És el nostre ‘Àngel de la guarda’ del futbol català. No és l’únic, és un més que combina sanitat amb futbol i gràcies al seu treball podem tirar endavant. Cinc mesos després torna a atendre la nostra trucada
@ManuelSeguraM
Se’n recorden d’Albert Lara, el nostre ‘Àngel de la guarda’ del futbolcat? Segur que sí. El defensa del Viladecans segueix endavant amb el seu treball com a infermer de l’Hospital de la seva ciutat i en l’equip que dirigeix Raúl Paje en la seva quarta temporada consecutiva. Des de Març ho ha passat, com molts, molt malament encara que en el seu cas una mica pitjor. Només ell sap el que ha hagut de superar per a seguir en peu, però l’important és que ja ha tornat a jugar després de superar una dura pretemporada.
“Dormo poc a les nits. Treballo al matí i entreno a la tarda/nit. Porto torns de 7 hores i es nota tot el temps que hem estat aturats en una pretemporada que és més llarga del normal. Paje és Paje i ja coneixem com treballa, exigeix molt”, comenta l’Albert qui només té paraules d’agraïment al seu entrenador.
‘FER RESET’
Sobre aquesta relació amb Raúl Paje parla: “A vegades la meva vena sanitària es contradiu amb l’esportiva, ja que d’una banda comporta un risc mentre que per un altre és una via de fuita a aquest aclaparament. Jo era molt reticent per a començar, tal com estava la situació, i ho vaig parlar amb l’entrenador perquè fa 4 anys que sóc amb ell i ens coneixem des que jo era aleví. Venia molt cansat de l’hospital i li vaig dir i, encara que els meus companys entrenaven, jo vaig necessitar parar la màquina; el cap el tenia a una altra banda i el futbol no el veia molt clar. Vaig tenir una setmana extra de vacances perquè el monotema de la COVID em va saturar i he pogut prendre bones decisions”. Aquest era el problema encara que “ara el cap està net, necessitava fer ‘reset’. El míster em va facilitar molt les coses i ja puc jugar”.
Habituat a viure amb la por en el cos encara que “cada persona té la seva visió de la situació i altres companys poden tenir una altra molt diferent a la meva, jo em fixo en coses que uns altres, per desconeixement, no ho fan i dic buf!!!”, Albert Lara intenta “portar-ho tan bé com sigui possible. Hi ha gent per a tot, però la por cal suportar-la”.
PROTOCOLS IDÈNTICS
El que no entén, com tots, és que “no hi ha un protocol igual per a tots”. El cas Igualada-Mollerussa és l’exemple d’aquesta incertesa: “L’Igualada ha seguit les directrius de les institucions, però si després arriba el Mollerussa i li diuen B, no s’entén. Tots hem de ser tractats per igual. La Federació s’hauria de seure amb les institucions sanitàries per a marcar un protocol igual per a tots. Com a infermer, crec que l’Igualada l’està fent bé –aplaudeixo que facilitin els tests als jugadors”.
El seu equip, per la seva part “fa el que es pot: control de temperatura i el que li dic als meus companys, mig de broma, reseu un Pare Nostre i ens posem un collaret d’alls”. El lateral creu que “aquest virus és molt estrany, es pot presentar de moltes maneres i la febre no és l’única. He vist situacions que mai hagués imaginat amb molta freqüència i és molt trist; espero que ningú ho hagi de viure encara que sembla que es complica la situació, com a Madrid.”
La pena és que “tots sabem que el futbol és un negoci” i, encara que “en el paper els protocols són molt clars, després està la pràctica i són difícils de portar. Els ambulatoris i l’atenció primària estan saturats. A Urgències portem una càrrega de sobresaturació i els recursos són els que hi ha, és difícil”. Això fa que Lara demani “paciència, especialment, als pares, ja que, en el meu cas tinc al meu que porta des dels 4 anys seguint-me, i ara és difícil. Ho entenc. Cal ser flexibles. No sóc ‘el Simón’ però cal tenir paciència”.
UN CONSELL
Un últim consell que sempre s’agraeix: “Cal intentar complir el que s’hagi transmès des de les institucions sanitàries, repetir el que s’està dient en els protocols i ser conscients de la situació, cuidar-nos entre nosaltres i intentar no sols mirar per nosaltres sinó que podem transmetre-ho als altres”.