Oribe, amb dos gols, va classificar el degà penedesenc mentre que la tanda de penals va decidir pels de Manolo González. Els escapulats tenen l’opció de guanyar el seu sisè títol i els del Penedès el primer
JORDI MESTRES @jordimestres7
La final de l’Històrics 2016 enfrontarà un dels participants de sempre contra un dels molts nouvinguts del segle XXI. És la filosofia d’aquest torneig els últims anys, reflectida en aquest atractiu Vilafranca-Badalona per a cloure l’edició actual. El degà penedesenc va complir amb els pronòstics i va superar un bon Júpiter. L’heroi va ser Víctor Oribe, que amb dos gols va remuntar l’inicial d’Ángel De La Torre.
La segona semifinal va ser una autèntica bogeria. Badalona i Martinenc van oferir una primera part ensopida i una segona apassionant, amb fins a quatre gols. Els penals decidien que no hi havia sorpresa. Els escapulats, juntament amb el Júpiter els més laurejats del torneig, poden convertir-se amb l’equip més guanyador de l’Històrics en solitari. Ho podrà impedir el Vilafranca, que arriba a la seva primera final? El desenllaç, diumenge a les 19 hores al Guinardó.
VILAFRANCA, 1 – JÚPITER, 1
Tothom donava per favorit el Vilafranca, però a la primera semifinal va saltar la sorpresa. Ángel De La Torre trencava tots els pronòstics previs amb una voleia impecable. La seva rematada, sense deixar caure la bimba, agafava a contrapeu a Kilian, que res hi va poder fer. Embogien el bon reguitzell d’aficionats gris granes que es van donar cita al Guinardó. Els equips històrics sempre ho seran i el Júpiter, amb cinc títols a les seves vitrines, és un dels clàssics.
No obstant, qui mostrava una millor cara era el Vilafranca. Tot i el gol. L’equip d’Iván Moreno està quallant uns anys espectaculars i la propera temporada no en serà una excepció. En aquesta ocasió, va donar la talla sense Triguero, Oribe o Josu. Baixes més que notables. El Júpiter, per la seva part, disposava d’un equip més reconeixible.
El pitjor del matx va ser la lesió de Colchero. El porter gris grana va patir una topada fortíssima, que el va obligar a abandonar el partit. Sortadament, tot es va quedar en això. L’esglai va ser considerable un cop es va saber que evolucionava bé. Va ser un ‘temps mort’ en un partit intens, que no semblava un amistós. Tothom volia guanyar i el Júpiter va estar a punt d’aconseguir-ho gràcies a una vaselina mal executada per part d’Eric Blasco.
El seu substitut Bauli, ja a la represa, també fallava una acció claríssima. Qui perdona ho acaba pagant i així va ser. Oribe, amb un cacau des de fora l’àrea, igualava el matx. Rematada inapel·lable del mag vilafranquí, que només va trigar 18 minuts a deixar palesa la seva qualitat. El gol va donar ales a un Vilafranca més fresc, després dels 8 canvis d’Iván Moreno al descans.
Més sencer, el degà penedesenc va tancar el Júpiter a la seva àrea. L’embranzida, però, no va servir per a sentenciar el matx. En principi. I és que amb Víctor Oribe sobre la gespa mai es pot donar res per fet. El mag va tornar a treure la vareta per a gestar un altre gol que servia per a accedir a la final. Era el minut 92 i no hi havia temps per més. El Vilafranca, amb un gran Oribe, es classificava per la primera final de la seva història.
BADALONA, 1 – MARTINENC, 1
Ja sense llum ni calor arribava la segona semifinal. El rival del Vilafranca havia de sortir del Badalona-Martinenc. Duel a priori desigualat per les dues categories que separaven els escapulats dels diables vermells. L’amfitrió, però, comptava amb l’avantatge d’aquesta condició. Fins i tot, els de Miguel López van ensenyar les urpes en una acció acabada per Hugo.
No obstant, la circulació de pilota d’un equip de Segona B com el Badalona era inabastable per a un altre de Primera Catalana com el Martinenc. Era un duel desigualat. Però el marcador no ho reflectia. El Badalona, però, va anar de més a menys. I el Martinenc s’ho va començar a creure. Tant, que Sergi Estrada va fregar el gol amb la punta dels dits. Qui volia la victòria eren els diables vermells.
La sensació es va confirmar com a realitat. El Martinenc s’avançava en el marcador als cinc minuts de la represa gràcies a l’oportunisme de Raventós. Aquest gol va ser l’analgèsic perfecte pel Badalona, que va despertar per a empatar poc després. Maestre, amb un xut sec a la base del pal, animava un partit adormit fins aleshores.
Lluny de baixar el ritme, els quantiosos aficionats del Guinardó van veure un altre gol. Chicho, un dels 9 incorporats pel Martinenc al descans, tornava a donar avantatge a l’amfitrió. La sorpresa cada vegada estava més a prop de gestar-se. Només van faltar cinc minuts per a fer-la realitat, ja que Marcel tornava a igualar al 85’.
Era una de les moltes coses que van passar en una segona part boja, frenètica i molt atractiva per a l’espectador. L’equilibri d’emocions va acabar reflectit en el marcador. Els penals decidirien. I la pena màxima va ser pel Martinenc, en aquest cas. El Badalona, que va marcar tots els llançaments que va xutar, es citava amb el Vilafranca a la final. Serà el sisè títol escapulat o el primer penedesenc. S’admeten apostes.
EL RESUM DEL VILAFRANCA-JÚPITER A BTV