Oriol Alsina manté l’ambició que ha caracteritzat sempre Unió Esportiva Llagostera, però admet que el moment de marxar del club s’acosta. L’entrenador acumula 17 temporades a un club que ha fet història
Oriol Alsina (1968) és un dels noms clàssics dels últims anys al futbol català. Ha portat a la Unió Esportiva Llagostera de categories regionals a jugar a la Segona Divisió i ara a la Segona B. El club, presidit per la seva dona, Isabel Tarragó, i en el que el seu fill és el director esportiu, segueix endavant tot i les dificultats. “He intentat delegar i treure feina”, comenta un Oriol Alsina que ara es limita a fer la seva feina.
I és que són 17 anys, el temps passa per tothom i com reconeix ell mateix, “cada any que passa està més a prop que arribi la última temporada. Tot porta un desgast i és un entorn complicat. Llagostera és un poble molt petit i tenim pocs mitjans”.
Alsina és el protagonista del Podcast de FutbolCatalunya. “Abans ho feia absolutament tot jo i això és molt complicat. Fer tot alhora és complicat i no et deixa veure altres maneres de fer”, reconeix en l’extensa entrevista de més de 20 minuts. Excepte una curta etapa a la direcció esportiva del Girona, el tècnic d’Arenys sempre ha estat al ‘seu’ club.
“Ha arribat un moment que l’aspiració que pot tenir el Llagostera no és la mateixa que pots tenir a altres llocs”, explica quan li preguntem sobre el fet de provar noves experiències. A més, afegeix que “si aquest any no entrem a la lliga pro serà complicat que segueixi”.
UN COMPTE DE FADES
La sensació de tocar sostre ha estat sempre a Llagostera, com l’ambició de fer encara més: “Cada ascens i cada millora es deia que tocàvem sostre. La història ha demostrat que és possible, però aquests petits miracles passen un cop a la vida”. I és que “sent realistes és impossible millorar el que hem fet”.
Els bons moments duraran per sempre, però l’actual és un dels més complicats pel Llagostera i tota la Segona B. El passat mes de març, quan va començar la pandèmia, Alsina va afirmar a FutbolCatalunya que s’havia de suspendre la lliga: “La diferència del març a ara és que no hi havia el coneixement de la pandèmia que tenim ara. Les mesures mai seran satisfactòries per tothom. En aquells moments pensava que s’havia de suspendre la lliga”.
“QUI PAGA ELS TESTOS? NO ES POT DIR LA VERITAT A MITGES
Tot i això, “m’agradaria que el que es promet acabi passant. No fa gaire van dir que es dotaria als equips de Segona B de més recursos, però després les subvencions d’aquest any són més baixes que l’any passat”. Entre això i el protocol, la situació és realment preocupant: “Qui paga els testos? No es pot dir la veritat a mitges. A Llagostera tot ho paga el club”.
Aquesta temporada a Llagostera s’ha apostat per la continuïtat. Segueixen puntals com Marcos, Sascha, Aimar o Sergio Cortés, ja que “la gent està contenta d’estar aquí i alguns valors fan que vinguin futbolistes”. També, Pitu Comadevall, que, per fi, ha tornat: “És un jugador molt estimat aquí. És un premi gran poder-lo tornar a veure competir al màxim nivell”.
L’U PER U D’ORIOL ALSINA
Prat: Pedro Dólera.
Olot: Bona afició, bona directiva.
Nàstic: Equip top.
Lleida Esportiu: No puc opinar. Sempre passen coses diferents amb aquest club i definir-ho amb una paraula… bé, imprevisible.
Llagostera: Competir.
L’Hospitalet: Jonathan Risueño.
Espanyol B: Joventut i saber fer.
Cornellà: Màxim nivell de Segona B. Feina ben feta.
Barça B: Màxima individualitat en un equip molt jove.
Badalona: Un mestre de míster que treurà rendiment de jugadors que ha fitxat ell mateix i ha confeccionat una bona plantilla.
Andorra: Inversió top per ser i convertir-se en un equip top. Un dels favorits.