i fins i tot va preguntar qui, en el cas d’acceptar, pagaria les despeses de campanya (n’hi ha testimonis).
Increïble i, com tot té un bitllet de tornada, 10 futurs directius se’n van anar amb Isern a última hora. Traïció? Com es definiria el que Talavera ha fet durant 8 mesos? Li van pagar amb la mateixa moneda, encara que amb una gran diferència amb els afectats.
TALAVERA!!! MÉS COSETES
Reunió dissabte 28: els seus companys li diuen que no volen continuar amb ell i ell no es ‘talla’ a l’hora de dir, que si guanyaba, no faria fora a ningú en els seus primers 7 mesos de president. No va voler parlar de la seva relació amb Alberto Prieto, president del Santfeliuenc i ara empleat de la FCF.
Subies apareix com a representant dels 10 dissidents encara que no negocia, ja que no té capacitat per a això mentre que Àlex crida a tots perquè es retractin. Per descomptat, ningú fa un pas enrere. En aquesta reunió del 28 n’havien més persones que no esmenta. Per què? I el més greu: admet contactes amb la directiva Soteras i diferents oferiments rebuts.
Ara semblen clares les raons del seu silenci enfront de Soteras-Calle; si retirava les seves denúncies davant el TCE, i guanyava el septuagenari, tindría una vicepresidència assegurada- Encara dol escoltar-li quan afirmava amb rotunditat que no comptaria amb els representants del passat (Terés, Paquita, Durán…) encara que van ser ells els qui li van suportar la seva candidatura.
Talavera va embogir perquè la seva ‘joguina’ li queia. I ara, ja sense màscara, no perd el temps per a censurar, per exemple, a Paquita Linares, un exemple de directiva. Quina pena i quina fastigositat quan Talavera és el primer que sap que un empleat i un vicepresident la van pressionar perquè retirés una demanda contra el desaparegut Josep Llaó, el judici del qual ja arribarà.
En fi: de totes aquestes ‘cosetes’ l’indignat Talavera s’ha oblidat. Ara tindrà temps per a refrescar-se la memòria.