La tanda de penals decideix el campió de la comarca en una marató de futbol al Nou Municipal de Cornellà. L’equip de Juan Camilo, de Primera Catalana, va superar el Cornellà de Segona B
JORDI MESTRES @jordimestres7
Moltes vegades al futbol David guanya a Goliat. Va ser el cas de la segona edició de la Copa Baix Llobregat, en la que es va proclamar campió l’equip de menys categoria. El Santboià va superar el Castelldefels, primer, i el Cornellà per a fer-se amb el trofeu que se li va escapar a la final de la temporada passada. La defensa va ser la clau de l’equip de Camilo, especialment la porteria amb Rafa Leva sota pals.
El porter, a part de ser el menys golejat de la competició, va ser escollit MVP del torneig i va aturar el penal decisiu a Antonio Pelegrín. Un heroi, ni més ni menys. La seva actuació va ser el més destacable d’una jornada final de la Copa Baix Llobregat que va començar amb gols i va acabar sense. Ja ho tenen això els tornejos d’estiu. Emoció no li va faltar, com expliquem a continuació.
GAVÀ, 1 – CORNELLÀ, 2
La llarga tarda de futbol al Municipal de Cornellà s’estrenava amb un partit entre el vigent campió i l’amfitrió. Els dos equips de Segona B que quedaven a la competició oferien el, probablement, millor partit d’aquesta Copa Baix Llobregat. I és que el Cornellà sabia què volia i com aconseguir-ho. Des d’un principi van sortir a mossegar els de Jordi Roger. Fruit d’això va arribar el matiner gol d’Enric Gallego.
El vent bufava a favor dels verds, en sentit figurat és clar. Dissortadament, la tarda va fer honor a la climatologia habitual del Baix Llobregat. Forta calor, xafogor i suada general. Era el pitjor horari, però per Abraham mai és mal moment. El canari va treure la vareta per a sentenciar el partit amb un magistral gol de falta. Qui també és un mestre, en aquest cas amb els penals, és Cazorla. El capità gavanenc no va desaprofitar l’ocasió d’escurçar distàncies i donar emoció als minuts finals. Des dels onze metres aquestes van començar i també van acabar. Abraham, a l’altra àrea, sentenciava el matx amb un altre penal. El Cornellà eliminava el campió
CASTELLDEFELS, 0 – SANTBOIÀ, 1
El ‘caloret’ no donava treva i el futbol, tampoc. Arribava el torn de Castelldefels i Santboià, dos equips de menys categoria. Això no és indicatiu de menys nivell, ja que la definició de Juanlu al primer gol l’hagués signat el mateix Leo Messi. El davanter del Santboià va culminar un contraatac ràpid amb una vaselina deliciosa. D’aquesta manera, els de Juan Camilo es treien de sobre l’angoixa als que els havia sotmès el Castelldefels. Falta rere falta, l’àrea de Rafa Leva es veia amenaçada constantment, tot i que sense gaire precisió per part dels mariners.
Ni amb el marcador en contra, el Castelldefels va trobar la manera de ficar-li mà a l’ordenada defensa del Santboià. En aquest cas, la diferència de categories no es va notar. Sense angúnies, l’equip de Juan Camilo va controlar el partit i, fins i tot, va sentenciar-lo. L’elèctric Buba marcava el segon a dos minuts del final i coronava un bon partit del seu equip. Cornellà-Santboià seria la gran final de la Copa Baix Llobregat, mentre que Gavà i Castelldefels es jugarien el tercer i quart lloc.
GAVÀ, 0 – CASTELLDEFELS, 0 (6-5 als penals)
Es jugaria primer aquest últim. Va ser, sense cap mena de dubte, el partit amb menys intensitat de tots els de la tarda al Nou Municipal. Ja no hi havia res més en joc que l’honor de ser tercer classificat. Contreras va ser l’únic que va interrompre els badalls generalitzats a la graderia. De les seves botes van néixer les millors – i úniques – ocasions de gol. Especialment destacable la segona, on va enviar la pilota a la fusta quan la porteria estava buida per a marcar a plaer. Els tornejos d’estiu també tenen aquestes coses.
En qualsevol cas, aquesta vegada el Castelldefels sí va plantar cara a un equip de superior categoria. De dues més, concretament. Miki a la recta final va recollir el testimoni de Contreras i va marrar una altra acció claríssima. Els mariners estaven negats de cara al gol i no en van marcar cap en tota la tarda. Els penals decidirien qui seria el tercer classificat de la Copa Baix Llobregat i la loteria va tocar al Gavà. Definitivament, no va ser el dia del Castelldefels.
CORNELLÀ, 0 – SANTBOIÀ, 0 (3-4 als penals)
Després de tres hores de futbol ininterromput quedava el millor. La gran final. El Cornellà, amb la ferma voluntat de ser campió, va sortir a pel partit des del principi. Ja hagués pogut anar per davant si Gómez hagués enviat la pilota uns centímetres més a la dreta, enlloc de a la fusta. El Santboià tampoc volia privar-se del trofeu i va donar algun ensurt a l’equip de Jordi Roger. Amb més voluntat que encert, els minuts van anar passant pels dos equips.
Una disputa per aquí, una falta per allà i d’ocasions no n’hi havia cap. Puerto, flamant fitxatge dels verds, va ser l’únic que va atemptar contra una de les dues porteries. Mèrit del Santboià, sobretot, que va aguantar a un equip que juga dues categories per sobre de la seva, la Primera Catalana. Al final, com al partit anterior, els penals decidirien el guanyador. I va saltar la sorpresa al Nou Municipal, doncs el Santboià s’emportava la Copa. David guanyava a Goliat i es proclamava campió del Baix.