Els verds superen una eliminatòria d’ascens a Segona A per primera vegada. Un gran inici, amb gols de Becerra i Pablo Fernández, va sentenciar el primer partit després de quatre mesos d’aturada
JORDI MESTRES @jordimestres7
El retorn del futbol a Segona B ha portat una gran notícia. El Cornellà, per primera vegada a la seva història, ha guanyat una eliminatòria d’ascens a Segona A. A la tercera, ha anat a la vençuda. Els verds, l’únic invicte del grup 3 el 2020, van mantenir el to competitiu d’abans del confinament per a superar a l’Ibiza. El Cornellà ha donat un primer pas, però encara en queden dos més. El següent, el proper dijous.
Cornellà i Ibiza no han estat mai a Segona Divisió. Per uns, l’ascens era una obligació i pels altres més aviat una il·lusió. L’equip de Can Misses disputava la primera promoció de la seva història, mentre que els verds n’acumulaven tres de consecutives. Aquesta experiència en moments clau va pesar des d’un bon principi.
L’equip de Romo va tenir una posada en escena brillant. Semblava una continuació de les virtuts que van portar el Cornellà a ser el millor equip de la segona volta i únic invicte del grup 3 l’any 2020. En una acció d’estratègia Agus Medina, en segona instància, posava una centrada al cor de l’àrea. Allà, lliure de marca, Becerra feia una rematada de cap imparable per a Germán.
Meravella de Pablo Fernández
La posada en escena va ser molt bona, però encara es va millorar només tres minuts després. Amb l’Ibiza encara grogui, els verds van atestar un segon cop i quin cop… Un xut des de fora l’àrea descomunal de Pablo Fernández que va entrar pel mateix escaire de la porteria rival. Zero a dos al quart d’hora. Qualsevol diria que el Cornellà acumulava quatre mesos sense competir.
I és que no només va ser l’apartat ofensiu el destacable d’un equip que també va ser solidari en defensa. El sistema d’ajudes dels verds va incomodar a un Ibiza nerviós, precipitat i noquejat. L’equip de Pablo Alfaro no va trobar la manera de donar senyals de vida i va acabar la primera part sense xuts a porta. L’únic destacable va ser un ensurt final.
L’Ibiza reacciona… amb fortuna
Al descans Pablo Alfaro va fer un doble canvi buscant reactivar al seu equip. Semblava que no feia efecte, en un principi. No passava res i això era el millor que li podia passar al Cornellà. Tot i això, qualsevol detall compta. I va quedar palès en una acció desafortunada. Cristian, amb molt mala sort, introduïa la pilota a la seva porteria. Hi havia partit.
Acte seguit Romo va treure un davanter com Pablo Fernández per donar entrada a un defensa central com Álvaro Vega. L’aposta era esperar i, si es podia, rematar al contraatac. Tocava patir, ja que no deixava de ser un play-off. Calia ser expeditiu, com Cristian Pérez per a evitar un gol segur de Cirio i també tenir sort.
Arribava el moment definitiu, aquell en el que un gol d’uns obria el partit i un dels altres el sentenciava del tot. Finalment, no es va alterar més el marcador. El Cornellà va competir i va saber jugar els minuts finals. Com acostuma, com ha fet sempre. Els verds van escriure un nou capítol al seu llistat d’efemèrides recents. Una vegada més, van fer història.