Després del seu pas pel Torredembarra, per El Catllar i l’Europa, els bessons Vidal tornen a La Pobla de Mafumet on esperen consolidar-se i convertir-se en peces clau del conjunt de Martín Posse
CAROLA UGRINOVIC @carolaugri
Als seus 21 anyets, l’Iván i en Gabri ja han viscut les dues cares del futbol, comprovant que de vegades aquest esport pot arribar a ser molt capritxós. Tristeses i alegries, fracassos i victòries a parts iguals que els han fet créixer, no tan sols com a futbolistes sinó també com a persones. Parlem amb aquests dos bessons ambiciosos, que saben el que volen i que lluiten per aconseguir-ho.
Aquest estiu heu tornat a La Pobla, on esteu cridats a ser dos dels homes importants de la plantilla. És una pressió per a vosaltres?
Gabri: No, tot el contrari. Volem gaudir al màxim de la nova oportunitat que ens ha donat La Pobla.
Iván: No, cap ni una de pressió. Volem jugar i retornar tota la confiança que, tant Viqueira com Posse han dipositat en nosaltres.
L’inici de la temporada està sent molt bo per a vosaltres. Tu Gabri, t’has fet amb la titularitat al lateral dret, tot i no ser la teva posició natural. T’ha costat molt adaptar-te al teu nou rol dins l’equip?
La veritat que no. Ja havia provat en aquesta posició fa dues temporades i sincerament em sento molt còmode, molt a gust i cada dia estic aprenent els moviments propis d’un lateral.
Per la teva banda Iván, portes dos gols i els dos sortint des de la banqueta. Podríem dir que ara mateix ets l’home revulsiu de la Pobla o aquesta etiqueta no t’agrada?
No em desagrada sempre i quan faci gols encara que és cert que a qualsevol jugador li agrada sortir des de l’inici i gaudir del màxim de minuts possibles. En el meu cas, sí això no pot ser doncs aprofitaré els minuts que em donin.
Sempre es parla d’un connexió especial entre els bessons i, sembla que en el vostre cas aquesta connexió es trasllada al camp. Sense anar més lluny, el cap de setmana passat, una jugada entre vosaltres va acabar donant els tres punts al filial. Com recordeu aquesta jugada?
G: Recupero una pilota a tres quarts de camp, aconsegueixo girar-me i encarar als 2 últims defenses intentant regatejar-los i el rebot, afortunadament, li cau al meu germà que fa el gol.
I: Veig que el meu germà està de mitjapunta i decideixo cridar-lo perquè veiés que estava sol. Llavors, es gira, encara al central, jo estava convençut que marxaria del seu marcador i m’apropo per si la pilota surt rebotada, amb la sort que al final així és. En aquell moment ni m ho penso i xuto.
Quan coincidiu al camp, sabeu en tot moment on es troba l’altre?
G: Depèn d’on rebi la pilota però sí que sé on està. És més, ho parlem a casa, als entrenaments, abans del partit… així recordem els moviments que se’ns donen bé i aprofitem aquesta petit avantatge que ens dóna coneixe’ns tan bé.
I: Sé el que farà el meu germà i això em permet escollir el millor moviment perquè em vegi al més aviat possible.
El bon començament que heu protagonitzat, s’ha vist recompensat aquesta setmana amb la titularitat en el partit de Copa Catalunya que va enfrontar al Sant Andreu i al Nàstic. Quines sensacions vau tenir?
G: Sensacions immillorables. Va ser un orgull poder jugar al primer equip després de tota una vida a l’entitat grana i per aquest motiu ens ho vam prendre com si fos un partit de màxim nivell.
I: Va ser una nit inoblidable on vaig gaudir com un nen, intentat en tot moment donar el millor de mi i deixar-me la pell al camp.
Què us diu Vicente Moreno abans de saltar al terreny de joc?
G: Que era un partit més, que juguéssim com ho fem habitualment a la Poba i sense pressió.
