Girona segueix de moda. No només pel seu primer equip sinó també pel seu futbol base. Atenció al gran curs dels seus tres primers juvenils
EDUARDO BERZOSA
El Girona s’ha guanyat el seu lloc en la Liga Santander, el Peralada-Girona ja respira en la Segona B, els d’Àxel Vizuete són líders de la en Segona Catalana (Grup I) i els seus tres juvenils baten rècords. El primer ocupa una tercera plaça envejable (DHJ), a un punt del Saragossa i a quatre del Barça mentre que el segon (LNJ), setè, està quallant una campanya sensacional.
De fet, es podria dir que els jugadors que dirigeix Albert García Pinadella segueixen els passos que marca el primer equip dels seus col·legues Pablo Machín i Alex Marçal (juvenil A). Només Barcelona i Espanyol han estat capaços d’endur-se els tres punts de Torre Palau encara que els blanc-i-blaus els van retornar el triomf en la CE Dani Jarque. I, a més, atenció al tercer juvenil, capdavanter de Preferent (Grup II) de David Cerro.
La il·lusió de García Pinadella
“El club ha crescut molt ràpid i ha permès una major qualitat en els equips i en el nostre cas, a més, ens ha permès competir millor aquest any amb bastants jugadors de primer any. El club té molt clara la seva aposta en filosofia de joc i treball i tot això amb plantilles cada vegada millors ens hauria de permetre anar cap amunt”, afirma García Pinadella, tècnic del juvenil B, a Futbolcatalunya.
L’entrenador gironí posseeix un ampli historial en les banquetes, doncs va començar en els alevins i infantils del Mataró (2004-06), va passar pel Girona (infantil 2006-07, cadet 2007-08), Mataró (Segona i Juvenil Nacional (2008-10, Juvenil 2013-14 i Divisió d’Honor Cadet), una segona etapa a Girona (cadet 2010-11 i 12-13, juvenil 2011-12), Premià (2015-16), i una tercera estada a Girona (2016-17 i, en l’actualitat, en el juvenil B).
Immers a la setena plaça de la classificació i “amb un nivell de la LNJ molt parell”, el màxim responsable de la banqueta gironina creu que els filials “tenen una idea molt concreta de treball mentre que els A presenten bons blocs i són equips més madurs que saben competir”. Els millors no ofereixen dubtes: “són Barcelona i Damm, sobretot, si els cervesers mantenen el seu nivell mostrat dissabte passat (davant la FE Palamós) per la seva intensitat sense pilota i la seva gran qualitat; admiro el treball que fa la Damm i tant de bo se salvi el seu primer juvenil. Pel Barça, el seu talent, sens dubte”.
Atenció al trio que ve després, ja que “crec que Europa, Reus D. i Espanyol, cadascun amb les seves armes, són molt bons també”. El que sembla clar és que “fins al final tot estarà molt igualat. Personalment penso que Sants, At. Segre i Mollet, encara no sent dels considerats ‘grans’ competeixen molt bé”.