L’etern Rodri: “Al Vila-seca he trobat una família”

Després d’un intent de retirada al juny, en Rodri continua donant guerra sota els pals del CF Vila-seca on amb 18 gols és un dels porters menys golejats del grup 2 de Primera Catalana

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri
Una intervenció de les moltes que ha fet Rodri al llarg de la seva carrera // FOTO: fcsantboia.cat
Una intervenció de les moltes que ha fet Rodri al llarg de la seva carrera // FOTO: fcsantboia.cat

A punt de complir 45 anys -els farà el proper 3 de desembre- i amb una llarga trajectòria a l’esquena que l’ha portat a jugar al Reus, Múrcia, Eibar o Figueres, entre d’altres i a tastar gairebé totes les categories, Paco Ruiz ‘Rodri’ continua gaudint de la porteria, aquesta vegada a Vila-seca on està assentat des de fa 4 anys.

Ara, amb la seva experiència i veterania, vol ajudar al conjunt tarragoní a consolidar-se a Primera Catalana. Parlem amb el futbolista en actiu més veterà del futbol català.

Arriba al CF Vila-seca en 2012, en el que s’ha convertit en la seva experiència futbolística més llarga. Què li ha aportat el club per assentar-se definitivament aquí?

Aquí he trobat una família. Em sento molt còmode, molt a gust a l’entitat i li estic molt agraït per tot el que m’ha donat i em segueix donant.

Fa uns mesos, comentava que al juny deixava el futbol en actiu però, ja veiem que res més lluny d’això. Què o qui va fer que canviés d’idea?

La Junta Directiva, el míster i sobretot els companys que em van insistir perquè continués.

Tant per la seva experiència com per la seva veterania, molts van veure en vostè un líder dins del vestidor. Vostè també ho va percebre així?

No. Simplement intento ajudar als més joves aportant-los la meva experiència, el que he viscut en altres equips i ajudant-los en tot el que pugui. Crec que hi ha jugadors joves dins del vestuari que poden ser líders sense cap problema, com José Bueno, Antonio Domínguez o Cuéllar.

“El meu objectiu és el grup, que gaudim una temporada més el Vila-seca a Primera Catalana, individualment no em marco objectius”

Amb vostè sota pals, el club ha viscut els millors anys de la seva historia, culminat amb l’ascens històric a Primera Catalana la temporada 2014-15. Com va viure aquesta fita?

Tot i que em va agafar amb una edat avançada, va ser un motiu immens d’alegria perquè va ser la culminació d’un gran any on vam fer una gran feina i, sobretot per veure l’emoció de molts companys que celebraven el seu primer ascens.

Paco Ruiz 'Rodri', a la dreta, després de confirmar la seva darrera renovació // FOTO: @vilaseca1966
Paco Ruiz ‘Rodri’, a la dreta, després de confirmar la seva darrera renovació // FOTO: @vilaseca1966

La temporada següent és la de la vostra consolidació a la categoria. Dues temporades, com veiem, molt exitoses, però quina és la clau d’aquests èxits?

Sense cap mena de dubte, el vestidor. Ens coneixem a la perfecció, hi ha una molt bona sintonia entre nosaltres, hem aconseguit formar una pinya i això, al final, es reflecteix al terreny de joc.

Si parlem de l’aspecte individual, les coses no li poden estar sortint millor; Zamora la temporada passada i porter menys golejat de tot Catalunya gran part de la campanya de l’ascens. Quin és el seu objectiu aquest any?

El meu objectiu és el grup, que el Vila-seca faci un bon any que ens permeti salvar la categoria i gaudir una temporada més de l’equip a Primera Catalana. Individualment no em plantejo objectius.

Encara que, com vostè diu, no es planteja objectius individuals, li agradaria lluitar un any més pel Zamora?

Està clar que sí. A tots ens agrada que parlin bé de nosaltres i si, en el meu cas ho fan perquè amb les meves aturades puc ajudar a l’equip a encaixar els menys gols possibles, doncs molt millor.

Ara mateix es troben a tan sols 4 punts del descens. Hi ha certa preocupació per no acabar de despenjar-se d’aquesta zona calenta?

Preocupació no, donat que som conscients que aquesta temporada la categoria està sent més competitiva i ajustada que la pasada. No obstant això, sabem que hem de fer un pas endavant per aconseguir una ratxa de victòries que ens permeti allunyar-nos de baix.

“45 anys? L’edat només és un número. Mentre tingui la mentalitat que tinc, no em preocupa gens”

Què li falta a l’equip per fer aquest pas endavant?

Confiança, que l’equip s’ho acabi de creure.

Després d’un ascens i una gran temporada passada, a què aspira l’equip aquesta temporada?

Salvar la categoria i com més aviat millor. Tot el que sigui pensar en una altra cosa, ara mateix, seria un error.

Es retirarà al Vila-seca?

Sí, seguríssim.

Un somni fet realitat

 

A banda de seguir jugant, Rodri també es dedica a la preparació de porters // FOTO: Escola Rodri
A banda de seguir jugant, Rodri també es dedica a la preparació de porters // FOTO: Escola Rodri

A part de defensar la porteria del Vila-seca, vostè té una escola de porters. Com sorgeix la idea?

La meva il·lusió era treballar amb nanos i muntar alguna cosa relacionada amb la portería. Quan vaig arribar, em van donar l’oportunitat i no m’ho vaig pensar.

La temporada 2015-16, també es fa càrrec de la formació dels porters del futbol base del Reus Deportiu. Tenint en compte que va debutar al club roig-i-negre, és especial la seva tornada?

Sí. Al principi ni em passava pel cap tornar i menys com a entrenador de porters, però està sent una experiència inigualable i inoblidable.

Quina és la seva filosofia de treball amb els nois?

Treballar tots els aspectes d’un porter. Intensitat, presa de decisions, tema psicològic. Un porter ha d’estar preparat per a tot.

La porteria a la sang

 

Futbolísticament, se’l coneix com a Rodri. D’on ve aquest sobrenom?

Era el sobrenom del meu pare. Li van posar per la seva semblança amb un porter de l’Atlético i el Sevilla i quan vaig néixer tothom em deia Rodri júnior i al final se’m va quedar el sobrenom.

Segueix els passos del seu pare sota pals. El fet que ell fos porter, va influir en la seva decisió de posar-se els guants?

Penso que no, si és veritat que de petit sempre anava a veure al meu pare als partits però crec que vaig néixer porter.

“Jo no vull posar data a la meva retirada, vull gaudir del futbol dia a dia”

En la seva dilatada trajectòria haurà viscut una gran quantitat d’anècdotes, ens pot explicar una que l’hagi marcat especialment.

La meva il·lusió sempre havia estat celebrar un ascens a la lliga professional i quan estava jugant la fase d’ascens amb el Múrcia, em trenco els lligaments creuats i he de celebrar-ho, recentment operat i amb crosses.

A punt de fer 45 anys, molts el coneixen com l’avi del futbol català. Com ho porta?

Molt bé. Per a mi, l’edat tan sols és un número. Em sento molt jove i mentre tingui la mentalitat que tinc no em preocupa gens.

Quanta corda li queda?

Ja no vull posar data a la meva retirada, ara mateix vull gaudir del futbol dia a dia i després ja veurem.