Dos gols del davanter badaloní Marcos Morales van donar el triomf (0-2) i l’ascens a Divisió d’Honor a un Sant Andreu esplèndid de la mà d’Iván Diaz-Cano i el president Manuel Camino
Tres anys després torna un històric com el conjunt quadribarrat a l’elit dels juvenils // FOTO: Vives-Sant Andreu
EDUARDO BERZOSA
Tres anys després, el Sant Andreu torna a la Divisió d’Honor juvenil. Dos gols de Marcos Morales han donat els tres punts necessaris perquè, a falta un partit final a Badalona, cantin un merescut ascens. Felicitats a tota la família quadribarrada, aficionats, plantilla, tècnics, junta i al seu president, Manuel Camino.
Esplèndid curs per part del conjunt d’Ivan Díaz-Cano i dos gols de Marcos Morales Teresa que li lliuren el triomf final (0-2) al Centenari de Mataró i el merescut ascens a la Divisió d’honor juvenil.
GOLEJADOR MARCOS MORALES
Juvenil de segon any, davanter amb facilitat per al gol, és de Badalona i va arribar de cadet des de la Montañesa al Narcís Sala. La família andreuenca també mereixia una alegria.
Que va suposar per a tu marcar aquests dos gols?
Aquests gols m’han donat molta confiança en mi mateix i han servit perquè el Sant Andreu pugi de Lliga Nacional a Divisió d’Honor. Tot el treball de la temporada es resumeix en aquests 90 minuts perquè sabíem la importància d’aquest partit i tots els meus companys van estar a l’altura.
Què vas sentir en marcar?
Vaig sentir que l’adrenalina es disparava i molta alegria perquè sabia que era un dia important per al club, els meus companys i per a mi; si guanyàvem, teníem l’ascens.
“L’OBJECTIU DEL SANT ANDREU ERA PUJAR”
Dia molt important per a tu….
Sí. Sabia que era un dia important per a mi perquè feia molt de temps sense estar participant molt i crec que vaig estar a l’altura dels esdeveniments.
Dos gols de Marcos Morales van ser definitius perquè l’equip d’Ivan Díaz-Cano pugi a la DHJ // FOTO: Ignasi
Aquests gols a qui els hi dediques?
Els hi vaig dedicar a la meva parella i a la meva família que és la que em dóna suport sempre.
Se’t nota molt agraït.
Per descomptat. Sense l’ajuda i la motivació dels meus companys això no hauria estat possible, som una família. Gràcies als meus companys per donar-me suport en els moments dolents i bons i al cos tècnic també per la seva confiança.
“SER CAPITÀ ÉS UN ORGULL”
Altra cara feliç és la del capità Marc Torrents que va ocupar la posició de l’habitual i sancionat Sergi Vives. agraït a la seva afició i al seu club i amb dedicatòria per als seus pares i el seu germà Carlos, també jugador ara al Mataró
Vau sortir per totes!
Clar, després del partit enfront de la Damm sabíem que haurien de sortir per totes des del primer minut i així ho vam fer. crec que vam fer un dels millors partits de la temporada i així ho va demostrar el resultat. Vam estar molt sòlids en defensa i vam saber aprofitar les nostres opcions en atac. i tot aquest esforç va tenir la seva recompensa.
I a més, capitá, ja que
Poder representar al Sant Andreu com a capità és un orgull i, al costat de tot l’equip retornar a l’equip on es mereix, a Divisió d’Honor, va ser una sensació indescriptible.
Quina festa ens compten en finalitzar el partit!
Va haver-hi molta eufòria, sí, i vam mostrar l’alegria de tots després del partit. Des del primer dia sabíem que el nostre objectiu era pujar i després de tants mesos vam poder aconseguir l’objectiu, per aquesta raó es va reflectir amb una celebració històrica tant en el camp com en els vestuaris.
I, suposem, que molt agraït a la seva afició
De fet, a tota la família andreuenca, ja que ens ha estat secundant tota la temporada i aquest ascens també és seu.