Sense temps per a gairebé res, comença una nova temporada. A Segona B (grup III), ho faran set equips catalans i encara no veig a cap entre els quatre primers
PER: JAUME LANGA
Ni sóc futuròleg ni ho seré però aquesta nova temporada a Segona B reuneix molts interrogants pel que fa als equips catalans. Amb el record del passat curs en el qual van baixar tres dels deu participants (encara sort que va pujar el Barcelona B), dóna inici la campanya 2017-2018 amb ‘cares’ noves que asseguren fortes emocions.
A dalt, crec que coincidirem molts si afirmo que Alcoià, Hèrcules, At Balears, Mallorca i Elx són els màxims candidats a les quatre places d’honor. No els serà fàcil, és clar, però els pressupostos manen i en aquesta categoria, que hauria de ser molt més amateur, segueixen marcant el camí dels semiprofessionals o els professionals al cent per cent. Sort que només hi ha tres filials aquesta temporada, encara sort.
En aquest ‘paquet’ de ‘outsiders’ cal incloure al Lleida Esportiu i Vila-real B; els lleidatans mantenen a 10 futbolistes, han fitxat a 12, han fet una bona feina, han col·locat a Albadalejo al capdavant d’un projecte que té bon calendari inicial. A la Terra Ferma s’exigeix molt com també ho fan els groguets ja que la seva aposta està en Laliga 1/2/3.
La múltiple presència d’equips balears, amb especial menció per a l’històric Mallorca, obre un nou panorama en aquest grup en el qual la igualtat tornarà a posar-se de manifest des de la primera jornada. Els hi desitjo el millor als nostres set equips catalans i tant de bo pateixin poc conjunts com l’Olot de Posse -gran treball del secretari tècnic Sergi Rasset- i el Peralada-Girona B d’un gran Arnau Sala, un entrenador a qui no se li dóna tot el premi mediàtic que mereix.
Sumar 16 altes pot complicar el seu retorn a la segona B el Llagostera encara Oscar Alvarez suma continuïtat a la banqueta després de l’època històrica d’Oriol Alsina; segur que ho faran molt bé encara que crec que el millor entrenador està a la banqueta del Cornellà. Jordi Roger acumula moltes temporades com verd, coneix la categoria, sap on es mou i sap treure màxim rendiment als seus futbolistes.
En aquest Grup III on només segueixen tres entrenadors a les banquetes catalanes de la passada temporada (Roger, Manolo González i Arnau Sala) cal destacar el retorn de Toni Seligrat a Catalunya. El valencià sap el que es fa i segur que portarà al més alt a un Sabadell on només segueixen 4 jugadors i això és dificilíssim. Pel que fa al Badalona, sortides importants i fitxatges realment interessants per a un equip que es va quedar a només un punt de la promoció d’ascens (2016-17) en la passada campanya i que sempre dóna la cara al camp.
Em sorprèn també que hagin vingut a Catalunya un total de 34 futbolistes procedents d’equips de fora del país. Aquesta mitjana de gairebé 5 futbolistes per equip augmenta els pressupostos i, especialment, les despeses en una categoria on ara cal pagar Seguretat Social i s’imposa un major professionalisme. En fi, els directius sabran el que fan. A mi em costa molt veure aquesta 2a B com un negoci, jo no veig el negoci però desitjo que ens puguem divertir, especialment als seguidors. Una salutació.