Màxim golejador i titular indiscutible, en Juanlu s’ha convertit en peça clau d’un Santboià que intentarà retornar a Tercera Divisió la mateixa temporada del seu descens
CAROLA UGRINOVIC @carolaugri
Jove però amb l’experiència suficient adquirida durant tots aquests anys en equips com el Castelldefels, el Martinenc o el mateix Santboià, en Juanlu ha après de les seves vivències per assentar-se al club de Sant Boi i ser un dels líders. Un líder no només dins del terreny de joc on amb els seus gols ajudarà a l’equip a assolir els objectius sinó també, fora de la gespa on és un exemple pels joves i un gran suport per tots els seus companys. El davanter, que travessa un moment dolç com a màxim golejador de la categoria, vol tornar a tastar la Tercera Divisió com més aviat millor. Ho aconseguirà? El temps ho dirà. Mentrestant, compartim una estona amb ell i, a continuació us deixem les seves reflexions.
Al juny amb el descens del club a Primera Catalana es dóna el tret de sortida a una nova temporada amb un nou projecte on esteu signant un inici fulgurant. Us imaginàveu començar d’aquesta manera?
La nostra intenció era estar als llocs de dalt des del començament per al final tenir opcions de lluitar per l’ascens. Per sort, els resultats ens estan acompanyant i, de moment estem quallant un gran inici.
Ser l’equip menys golejat del grup està sent clau per rubricar aquest gran inici?
Sí, totalment. No encaixar gols és primordial i és la base si volem estar als llocs de privilegi. Sabem que en partits igualats si som capaços de mantenir la porteria a zero, tindrem més possibilitats, en una jugada casual, de posar-nos per endavant i emportar-nos els tres punts.
“L’ascens és l’objectiu principal, però hem de ser conscients que hem encetat un projecte nou”
Aquest ascens del qual parles, és l’objectiu de la temporada?
Sí, és l’objectiu principal però hem de ser conscients que hem encetat un projecte nou, amb moltes cares noves i que no serà gens fàcil.
Seria un fracàs no aconseguir-ho?
No, perquè a part de començar, pràcticament, des de zero com t’he comentat abans, l’equip és molt jove i, això, en moments puntuals ens podria passar factura. Farem el possible per quedar primers o segons i si no s’aconsegueix, ho tornarem a intentar la temporada que ve.
Moltes cares noves, tanmateix heu pogut mantenir la columna vertebral de la temporada passada. Era important conservar-la?
Sí, gairebé era una prioritat. Al final, tenir una base amb jugadors amb experiència, veterans i que coneguin el club facilita el treball en tots els sentits, alhora que els nous s’integrin més ràpidament, d’unir el vestidor, d’ensenyar el significat del club…
“Alcaraz és un míster molt proper, que té les idees molt clares i ens ha transmés el que vol amb molta claredat”
Com a estat l’adaptació d’aquests nouvinguts?
Molt bona. Ha sigut una adaptació fàcil, donat que molts dels fitxatges ja havien passat per Sant Boi i ja ens coneixíem. Ens ha donat la sensació de portat molts de temps jugant junts.
Canvi també a la banqueta on ha aterrat José Alcaraz. Pels resultats, sembla que no us ha costat gaire assimilar els nous conceptes del míster?
La veritat és que no. Alcaraz és un míster molt proper, que té les idees molt clares, sap com juga i el que pot donar cada jugador i ens ha transmès el que vol amb molta claredat i nosaltres ho hem entès fàcilment.
Què us ha demanat?
Sobretot, treball. Que entre setmana entrenem bé i que els dies de partit, encara que les coses no acabin de sortir bé, que ho donem tot damunt de la gespa. Des del primer dia ens ha inculcat la idea que el treball ben fet acaba tenint la seva recompensa i, ara per ara, el nostre treball està donant els seus fruits.
Per la gent que encara no us hagi vist en acció, com juga el Santboià?
Normalment, juguem amb un 4-4-2, en el qual ens agrada tenir la pilota, mimar-la… No obstant això, també ens sentim còmodes jugant sense l’esfèric.
“La Primera Catalana sempre ha estat una categoria molt complicada on s’ha de suar sang per guanyar els encontres”
Pròxim partit contra el Viladecans, un conjunt confeccionat, a priori, per estar a dalt. Et sorprèn la seva desena posició?
Sobta una mica perquè no només, és un equip fet per lluitar per l’ascens, com tu dius, sinó per la trajectòria que porta en aquestes darreres temporades on ha estat en les primeres posicions. Tot i això, només portem 10 jornades, queda molt per endavant, el camí és molt llarg i que ara estigui desè no significa que no pugui, al final, finalitzar en places de playoff.
L’equip a batre és la Montanyesa?
Ara mateix, sí. Porten 28 punts dels 30 possibles, són els màxims golejadors i continuen invictes. Amb aquests números, està clar que són el rival a batre.
Com veus la categoria?
La Primera Catalana sempre ha estat una categoria molt complicada on s’ha de suar sang per guanyar els encontres i aquesta temporada, de moment, no està sent una excepció.
Líder
A l’inici de l’entrevista parlàvem del descens de l’equip. Creus que va ser un descens anunciat després dels mals registres que vau arrossegar durant la temporada?
Està clar que es veia venir però nosaltres no vam deixar de lluitar fins al final, fins que ja vam veure que el descens era un fet.
Què li va faltar a l’equip per salvar-se?
Experiència. Teníem un equip molt jove, sense gaire experiència i ho vam acabar pagant.
“Objectiu de gols? Ni de bon tros. Vaig partit a partit i tinc clar que per a mi l’important és l’equip”
Una temporada passada un mica estranya, també, a nivell personal, on fitxes pel Castelldefels i al cap de 4 mesos tornes a Sant Boi. Explica’ns com es gesta el teu fitxatge i què succeeix després.
Fitxo pel Castelldefels per poder jugar i gaudir de minuts, tanmateix un cop arribo allí, em trobo que no hi ha feeling entre el míster, en Miki Carrillo i jo i decidim que torni al Santboià.
Una situació totalment oposada a la que estàs vivint actualment. Assentat a l’equip, titular, màxim golejador de la categoria… Millor impossible.
Sincerament, estic molt content de com m’estan sortint les coses, tant en l’àmbit grupal com en l’individual. No em puc queixar i seguiré treballant perquè les coses continuïn anant així de bé.
Et marques alguna xifra de gols d’aquí a final de temporada?
No, ni de bon tros. Vaig partit a partit i tinc molt clar que per a mi l’important és l’equip. Si tinc la sort de marcar, genial però si ho fa un altre company i guanyem, estaré igual de content.
Defineix-te com a davanter.
Sóc un 9 que pot caure a bandes, que li agrada córrer a l’espai, que pot ser referència, que també li agrada rebre-la al peu…
I, què milloraries?
Moltes coses, defensivament, el joc amb el cap…
No només t’has convertit en el màxim golejador si no en un líder dins i fora del terreny de joc. Quina és la teva funció?
Bàsicament, ajudar als companys en tot el que puguin necessitar, sobretot als més joves.
Ja sé que és molt aviat, tan sols tens 26 anys però t’agradaria retirar-te al Santboià?
Mai se sap en el món del futbol, encara que tant de bo perquè és un gran club on em sento molt a gust i em tracten molt bé.