Un mite del futbolcat, Ramon Mª Calderé, torna al Santboià. Mai li han caigut els anells al de Vila-rodona per a donar vida als modestos i al costat de Luis Milà i aterra amb tota la seva il·lusió
Ramon María Calderé torna a jugar. Des d’una banqueta coneguda perquè ja va estar en el Santboià (1993-1995) al costat de Pep Moratalla i l’entranyable Jesús Toré i no aguantava més. Arriba a una entitat en crisi econòmica encara que la seva il·lusió substituirà totes les mancances.
“Jo vinc a Sant Boi per un projecte i sé que han de pagar la multa d’Hisenda, han demanat un préstec i tot això. L’objectiu que em demanen és la permanència i en un parell d’anys tornar per totes però al meu cap no entra; buscarem xavals que es vulguin menjar el món i ajudar-nos. Luis Milà i jo ens atrevim a treure això endavant i a veure si sóc jo capaç també per a desembolicar-me en aquesta situació complicada i estar a dalt. Jo no descarto res, és el meu ADN, no renuncio a res”, comenta a Futbolcatalunya com si es tractés d’un discurs des de Cambrils, la seva residència.
// FOTO: futbolcatalunya
JESÚS TORÉ, A CEL
El seu cor és tan gran que el primer que admet és “el meu record com a persona i professional de Jesús Toré. Tenia dues alternatives més i finalment tornar al Santboià ha estat perquè Jesús em va transmetre aquesta energia des del cel. Vaig pensar en ell, sí”. Ara formarà tàndem amb un gran especialista, Luis Milà: “Tàndem és una paraula que m’agrada. Sí, això és, tàndem. Desitjo donar-li la importància que té a Luis Milà, un noi que ha estat i és un gran preparador físic de primera Divisió amb Reial Societat, Màlaga, Espanyol, Polònia, Perú, Veneçuela….igual que quan vaig treballar amb Marc Cabestany, ara a l’Igualada. És el mateix, crec en Luis Milà”.
LEVA I EL RESPECTE
Fidel a una filosofia inigualable demana respecte per a “jugadors com Rafa Leva, Morales o Abel Solé que mereixen un respecte pels anys que han donat als seus clubs”, això significa que a “Rafa Leva li diré aquest pròxim dimarts que, si vol continuar jugant, jugarà”
Atenció al discurs d’un impressionant Calderé que més d’un hauria d’assumir. “Jo he estat com a màxim en Segona B però no m’importa. Primer: el Santboià mereix tot el respecte com a club i institució i segon, quan se solucionin aquests problemes econòmics, el projecte està en una gran ciutat que s’emporta molt bé amb el seu Ajuntament. Tenen un futbol base de 500 xavals que, si se sap treballar… Sant Boi, si es fan les coses bé, té un gran futur. El present està ‘fotut’ però sortirem. Aquestes categories són conegudes a més el meu origen és el fang”
APLAUDIMENT A VALDÉS
El retorn de Calderé a Primera Catalana o l’arribada de Valdés a Tercera són fets que mereixen una anàlisi important com a “prova més que el que és el futbol. Valdés arriba d’un Barcelona i no li importa viure les experiències en una entitat de nois que vénen de treballar vuit hores com a cabrons i després has d’entrenar a les nou de la nit”. En resum: “‘Chapeau‘, felicito Valdés, ha tingut un parell de nassos perquè el que vol és gaudir d’aquesta professió en qualsevol categoria. Respectaré a tothom perquè per a nosaltres és una necessitat esportiva, és una passió, de sentiment per treballar”