La seva afirmació no és gratuïta. Sap el que diu perquè en el 2015, quan va arribar, la UE Castelldefels anava cap a la desaparició per deutes. La junta d’Adolfo Borgoñó va salvar el vaixell mariner
@ManuelSeguraM
Van aterrar en Els Canyars el gener del 2015 amb un deute proper als 250.000 euros, mirant a la desaparició per la nefasta gestió d’exdirectius als quals ja ni se’ls pot reclamar. Van arribar, van arriscar de la seva butxaca, respiren i anuncien que s’aniran aviat. Adolfo Borgoñó i els seus companys de junta són l’exemple de molt més que un sentit de responsabilitat
Ara per ara, quin és la situació de l’entitat?
El primer que haig de dir és que el club està molt viu. Fa quatre anys, quan vam arribar, no es pagava ni a jugadors ni a entrenadors, teníem diversos equips de futbol base amb amenaça d’expulsió per impagament de rebut arbitral i ara estem al dia amb tothom. Hem iniciat un procés de ‘legalització’ de tots els processos del club (voluntariat, altes S.Social, etc.) en totes les àrees del club i ja es generen beneficis.
Com!?
Aquest any hem tingut un superàvit que ens ha permès retornar deute i ens queden només uns 45.000 euros contra els gairebé 250.000 del 2015 i això garanteix una consistència. Aquest club és fiable i seguirà endavant.
“Hem passat de 250.000 euros a 45.000 de deute en tres anys”
A nivell institucional?
Vivim una situació de calma per bé –no generem soroll per incidents ni res d’això- i per a malament. Quant a futbol base hi ha un creixement fins als gairebé 700 jugadors amb l’aposta d’un doble femení el que fa un total de 48 equips.
En l’àmbit esportiu?
Si ens donem un bany de realisme, hem de ser conscients d’on estem. Avui dia, la nostra realitat en el primer equip és estar a cavall entre Tercera i Primera Catalana; som un club de pocs socis (70) –pares i xavals de futbol base- i mai estirarem més el braç que la màniga, mai. La nostra primera responsabilitat és no endeutar al club perquè seria irresponsable.
La seva junta i vostè arriben el gener del 2015 a la ruïna més absoluta i ja creen beneficis. Expliqui el miracle.
Aquesta gent està tota ‘reclutada’ perquè els nostres nens jugaven aquí i, per fabulós gestor que siguis, si no tens diners no pots tirar cap endavant i el que vam fer va ser posar diners i negociar ‘quitas’. Li vam dir a la gent com era la situació amb un nou pla de tresoreria.
“Mai estirarem més el braç que la màniga, mai””
Qui entra en un club i posa diners és perquè li sobra o perquè ho desitja doblegar.
No sobren a ningú, no som rics però ens la juguem i, com podíem fer alguna donació/préstec per pagar (entrenadors anteriors, per exemple) i posar diners per negociar amb creditors, es va fer. Ho vam passar molt malament amb embargaments i condemnes judicials però es va superar i es va fer tot més senzill
Amb 70 socis de pagament, el seu pressupost (no arriba als 100.000 euros per al primer equip) com es cobreix?
El principal ingrés és el futbol base, el setè per número de jugadors de Catalunya. El primer equip s’autofinança en un 70% amb la subvenció de drets audiovisuals, taquilles, publicitat, carnets, rifes, Ajuntament i ja està. Enfront de qualsevol grup inversor jo reivindico i estic molt orgullós de comptar amb una junta que compta amb el sorteig del pernil cada diumenge. Hi ha equips que compten amb suport de l’Ajuntament molt superior al nostre.
“Diners no sobren a ningú, no som rics i ens la juguem”
I també n’hi ha que no cobren un euro.
Efectivament, també n’hi ha.
Augmentar la massa social és el repte més gran que poden tenir?
Sí i ho vam dir en junta perquè el nostre carnet és assequible; la meva teoria és que a la gent no li agrada anar a veure perdre cada diumenge al seu equip i a nosaltres ens costa molt la Tercera. En Primera Catalana era un goig. Farem tot el que sigui per mantenir-nos i, si baixem, intentarem tornar immediatament. La nostra estructura ja està assentada i no depenem de ningú que ens doni 50.000 euros; el nostre major patrocinador ens dóna 6.000 (Turrons Vicens).
“Amb Miki arribarem fins a final de temporada”
Si no estigués el tècnic Miki Carrillo al capdavant de l’estructura esportiva i en la banqueta del primer equip seria diferent?
Quan arribem ja estava i es volia anar pel desgovern que hi havia, vam baixar a Catalana, vam tornar a pujar i ara li diem: això és el que hi ha. Per a la nostra realitat és perfecte al costat de Dani Gómez i el seu equip i hem de fer de la necessitat, virtut. Cada dijous entrenen uns cinc xavals del filial, aquí està el resultat amb Adri Guica. Miki entén la nostra realitat i aprofito per dir que, passi que passi, arribarem amb ell fins a final de temporada.
Adolfo Borgoñó ha repetit en diverses ocasions que té data de caducitat i no desitja un llarg mandat. Per què?
Això representa molt treball i em preocupa tot, estem molt damunt, molta responsabilitat. Tinc clar que tot genera molt desgast.
Quantes vegades ha pensat a deixar-ho immediatament i marxar?
Mai. El meu sentit de la responsabilitat m’ho impedeix, em provoca desgast però el dia que ho deixi serà consensuat. Tenir poca massa social et treu la pressió, és més, ens la posem nosaltres. M’he portat més bregues pel futbol base que per una altra cosa.
“No seré el president del 75è aniversari”
El futbol base és un negoci?
Sí i, si està ben gestionat, dóna diners. Nosaltres som una entitat sense ànim de lucre.
Vostè, és Director de Logística d’una multinacional important (Prysmian Group), amb reconeixement internacional, un gestor amb trajectòria. Com a màxim dirigent d’un club com observa la realitzada per la Federació Catalana?
Crec que la FCF és una de les més avançades al món del futbol; és més, he escoltat crítiques al Portal del Federat i segur que ha pogut faltar una mica de comunicació per explicar el seu servei. Després vas a l’Assemblea i t’ho expliquen però no arriba a la gent i aquí sí arriben les crítiques. El que després no es diu tampoc és que un xaval es trenca els creuats i la Mútua t’ho cobreix tot i aquest tractament són milers d’euros. Si no s’arriba a cobrar el Portal i es desvia el pagament de la Mutualitat a les famílies, -jo tinc dos fills i abans ho pagaven els clubs-…. facin la divisió en el que invertim en els nens per les hores que estan en els clubs i surt 2/3 euros per hora.
“La meva qualificació a la FCF és molt positiva””
Quan era solament un pare de futbolistes, feia aquests càlculs?
No, per això dic que val la pena que ens els fem. Cal explicar-ho bé. Tot ha canviat, tot està informatitzat, no tinc cap vincle ni afany amb la FCF, admeto que falta alguna cosa amb els clubs de 3a i 4a, i crec que la seva qualificació és molt positiva.
Estem en el 70 aniversari de l’entitat. No serà el president del 75è?
Si no estem, serà una bona notícia perquè no hi haurà deute. El dia que jo deixi de ser president, la UEC no deurà un euro a ningú; si ho fem bé, no estaré, seré soci.