Miguel Álvarez alça la veu per destacar la importància de la 2aB al món del futbol. L’entrenador de Guarromán acumula gairebé 500 partits dirigits a una categoria que ha marcat la seva vida
Miguel Alvarez, tècnic del Vila-real B, és l’home de l’etern somriure i un exemple dins i fora // FOTO: Villarreal CF
Miguel Álvarez Jurado (Guarromán, Jaén, 1958) és un dels emblemes de la 2aB. Aquesta categoria ha marcat la seva trajectòria i forma part del top 10 d’entrenadors amb més partits dirigits a tota la història de la mateixa. Terrassa, Lorca Deportiva, Badalona, L’Hospitalet, Leganés, Sant Andreu, Sabadell, Marbella i Villarreal B han estat els seus equips des del 2002, l’any del seu debut.
A Vila-Real, Miguel ha trobat el que sempre buscava: tecnificar i la formació individual. El tècnic de Guarromán es declara un apassionat dels joves i del futbol base. Aquest, precisament, és un dels seus punts forts. Una naturalitat que mostra al vestidor i també a les entrevistes.
Com està sent la vida a Vila-Real?
La veritat que molt bé, molt content. Porto 4 anys aquí treballant en una cosa que m’apassiona i que és molt bonica, com és la formació.
“AQUEST FORMAT DE 2aB HA ESTAT MOLT DUR”
La veritat és que ha trigat a arribar a aquesta època formativa, però està en un dels millors llocs per fer-ho.
Villarreal és una de les millors pedreres que hi ha a Espanya i també a Europa. He trigat una mica i la meva il·lusió sempre ha estat entrenar a un filial i no sé perquè no s’havia donat abans aquesta situació. La meva trajectòria sempre ha estat marcada per la gent jove i he apostat per ells. Ajudar als joves m’encanta i caure aquí ha estat un regal.
Sempre queda el record del que va fer a Terrassa i L’Hospitalet, amb molts jugadors joves.
Miguel Álvarez és tots els equips en els que ha estat. Una cosa que sempre vull com entrenador és deixar empremta. És una professió que no és fàcil i de molt risc. Intento deixar empremta com a persona, que això sí que depèn de mi. El resultat també, però el que no depèn de ningú més que de tu és ser bona persona i això és el que intento.
“ALS ENTRENADORS DE FUTBOL BASE S’HA DE PAGAR MÉS QUE ALS QUE ESTAN A DALT”
Aquest és el seu principal punt fort?
Sempre m’he sentit molt còmode treballant amb la gent jove, des dels meus inicis. Vaig estar 4 anys al futbol base i hagués entrenat tota la meva vida allà. El futbol base és un dels llocs que menys es paga i sempre tens la inquietud de voler anar més amunt.
Crec que això canviarà una mica quan la gent tingui clar que als entrenadors de futbol base s’ha de pagar més que als que estan a dalt. La feina de formació és on haurien d’estar els millors entrenadors, sense cap mena de dubte.
Creu en la frase ‘primer formar i després guanyar’ en un equip com el seu?
Ho he fet sempre. Formar els jugadors és la part principal per estar més a prop de guanyar. No és una frase feta per quedar bé, és la realitat. Aquí a Villarreal estic com peix a l’aigua. Estic fent moltes coses que tenia al cap i que en equips anteriors no vaig poder fer.
Jo crec molt en la formació individual del jugador. Quan treballes els futbolistes i els millores el col·lectiu és millor i estàs més a prop de guanyar. La victòria està més a prop quan els jugadors estan empoderats, quan tenen millor nivell i per això s’ha d’anar al jugador i a la persona.
“UN JUGADOR JOVE APRENDRÀ MÉS A 2aB QUE A 3a”
Fa uns anys Miguel Álvarez estava a l’altre costat i competia contra filials. Ara intenta ensenyar als seus jugadors a competir perquè el talent ve de sèrie?
La paraula talent no està clar què significa. Sembla que només sigui tenir la pilota i tocar-la bé i crec que hi ha moltes classes de talent. El de pilota, però també el de sense pilota. Aquí és on els filials tenim més problemes. La pilota aturada és el nostre punt dèbil i sense pilota, el joc directe i les segones jugades són una de les coses que també hem de millorar.