I: Ens va desitjar sort i sobretot que gaudíssim, no obstant el que més em va cridar l’atenció i em va motivar va ser la manera de tractar-nos, sense distincions entre els seus jugadors i nosaltres.
El camí fins a arribar a jugar amb el primer equip no ha estat fàcil amb anades i tornades constants, una d’aquestes anades us va portar fins al CE Europa, al gener del 2016 i on no vau gaudir de gaires minuts. Què traieu d’aquella experiència?
G: No va ser fàcil però ens va servir per créixer i saber com són les coses lluny de casa, de la família.
I: Ha costat molt. En el meu cas quan millor estava em vaig trencar el turmell i em cedeixen a l’Europa on no acabo de recuperar-me. Passar-ho tan malament m’ha servit per gaudir al màxim cada entrenament i cada partit.
A la pretemporada 2014-15 marxeu cedits a l’UD Torredembarra, vivint allí una situació completament oposada a l’anterior. Podríem dir que va ser la temporada on més vau créixer com a futbolistes?
G: Sí. Vam acumular molts partits i vam tenir la confiança de Vicente Izquierdo i d’Alberto, l’entrenador de la Torre en aquell moment. La suma d’aquests dos factors, al final, és el que et fa créixer com a futbolista.
I: Sí. Ens van donar tots els minuts possibles i al cap i a la fi, és als encontres on aprens i agafes ritme.
A part d’aquestes dues cessions, tu Gabri a l’inici de la campanya 2015-16 arribes al CE El Catllar en un moment institucionalment molt complicat per l’entitat. Com vas viure tot aquell ‘circ’?
Allò va ser un capítol a part. Aquell any les coses no es van fer bé però quan vaig prendre la decisió de fitxar pel club pensava que era el millor per a mi.
Per dos jugadors de la casa com vosaltres, és impossible debutar amb el primer equip a la Lliga 1|2|3?
G: Impossible no. Si aprofitem les oportunitats que ens dóna el Nàstic, ens veuen centrats i tenim un punt de sort, per què no?
I: No. Tenim el gran avantatge de jugar al filial i sempre que el Nàstic necessiti a algú mirarà cap a La Pobla.
Llavors, classificar-vos per les semis de la Copa Catalunya és una gran oportunitat per poder tornar a entrar en els plans de Moreno?
G: Sí, tant si anem nosaltres com altres companys serà una grandíssima oportunitat.
I: Volia que passéssim sobretot per poder tornar a viure tot això amb el Nàstic.
A nivell individual, què espereu d’aquesta temporada?
G: Seguir creixent com a lateral, aprendre i jugar el màxim nombre de partits.
I: Que em respectin les lesions, gaudir i ajudar a l’equip amb els meus gols.
LLIURES DIRECTES
Què significa el futbol a les vostres vides?
G: Passió.
I: És la meva vida.
Amb un sol adjectiu, definiu-vos com a futbolistes.
G: Competitiu.
I: Ambiciós.
Quines virtuts dins del camp destacaríeu l’un de l’altre?
G: Per a mi l’Iván és el 9 que tot equip vol tenir; d’una jugada aïllada et provoca una ocasió de gol.
I: Sense cap mena de dubte, el Gabri és la barreja perfecta de potència i qualitat.
I els punts febles?
G: Potser hauria de ser més egoista i finalitzar algunes ocasions que no finalitza.
I: Ha d’aprendre a saber quan fer les coses, de vegades fa jugades que no taquen.
On està el vostre sostre?
G: No en tinc. M’exigeixo i dono el màxim a cada partit.
I: Arribar a Primera Divisió.
Per a vosaltres, quina és la clau de l’èxit en el món del futbol?
G: L’entrenament invisible, és a dir, cuidar-se fóra dels terrenys de joc, tenir el cap centrat, una bona alimentació.
I: L’entrenament invisible. Per a nosaltres aquest any està sent clau cuidar-nos fora del camp.