El jugador de la Cellera de Ter anuncia la seva retirada després de tota una vida com a futbolista. Amb 30 anys, Marc Serramitja s’embarca en una nova aventura i veurà el futbol des d’una altra perspectiva, tot un canvi vital
Per un futbolista la seva carrera és una elecció rere una altra. Algunes, encertades i d’altres no tant. El futbol sol donar oportunitats que et fan triar un camí continuament i aquest és el cas de Marc Serramitja (1990) qui ara viurà tot un canvi vital.
El gironí ha jugat a Segona A, Segona B i Tercera a Espanya i també ha tingut una experiència al futbol noruec. Té l’espina de no haver arribat a l’elit, però alhora la satisfacció d’haver viscut fites en un àmbit, el del futbol, que ha estat, és i serà la seva vida.
Com bé diu la seva carta de comiat ha jugat un partit a Segona A, 130 a Segona B i 183 a Tercera Divisió. 12 clubs han comptat amb el Marc, un jugador de qualitat, amb criteri amb la pilota i que si alguna cosa ha demostrat és que ENTÉN EL JOC. Aquesta virtut li ha obert una porta a la que no podia dir que no i que és un estímul de futur. Una elecció més en aquest camí anomenat futbol…
Per què has decidit retirar-te?
He deixat de jugar, perquè fa unes setmanes em va sortir una proposta d’entrar a la coordinació del Futbol Base del Mallorca i entrenar l’Aleví A. Sempre havia dit que el dia que em sortís una opció laboral bona i vinculada al futbol, l’agafaria. He fet balanç i sento que és el moment per fer un pas endavant.
“Em quedaria amb tots els valors que m’ha proporcionat el futbol?”
Amb què et quedes de tota la teva carrera futbolística?
Em quedaria amb totes les persones que he conegut, que són moltes, amb tots els bons moments compartits amb elles i amb les amistats de per vida que ara mateix tinc. Gairebé tots els amics que tinc són relacionats amb el futbol i els equips on he jugat. També i el que l’envolta, que fan que sigui com sóc a dia d’avui. Els llocs on he viscut i viatjat.
El millor moment?
És complicat triar-ne un en concret. Sento que hi ha una suma de molts bons moments i de no tant bons. No n’hi ha cap en especial ni d’un costat ni de l’altre, seria una mica injust triar-ne només un. Suposo, però, que com a millors, serien el debut a Segona Divisió A amb el Girona, tot i que no n’era molt conscient… El moment en que el Girona em fitxa de nou uns anys més tard i em dona l’opció de tornar a casa al futbol professional. Quan vaig tenir la oportunitat de fitxar per el Kristiansund de Noruega és un moment que penso que m’ha marcat de per vida.
I el pitjor?
Els play-offs d’ascens, sobretot amb el Badalona quan vam jugar contra el Tenerife. El camp del Centenari ple i poder jugar a l’Heliodoro. Una experiència única. Quan amb el Figueres i contra tot pronòstic a l’última jornada i amb un quàdruple empat ens vam posar a playoff. Va ser una celebració única i una sensació de felicitat col·lectiva brutal. Amb el Llagostera, poder jugar contra el València de Champions, es van viure dies màgics. El pitjor, possiblement, el dia que el Girona em va comunicar que em deixava sense fitxa.
“Fitxar per el Kristiansund m’ha marcat de per vida”
Marc Serramitja creu que t’ha quedat alguna cosa per fer al futbol?
Suposo que com a jugador ara mires enrere i faries coses molt diferent, però és fàcil dir-ho ara. M’ha quedat evidentment no poder arribar a l’elit. Tinc la sensació que ho vaig tenir a prop, sobretot als inicis de la meva carrera. Ara sento que ho tenia a tocar… he conegut molts jugadors que hi han arribat, però no és gens fàcil. Sóc conscient que hi ha més que no hi arriben que els que sí. Està a l’abast de pocs afortunats.
Tota una vida dedicada al món del futbol que tindrà ara continuïtat des de les banquetes
Què faràs a partir d’ara?
He començat a treballar dins l’Àrea de Coordinació del Mallorca i també entrenant un equip del futbol base. Vull seguir vinculat al futbol, seguir creixent com a professional dins d’aquest món i al mateix temps, seguir el projecte que vam iniciar fa uns anys amb en Roger Vidal i en Lluís Micaló. Des de Football Forward oferim serveis i experiències a joves futbolistes de tot el món. Seguir vivint del futbol des d’una altre perspectiva és el que em mou ara mateix.
“M’hagués agradat compartir vestidor amb el meu germà Marcel”
Qui és millor el Marcel o tu?
Qui és millor? Ara mateix ell, perquè segueix en actiu i fent gols, com sempre ha fet! Crec que tenim una trajectòria molt semblant, havent compartit diferents clubs (Girona, Badalona o Sant Andreu) i categories.
A nivell de joc, som dos perfils molt diferents dins del camp. M’hagués agradat compartir vestidor amb ell algun any. Només vam coincidir un entrenament amb el Girona a 2ª A, quan jo estava entrenant ja sense fitxa i ell pujava del filial. Li queda una llarga trajectòria, perquè és molt professional i té una virtut que costa molt de trobar al futbol: sempre jugui on jugui ha fet molts de gols. Segueixo el seu dia a dia de ben a prop i parlem sempre de cada jornada.