José Luis Casillas no seguirà en actiu. Després d’un complet periple per una quinzena d’equips, el davanter barceloní posa el punt final a una trajectòria excel·lent. La seva esquerra i la seva personalitat sempre quedarà
@ManuelSeguraM
Als seus 31 anys (al setembre 32) diu prou. José Luis Casillas, un gran representant del futbol català, penja les botes després d’haver recorregut una quinzena d’equips que recita de memòria sense lapsus ni vacil·lacions. “Gramenet B (vaig coincidir en el filial de Juanjo García quan el primer equip lluit7ava per pujar a segona), Horta, Pastrana, Cerdanyola (tres etapes), Turó, Vilassar Dalt, Carmelo, Guineueta, Canyelles, Júpiter, Llefià, Martinenc, Sant Joan At. Montcada, Montcada i Sabadellenca”. No s’ha oblidat cap.
Els missatges d’ànim i felicitació s’han multiplicat des que va comunicar per les xarxes socials que ho deixava. “Crec que he fet molts amics encara que sé que a alguns no els puc caure bé. Prefereixo quedar-me amb els moments bons, amb els companys, amb l’afició, amb moltes coses”, afirma aquest davanter que va arribar a la Sabadellenca aquesta temporada per jugar els seus últims 8 partits oficials, anotar 4 gols i intentar ajudar a la salvació al seu equip.
Es mostra agraït a tots els aficionats encara que el record de “la gent del Sant Joan At. Montcada és especial perquè segueixen als seus a mort”. Casillas, a qui lògicament “molta gent m’ha preguntat sobre si era parent” de l’exmadridista Iker (no ho és, per cert), també destaca al Júpiter, ja que “vaig viure una gran experiència en un club molt organitzat”, però l’agraïment va per a tots.
“La gent es deixa la vida en aquests camps de Regional”
L’únic aspecte agre amb el qual se’n va és la resposta dels aficionats a un futbol amateur que “deixa de vegades a 15 persones en una graderia. Això és trist perquè la gent es deixa la vida en aquests camps de Regional. Aquests preus de 10/15 euros són excessius i fan fora la gent”.
Que prenguin nota els responsables, el mateix que tots els xavals que desitgen ser futbolistes. “Cal tenir molta sort, i, especialment, paciència. De tot el món es pot aprendre, això és el que jo he intentat sempre”.
Casillas diu “fins aquí he arribat”, penja les botes “sí, les botes, no els guants” i ara toca “treballar les meves nou hores diàries. Ja veuré el que faig perquè una mica d’esport sempre que cal fer”. Enhorabona.