Pedro Venero, tota una vida al Poble Sec

Ser president d’una entitat esportiva de barri està a l’abast de molt pocs. A Pedro Venero li va costar mitja vida la presidència de l’històric Poble Sec. Van ser 36 anys

L'ex president del Poble Sec, Pedro Venero, molt ben acompanyat a Castelldefels // FOTO: futbolcatalunya
L’ex president del Poble Sec, Pedro Venero, molt ben acompanyat a Castelldefels // FOTO: futbolcatalunya

@ManuelSeguraM

Fa molt temps que Pedro Venero està allunyat, no retirat, del futbol, de l’amateur (Poble Sec) i del professional encara que sempre ha estat el primer la seva passió. Difícilment se li veia prop de l’elit, ja que la seva permanència al barri l’absorbia.

36 anys al capdavant de l’històric Poble Sec li han servit per a moltes coses. Per descomptat, per a perdre temps familiar, i això ho va pagar la seva dona Carmen i la seva família, encara que aquest esforç el va gaudir el barri. Records i records al costat del mar a Castelldefels.

Com va la vida?

Aguantant, aguantant i intentant viure tan bé com sigui possible.

A punt de complir els 46 anys?!!

Cal posar-los a l’inrevés i alguns més. Jo compliré els 86 el 27 d’Octubre.

Va ser president durant 36 anys de la històrica entitat barcelonina // FOTO: FC

Va ser president durant 36 anys de la històrica entitat barcelonina // FOTO: FC

“DES QUE VAIG MARXAR DEL POBLE SEC ÉS UN FRACÀS”

Estem davant un dels presidents més veterans del futbol català, que mereix tots els homenatges possibles, i que compta amb quants amics d’aquest món?

Molts, quantitat. Molts problemes, sí, però molts amics també

Segueix el futbol amateur?

Sí, perquè això es viu, no amb la mateixa intensitat que abans però intento estar al dia.

Què en sap del Poble Sec?

Sé que des que vaig marxar allò és un fracàs i això ho sap tothom. No fa falta que ho digui jo i la prova és que pots veure on estan i amb mala solució. Em diuen moltes vegades, en particular el seu president Jordi Márquez, a veure si li puc fer un cop de mà. Jo li he promès que, si fa ‘neteja’, li donaré.

“ENCARA PREGUNTEN PER VENERO AL POBLE SEC”

Bé, però quina falta li fa a vostè aquest moviment estant al costat de la platja i gaudint de la vida?

Perquè és el Poble Sec, no perquè tingui necessitat. Si, després de tants anys, encara s’emporta en el cor. No em parlis de cap altre club, ni tan sols del Castelldefels on visc, només del Poble Sec.

És bo o al contrari que es digui Poble Sec i encara es recordi Pedro Venero deu anys després?

Jo n’estic segur que si preguntes al soci del Poble Sec si desitja que torni Pedro Venero, dirà que sí. Encara continuen preguntant a la porta per Venero.

Quant fa que no veu al Poble Sec jugar en directe?


Des que va morir la meva dona fa vuit anys. No sé si ella em cridaria l’atenció des d’on estigui, el que sí que sé és que li va costar molts disgustos.

Escriure és una de les actuals passions de l'expresident del Poble Sec // FOTO: FC

Escriure és una de les actuals passions de l’expresident del Poble Sec // FOTO: FC

“EL POBLE SEC S’EMPORTA A LA SANG”

Aquesta és la part que desconeixem dels directius?

No se sap, no, però et marca una vida, no gaire normal, de reunions, de menjars i sopars i això és temps que et treus de la família.

Què té un càrrec com el de president per a ser aquí 36 anys?

És el que t’imposes tu. Jo no sabia quan vaig arribar de Santander el que era el Poble Sec, pensava que era un poble de Barcelona. Per mediació d’un gran amic meu (Enric Lladó, president), amb qui treballava jo per a una companyia d’assegurances seva, em va ficar la idea de ser president i ho va fer de ple.

