Jesús Ruiz Pueyo i Agustín Pujibert ‘Puchi’ no s’emporten molts anys de diferència, però estan units per l’amistat i gratitud, valors que escassegen actualment
EDUARDO BERZOSA
Jesús Ruiz Pueyo i Agustín Pujibert ‘Puchi’ estan units per l’amistad, guarden moltes coses en comú i de les grans qualitats del mestre d’entrenadors parla el nostre protagonista. Àrbitre i entrenador figuren en el nostre futbol català per mèrits propis encara que pocs mantinguin nítid el seu record.
“Actualment segueixo vinculat al CTA de la FCF després de 43 anys exercint les funcions de representant del CTA a la delegació del Bages-Bergada i Cerdanya“, comenta Ruiz Pueyo.
L’exàrbitre català combina aquesta actual funció amb “informes des de 2 divisió B per a la RFEF com en l’àmbit autonòmic amb informes als respectius àrbitres en totes les categories”.
UNITS PER L’AMISTAT
La relació entre els dos protagonistes va començar “l’any que Puchi va començar a entrenar i jo a arbitrar; el tenia 22 anys i jo, 14 anys”.
Pueyo marca “una trajectòria que es va iniciar des dels camps de barri, és a dir, Poble Sec,Besonense, Trajana, Sants i molts més, passant per totes les categories territorials”.
Per cert, per a acabar “en Tercera divisió, la mateixa que Puchi. Record els seus últims passos pel Vilafranca”.
La gran alegria del nostre protagonista que es va endur fa uns dies a Les Fontetes de Cerdanyola és indescriptible. “A pocs metres estava Puchi i el seu fill que el va acompanyar a causa de la seva ceguesa i en el descans vaig passar a saludar-lo”, comenta.
La reacció d’en Puchi “només dir-li el meu nom, va ser la seva enciclopèdia particular i em va recordar anècdotes que ni jo m’acordava”. En resum: Ruiz Pueyo i Puchi, units per l’amistat
Recuperar “aquesta il·lusió i l’emoció que va suposar tornar a trobar Puchi no es pot descriure amb paraules” ho manté intacte en la seva memòria.
Pueyo va debutar com a jutge de línia a la Primera divisió la temporada 1984-1985, amb 20 anys. Desprès va ocórrer en un Zaragoza -Santander al costat de Francesc Casajoana Rifà i Tio Torras i no se n’oblida tampoc d’un equip càntabre on estava un tal Quique Setién.