El Reus pesca a El Sardinero mig bitllet d’ascens

Ni els més optimistes dels seguidors del CF Reus es podien imaginar el panorama de la seva eliminatòria d’ascens directe a Liga Adelante contra el Racing després de l’anada. 0-3 contra el Racing i tot el dret a somiar

Vitor celebra el primer gol del partit // FOTO: Xavi Guix (cfreusdeportiu.com)
Vitor celebra el primer gol del partit // FOTO: Xavi Guix (cfreusdeportiu.com)

0-3. Sí, 0-3. Un resultat contundent que apropa al Reus a la segona categoria del futbol estatal. A un pas d’una glòria que es va escapar a la primera la temporada passada però que ara es fa gairebé realitat després de l’exhibició dels jugadors de Natxo González als Campos de Sport de El Sardinero, un escenari habitual de partits de Primera Divisió anys enrere i que ha vist passar un equip reusenc colossal.

El Racing de Santander va quedar al seu estadi com aquells boxejadors sorpresos per l’inici fulgurant del seu rival i que queden KO a la primera. El Reus va deixar bocabadats els espectadors locals i també als seus propis seguidors amb dos gols abans dels 30 minuts de joc. Dos gols amb accent portuguès. Vítor va obrir l’aixeta culminant un contracop. Dinis va fer més gran la ferida càntabra després d’un córner. Era el Reus o bé ‘O Reus’?

.
.

Pedro Munitis, entrenador del Racing, potser no donava crèdit al que estava veient des de la grada, complint un partit de sanció. El seu rival no només dominava el marcador sinó també el ‘tempo’ del joc, amb una disposició defensiva que va ennuegar els tímids intents atacants dels locals. Ni els canvis que va fer a l’inici de la segona part el van servir de res. Inoperància total dels racinguistes i més renda pels reusencs quan David Haro va marxar de tothom i va batre Óscar Santiago. 0-3 sense cap mena de discussió.

A la sortida de El Sardinero, la sensació era de què l’eliminatòria estava decidida. El Reus ha fet història amb un resultat que l’obre més de mitja porta d’un ascens a la Liga Adelante que durant els pròxims dies serà el somni dels seus incondicionals. Natxo González ha de ser l’encarregat de què els seus jugadors toquin de peus a terra i pensin només en els 90 minuts que els esperen al seu Estadi diumenge vinent (18.00 hores). Pot ser un gran dia després d’una exhibició que pocs podien imaginar. Però el Reus ha aixecat la mà. La glòria l’espera.