Aquest Poble Sec el porta al seu cor?

Per descomptat. Mira si hi ha coses a casa. No hi ha Barça ni Espanyol, hi ha Poble Sec, s’emporta a la sang.

“AL NOSTRE TEMPS PAGÀVEM I ARA ES COBRA”

Dies enrere vam parlar amb Manuel Dengra, president del Martinenc…

Molt amic meu i la seva dona Lolín, epd, molt bones persones, com Miguel Carrillo i els seus dos fills, molt bona família.

Quin record té dels seus entrenadors?

Me’n recordo de Puchi. De tots els que vaig tenir, i van ser molts, va ser dels més afins, més treballadors, dels que vivia el futbol. Sé poc d’ell ara, però m’agradaria que es recuperés.

12 abril 2011: imatge impagable d'un president que va donar tot per la subsistència del Poble Sec // FOTO. Àngel Garreta
12 abril 2011: imatge impagable d’un president que va donar tot per la subsistència del Poble Sec // FOTO. Àngel Garreta

Li veiem molt enganxat a l’ordinador.

Sí, molt ‘enganxat’, estic fins a les cinc del matí escrivint. Tinc un grup polític d’unes 5.000 persones i tinc molta feina. Jo responc a tot.

Quan veu als actuals directius, què pensa?


Quan veig als de la Federació me’n recordo que en el nostre temps pagàvem i ara es cobra. Quan volíem fer equips per a pujar calia pagar i ara hi ha molts equips on els jugadors no cobren. És així la vida. A mi m’ha costat molts diners el futbol. Molta gent cridava al club UE Pedro Venero i era així.

És cert: sempre s’associava el seu nom a la paraula diners.

Va haver-hi de tot. Hi haurà algun que no hagi cobrat, no crec, però…jo vaig començar, quan vaig guanyar la presidència a Castro, va ser fitxar un futbolista per 100.000 pessetes, fa gairebé 40 anys. Vaig començar així i sempre es parlava de Venero i diners, per això el Poble Sec ha estat molts anys aquí.

“EM VA COSTAR MOLTS DINERS EL FUTBOL”

Això va ser una realitat.

El 3 de gener de 1928 es fundà la Unió Esportiva Poble-sec // FOTO: http://zona-sec.cat/
El 3 de gener de 1928 es fundà la Unió Esportiva Poble-sec // FOTO: http://zona-sec.cat/

No m’agrada dir-ho a mi, però va ser així. La prova està en el fet que vaig marxar i mira ara on està el Poble Sec.

Quin consell donaria als nous dirigents del futbol amateur?

Han de viure l’època actual, molt diferent de la passada, cal fer equips sense pagar. És més, cobren alguns directius i no els jugadors. Fer un equip sense diners t’obliga a centrar-te al barri i allà tampoc hi ha tant per a pujar. Jo, per a tornar al Poble Sec i tenir-ho a 4a o 5a categoria, no torno; primer cal sanejar, fer fora a molts ‘chupópteros’ i pujar l’equip.

Als aficionats de barri amb els quals moltes vegades ha discutit, què els diria?

Em consta que tinc bon nom en el barri, però sempre he pensat que no ha correspost com mereix aquest equip de futbol. Per a estimar, cal donar i deixar 150 carnets (sobre 200) sense pagar no és estimar. Jo vaig arribar a tenir 1.170 socis i ara, em diuen que hi ha 50.

“EL BARRI HA D’AJUDAR AL FUTBOL BASE”

Aquest futbol es mor?

Al pas que va, sí, no es pot aguantar.

Home, caldrà lluitar encara que només sigui pel futbol base?

Sí, però quines ajudes tenen? Cap. El futbol base ha de viure amb l’ajuda del barri i més un barri com el Poble Sec amb socis molt grans. No m’estranya que als dirigents els costi.

Un plaer, Sr. Venero

El plaer és meu i agraeixo a tothom del futbol el seu interès.