Uri Labella, davanter de la CDC Torreforta, va anotar el seu gol 300 davant de la seva afició en el partit contra la Riera
CAROLA UGRINOVIC @carolaugri
Messi, Cristiano, Ibra, Totti o el seu ídol Ronaldo Nazario, són tan sols alguns dels noms que conformen el selecte club dels jugadors que han anotat 300 o més gols al llarg de la seva carrera esportiva. Doncs bé, a aquests noms hauríem de sumar-li el del protagonista de la nostra entrevista d’aquesta setmana: l’Uri Labella (27 anys).
El jove davanter que va aterrar, aquest estiu, al club del seu barri està vivint un moment daurat, assaborint els fruits del treball ben fet i sense abandonar l’ambició que el caracteritza. A pocs dies d’haver signat el seu gol 300, l’Uri ja té en el punt de mira el seu nou repte: els 500.
Fem un cafè i xerrem una estoneta amb, potser, un dels davanters més prolífics i, alhora, més desconeguts del futbol català.
“Aconseguir el gol 300 ha estat una experiència inoblidable”
Fa uns dies, contra la Riera vas anotar el teu gol 300 com a jugador amateur. Com vas viure aquell moment?
Va ser un moment molt especial per a mi, un moment de moltes emocions. Arribar a aquesta xifra no ha estat gens fàcil i poder aconseguir-ho ha estat una experiència inoblidable.
Aconseguir-ho a casa, davant de la teva afició, encara ho va fer més especial?
Sí, és clar. Marcar-lo a casa amb el caliu de l’afició, davant de tots els nens del futbol base que es presentaven aquell dia i, també, davant de la meva família li va donar un punt molt més especial, sense cap mena de dubte.
A qui li vas dedicar?
A la meva parella, a la meva mare i al meu avi que són els que sempre han estat al meu costat, recolzant-me en tot.
Celebres els gols d’alguna manera concreta?
No, no tinc cap celebració especial, vaig canviant. Normalment, cada cosa que se’m passa pel cap, la faig.
En algun moment, vas arribar a pensar que signaries el teu gol 300?
De cap manera, al contrari. Per a mi, el fet de poder marcar el gol 300 era una fita inabastable.
Recordes el teu primer gol?
I tant, va ser un gol de penal. Recordo que va costar molt que arribés però, afortunadament, va ser el primer de molts més.
“Un gol especial? L’ascens amb l’Angulària ”
Hi ha algun gol, d’aquests 300, que sigui especial?
Tots els gols són especials, encara que si m’he de quedar amb un, seria un gol anotat a la promoció d’ascens amb l’Angulària que, finalment, va ajudar a assolir aquell ascens.
A part del gol que, és evident, quins altres aspectes destacaries del teu joc?
Diria que, gràcies a la meva rapidesa, una de les meves virtuts és jugar amb espais, sense pilota.
I, que t’agradaria millorar?
Moltes coses, per exemple el joc amb la meva cama esquerra que és la meva cama no hàbil i el joc aeri.
Has tingut algun ídol?
Ronaldo Nazario. Per a mi, ha sigut un dels millors davanters de la història i m’he fixat en moltes coses del seu joc.
“Seguiré treballant dia a dia per ampliar aquesta xifra”
En un altre context, però com el teu ídol tu, també, has arribat als 300 gols. Una xifra espectacular, però, i ara què?
Sí, com tu dius són uns números espectaculars, no obstant això, res no canvia, seguiré treballant dia a dia per intentar ampliar aquesta xifra.
Parlem una mica del Torreforta. Aquest estiu aterres al club tarragoní. Quin projecte et posen damunt de la taula?
Un projecte molt il·lusionant perquè suposa poder treballar amb el futbol base on sóc entrenador de l’Aleví i el Juvenil, poder jugar al club del meu barri, poder compartir vestidor amb jugadors que ha ja tingut de companys i, molts dels quals, són amics i estar sota les ordres d’un dels millors entrenadors que he tingut fins ara, com és en Jorge Parraga i poder continuar aprenent d’ell.
Com t’has trobat aquests mesos?
M’he trobat molt bé i l’adaptació ha estat molt fàcil. El fet de conèixer a gran part dels companys, al míster, al cos tècnic ha facilitat molt les coses.
“El Torreforta és un projecte molt il·lusionant”
Quin és l’objectiu de l’equip aquesta temporada?
No hi ha un objectiu clar. Simplement, anar setmana a setmana, intentar sumar el major número de punts i quedar el més amunt possible a final de temporada.
I, a nivell personal, quines fites et marques aquest any?
Mai m’he marcat cap fita i aquesta temporada no és una excepció, tanmateix, si hagués de dir-te alguna, doncs tornar a ser màxim golejador de la Lliga per setena o vuitena temporada consecutiva
Del que no pot dubtar l’afició és de la teva implicació amb l’entitat, oi?
No han de tenir cap dubte, la meva implicació amb el Torreforta és total. M’han donat l’oportunitat de poder formar als més petits, no només com a jugadors sinó, també com a persones, de poder jugar a l’equip del meu barri i espero estar a l’altura d’aquesta responsabilitat.
“M’agradaría tornar a ser màxim golejador”
Traslladem-nos uns quants anys enrere. Explica’ns els teus inicis en el món del futbol.
Vaig començar de petit al futbol base del Nàstic i després ja vaig passar a jugar a la Floresta, Camp Clar entre altres equips i més endavant, vaig tenir la sort de poder sortir fora a l’estranger.
Com va ser aquesta experiència estrangera?
Van ser dues experiències curtes, a Itàlia i a Malta però puc dir que han estat dues de les millors etapes de la meva carrera esportiva. Va ser el primer contacte amb el futbol professional que vaig tenir, ho vaig afrontar amb moltes ganes i il·lusió i intentant aprofitar al màxim la gran oportunitat que significaven per a mi.
Quins altres moments bons destacaries de la teva trajectòria?
Encara que he viscut molts, em quedaria amb el moment actual que estic vivint. Em trobo molt bé individualment i he aconseguit assolir la maduresa dins del camp.
“Sense esforç i sense dedicació, simplement ets un més”
I, el pitjors moment?
Qualsevol moment on les coses no et surten com vols, quan estàs immers en una mala ratxa…
El millor consell que t’han donat?
M’han donat molts, tant els companys com els entrenadors que he tingut però em quedo amb un que m’ha marcat: sense esforç i sense dedicació, simplement ets un més.
Un somni que et quedi per complir?
Molts, encara que, ara per ara seria poder arribar als 500 gols. De moment és una xifra impossible, no obstant això, perquè no somiar amb assolir-la algun dia.