2022 serà l’any del centenari de la UE Sants. Un històric no només del futbol, sinó també de l’esport català, caracteritzat pel seu nomadisme esportiu
El 26 d’abril de 2021, la Unió Esportiva de Sants va complir 99 anys. Les persones que superen els 50 recordaran una mítica frase d’un dels seus herois infantils de la televisió, el ‘chiripitiflàutic’ Locomotoro: “El secret per arribar bé als 100 anys és cuidar-se molt bé als 99”.
Això és el que li toca ara a un Sants que segueix al seu enèsim exili a l’espera que l’Ajuntament de Barcelona es digni a iniciar la construcció de la que ha de ser la seva residència definitiva, el Nou Magòria. Una espera llarga, amb els equips del club repartits entre L’Energia, La Bàscula i el camp de l’Ibèria. Al mateix districte III, és cert, però lluny de la barriada on es va originar.
SANTS EN LLUITA… ESPORTIVA
Esportivament, són temps d’incertesa a l’entitat, amb els seus primers equips amateur i juvenil en plena lluita per la permanència a categoria estatal. Tant l’equip de Tito Lossio com el d’Àngel Gálvez tenen a les seves mans seguir, respectivament, a Tercera Divisió –la temporada vinent, amb el ‘cognom’ RFEF- i Lliga Nacional Juvenil, però estan suant sang.
“És el Sants que ens arrossega, blanca i verda la senyera. Tots plegats lluitarem, lluitarem”, diu l’himne que, curiosament, aquest dissabte 1 de maig complirà 35 anys. La veu del tenor Josep Rius acompanya la sortida dels futbolistes del primer equip des de la temporada 86-87 i, a tall d’anècdota, també l’inici de la mitja part a les transmissions radiofòniques dels partits a una de les emissores del barri, Sants 3 Ràdio.
Un himne que emociona els socis i simpatitzants del club, malauradament pocs, tenint en compte els habitants del barri de Sants. És cert que vivim en altres temps, però no deixa d’entristir el fet que els equips més propers no rebin el suport que mereixerien, malgrat l’esforç dels qui dia a dia treballen en la seva supervivència. No és només el Sants. D’altres històrics també coneixen aquesta crua realitat.
PRESIDENTA DOT
I al capdavant del club des de fa tres anys –el 15 de novembre en farà quatre- hi ha una de les poques presidentes al futbol català. Es diu Montse Dot i forma part d’una família blanc-i-verda de cor, els Soler-Dot. Ara fa uns anys, en una entrevista concedida a FutbolCatalunya, la Montse ens comentava: “M’agradaria que a l’any 2022 celebrem el nostre centenari al Nou Magòria”. Un desig que, malauradament, no es farà realitat.
TEMPS MILLORS
La història del Sants recorda que quan va tancar les seves portes el recordat camp del carrer Galileu, l’entitat comptava amb més de 5.000 socis. També hi havia seccions de bàsquet, atletisme, boxa, tennis taula, voleibol i la mítica de ciclisme. Una secció que organitzava durant tants i tants anys la Volta a Catalunya.
Ara amb prou feines s’arriba als 500 associats, els quals ara ja poden tornar a veure els partits del seu equip al camp de l’Energia. Sempre, amb les mesures de precaució per la maleïda pandèmia de la covid-19. Entre ells, una comissió s’està encarregant de perfilar els actes que han de donar rellevància a l’efemèride que es produirà el 26 d’abril de 2022.
De moment toca cuidar-se, com deia Locomotoro. Per molts anys, Sants!