El Gavà goleja l’Almagro a l’anada de la segona ronda del play-off d’ascens. Els de Juanma Pons van fer un partit perfecte i tenen peu i mig a l’eliminatòria definitiva per a pujar
JORDI MESTRES @jordimestres7
Només els més grans són capaços de fer el partit perfecte quan la pressió és màxima. El Gavà, que venia d’una eliminatòria discreta contra el Marino, va atropellar l’Almagro. Els blaugrana van anar per feina. Van fer-ho tot bé i no van cometre cap errada. El resultat va ser una golejada tant justa com àmplia, sense encaixar cap gol. Juanma Pons va gaudir des de l’històrica xemeneia de La Bòbila. Molt malament ho hauria de fer el seu equip a Ciudad Real per a no passar de ronda. Un fet inimaginable, tenint en compte la perfecta simfonia mostrada pels gavanencs. El Gavà s’ha tret els nervis de sobre i ha demostrat del que és capaç. Així, qualsevol rival l’hauria de témer.
Més quan és capaç de dilapidar un rival en un quart d’hora. El Gavà va sortir com un avió i l’Almagro com un 600. Massa diferència d’intensitat entre tots dos, que va veure’s evidenciada en el marcador. Als set minuts Niko Kata resolia una bona jugada per la dreta a la perfecció. L’arrencada, immillorable, es veuria incrementada gràcies a un altre gol.
Boris Garrós, qui si no, ampliava l’avantatge. El davanter va recollir una passada profunda, va driblar el porter i va acabar marcant a porta buida. Divuitena diana en 19 partits pel golejador del Gavà. Un dels grans responsables que a La Bòbila ara s’estigui somiant amb arribar a Segona B, sense cap mena de dubte.
L’avantatge era important i ara la missió era conservar-lo. Sense tornar-se boig, ja que un gol en contra ho canviava tot. L’Almagro, superat i tou en defensa no estava mort encara. Va donar senyals de vida en ocasions aïllades i calia mantenir l’alerta. Un play-off es decideix per detalls i de res serveix fer una primera part impecable si després es tira per la borda.
BORIS I RAÍLLO, SOCIETAT IL·LIMITADA
El Gavà, però, no patia. Es veia més a prop el tercer gol local que no pas el primer visitant. Tant al final de la primera part com a l’inici de la segona. I en aquest cas la sensació va acabar sent una realitat. Un travesser de Boris va precedir a la sentència de Raíllo. La parella de davanters va fer anar de bòlit a l’Almagro, incapaç de frenar les contínues accions de qualitat locals.
Boris va buidar-se fins que no va poder més i va demanar el canvi. L’esforç del Gavà va ser grandiós, tant en atac com en defensa. Va ser immensament superior a un rival que venia d’eliminar l’Atlético de Madrid B. El premi, deliciós, és estar a un pas de l’última ronda d’un play-off etern pels que no són campions. Una fita que mereix un aplaudiment com el que es van brindar les dues aficions un cop acabat el partit.