Educador per sobre de tot i exemple per a tots els entrenadors del món // Cadena SER
Cadascú és lliure de jugar com vulgui i evidentment totes les formes són vàlides. A vegades moure bé la pilota tampoc vol dir entendre el joc i per mi el principal al futbol és entendre el joc per poder-lo interpretar.
Molts filials volen deixar la 2aB per ascendir. La pregunta és: la Segona B és una bona categoria per un filial?
Jo crec que com més alta sigui la categoria molt millor per la gent jove. Al final competeixes contra millors jugadors. Els futbolistes creixen més en l’exigència i les categories et donen això. Un jugador jove aprendrà més a Segona B que a Tercera i a Segona que a 2a B. En moments dolents s’ha d’aguditzar l’enginy.
“LA PARAULA TALENT NO ESTÀ CLAR QUÈ SIGNIFICA”
Els juvenils venen de competir a un nivell no tan alt. Els equips grans aquí només tenen 3-4 partits exigents a l’any perquè la resta són superiors. Això a Segona B no passa, és una categoria molt bona que ajuda als joves a créixer. També en aquell altre talent que deia, el de defensar el joc directe, les segones jugades i la pilota aturada.
Aquesta exigència és el que ha fet que el Villarreal B li hagi costat tant aquesta segona fase?
Cada any hem canviat 14-16 jugadors. Aquest últim 18. És difícil perquè no tens continuïtat, però també un factor positiu perquè vol dir que molts futbolistes han arribat al futbol professional. Nosaltres estem per això, per formar jugadors pel primer equip.
Aquest format de Segona B ha estat molt dur per tothom, inclòs filials. No tens marge d’error, perquè són 18 jornades. Estem molt contents, ja que el nostre objectiu era jugar la Primera RFEF.
Era molt difícil i mireu els equips que s’han quedat fora. La fase actual és com una lliga normal i després la promoció. Amb gent jove és molt difícil i ens està passant factura. No ho hem fet malament, però ens ha faltat experiència per competir contra els nostres rivals.
“ENS HA FALTAT EXPERIÈNCIA PER COMPETIR”
L’objectiu ja el tenim aconseguit i estem fent jugar a tothom per veure competeixen contra equips d’aquest nivell. Estem contents també perquè l’any vinent el 80% dels jugadors seguiran al Villarreal B.
Ara que ja ha jugat contra els 3 rivals del grup català, des de fora creu que aquest grup era el més difícil?
Això no ve d’ara. Això ho penso des que sóc entrenador. El grup 3 és molt difícil i els catalans en particular tenen un nivell altíssim. Top.
Veu algun favorit per pujar a Segona Divisió?
És molt difícil dir qui. Per què? Doncs pel mateix. Un dia dolent el pot tenir qualsevol. Veus l’Athletic B, el Badajoz, l’Ibiza, el Nàstic o l’Andorra, també el Sanse o el Burgos, que han estat a dalt. A partit únic tot canvia. Al futbol hi ha molt d’atzar i molts moments.
Com veu la reformulació de la Segona B? Hi està d’acord?
No sé que dir-te. Jo crec que l’any passat s’hauria d’haver acabat la temporada. No et parlo només de nosaltres, que ens van treure els tres punts del Castellón i per això no vam quedar primers. Per exemple l’Olot estic convençut que si la Segona B hagués acabat s’hagués ficat en promoció d’ascens. Venien com un avió i jugant molt bé i allò va tallar-ho tot i mira el que li ha passat aquest any. Aquest tall també va afavorir altres equips que potser no haguessin pujat.
“ELS EQUIPS CATALANS TENEN UN NIVELL ALTÍSSIM”
El format jo crec que hi ha molta gent que cobra molts diners i que s’ha de trencar el cap amb això. El futbol necessita canvis i noves il·lusions. El format a uns els hi agradarà i a altres no. Jo el veig molt exigent i una bogeria parlant pels filials. La Segona B és una categoria molt deficitària a nivell econòmic. Entenc que hagin fet una categoria nova per donar-li més valor, però no s’han d’oblidar de la Segona B. La Segona B és massa important per abandonar-la. Si vas a Primera o Segona A la majoria de jugadors han passat a Segona B i aquesta és una categoria per cuidar-la econòmicament.
La Segona B és la base de la piràmide del futbol per fer un símil.
Al final mira el Barça ara. Juguen Araujo, Riqui Puig o Mingueza. Aquests futbolistes estaven a Segona B la temporada passada. Crec que aquesta categoria s’hauria de professionalitzar una mica més.