Amb 20 temporades a la seva esquena, David López tanca la seva història esportiva. Ha passat per 12 clubs, ha defensat a la selecció de Catalunya i es va amb moltes coses a dir que faran meditar
Aquest és el present per a David López Morillo. Adéu al futbol encara que pot ser ara com ara…. // FOTO: D.L.
David López ha dit que la seva història esportiva s’ha acabat, almenys com a futbolista. Després de 20 temporades, El jugador terrasenc deixa el futbol per a dedicar-se, si li ho permeten, al Dret o a la Criminologia, les seves dues carreres que ha combinat amb la seva passió.
El seu comiat arriba amb aquest article que necessita una lectura pausada, plena d’agraïments i també de dura crítica
Julio Ramón Ribeyro va escriure:
“Soy como un jugador de 3ª división -Se queja Luder-. Mis mejores goles los metí en una cancha polvorienta de los suburbios, ante cuatro hinchas (…) que no se acuerdan de nada”
Pot ser, després de llegir el seu diari, fa poc més d’un parell d’anys, és quan vaig decidir que això no portaria a cap lloc.
La por a perdre la identitat, va ser el que va allargar aquestes ganes de dir adéu. I ara, dos dies després de perdre l’obligació d’anar a entrenar, d’anar a competir, ja el trobo a faltar.
La meva modesta trajectòria va tindre el seu punt àlgid a Terrassa, i defensant al meu país arreu d’Espanya i per Europa. Sempre podré dir això, no he arribat a l’elit, però he gaudit de poder competir i defensar uns colors els quals em sento profundament identificat.
DAVID LÓPEZ, ADVOCAT I CRIMINÒLEG
I després d’això va començar la meva decadència, vaig sortir de Terrassa molt abans del que m’hauria agradat, d’unes maneres que penso que no mereixia i com algú va dir algun dia, anava arrossega’n-me com un cuc. Pot-ser aquesta era la meva motivació, intentar demostrar que s’equivocava, i com sempre, intentar complir amb qui hi ha confiava en mi. Però sí que és cert, que ja no era el mateix.
Després de l’última eliminació amb Catalunya a Extremadura vaig marxar a Andorra (2020) a provar coses noves, i una altra greu lesió sumada a la pandèmia, va enfosquir aquesta experiència. Amb companys de 3a espectaculars, anaven i tornaven d’Andorra cada setmana i va fer que agafes una altra vegada les ganes pel futbol.
AGRAÏT A MARC CABESTANY
Marc Cabestany i el seu equip van confiar en mi, i el treball de recuperació que vaig fer amb 33 anys durant TOT l’estiu, no té comparació. Vaig arribar il·lusionat i agraït a la jornada 1 i que va passar? Recaiguda del genoll, tot i això, vaig decidir no operar-me i ajudar com pogués a l’equip, i com van agrair això el Sr. Jorba? Fotent-me fora després de Reis, sense temps per aconseguir cap projecte a 3ª.
Això va ser la gota que va omplir el got, i va fer-me sentir com, més que futbolistes, som treballadors mal remunerats, on quasi ningú t’agrairà les hores implicades al projecte, on els interessos, com a tots llocs, són sempre més importants que l’honestedat.
“ELS JUGADORS DE 3a SOM L’ULTIMA MERDA”
He sortit escaldat mil vegades per dir el que sento i com el sento, per deixar-me endur sempre pel cor abans que pel cap. Prefereixo que algú dels aficionats em recordi per això que pels gols (pocs) que he marcat. Perquè a 3a els jugadors, som l’última merda.
Gràcies a Déu, per la de companys que m’enduc a la meva motxilla, en això sí que he sigut bo, m’he portat a les millors persones de tots els equips als quals he jugat.
Ara podré donar-li el temps a qui de veritat ho agraeix i m’estima tal com sóc, la meva parella i al meu gos. Pot-ser d’aquí a 4 dies tornaré amb el cap sota les cames demanant tornar a competir.
L’experiència de tants anys facilita la feina d’oblidar ràpidament els moments dolents i quedar-me amb els bons. Arma de doble tall, segur que m’il·lusionaré, però segur que no serà l’última decepció.
RÈPLICA DEL PRESIDENT DEL CF IGUALADA, FRANCESC JORBA
