El Prat devora un tendre Osasuna Promesas i encarrila l’ascens a Segona B. Jordi Sánchez, amb dos gols, va ser l’heroi en un Sagnier entregat, amb 1.700 espectadors
JORDI MESTRES @jordimestres7
L’experiència és un grau, tant a la vida com al futbol. El partit de play-off al Sagnier va ser una cosa d’homes contra nens. El Prat, més intens i centrat, va superar des del principi un Osasuna dubitatiu. Els de Pedro Dólera van olorar sang i van anar a pel rival sense pal·liatius. El que més Jordi Sánchez. D’edat similar als oponents, però amb una fam superior a qualsevol dels 22 futbolistes sobre el verd. Ell va recollir el testimoni d’Óscar Sierra qui, amb dos gols també, va ser l’heroi de l’últim ascens. La feina, a diferència d’aleshores, no està feta. Queden 90 minuts al Tajonar en un partit que sens dubte serà diferent que el que es va viure al Sagnier. El Prat, que només ha perdut dos partits aquesta temporada, olora més que mai a Segona B.
Pedro Dólera va apostar per la velocitat de Jordi Sánchez enlloc del físic de Sascha o Elhadji. L’aposta li va sortir bé i als cinc minuts el ‘9’ pota blava justificava la decisió amb un gol. Jordi empenyia al fons de la xarxa una pilota franca que havia deixat el porter Juan, després d’una errada molt greu. A partir d’aquí la voracitat del Prat i els dubtes d’Osasuna condemnarien el filial navarrès.
EL PRAT NO TÉ PIETAT
Cada pilota llarga era sinònim de perill. La defensa, molt tendre, no parava de treure aigua, però no podia evitar que el vaixell s’enfonsés. El Prat va ser molt dur i l’Osasuna massa tou. Així, va arribar l’inevitable. Nacho Del Moral treia la vareta per a generar un xut màgic. Una rematada farcida de qualitat i amb un efecte endimoniat. El gol, a la mitja hora, deixava estabornit – encara més – un Osasuna Promesas que encara no havia comparegut al Sagnier.
Guanyava el més intens, qui més convençut havia estat del que feia. El 2-0 al descans, just sense cap mena de dubte, tenia un perill. Cap altre que la relaxació. El veure-ho massa fàcil i baixar una o dues marxes. Més o menys, va ser el que va passar. I és que a la represa el guió va canviar. El Prat va donar un pas enrere i l’Osasuna dos endavant. Óscar Sierra, espectador d’excepció, veia com el filial retallava distàncies.
Morillas treia a passejar la qualitat coneguda, però desapareguda durant la primera part dels de Mateo. Xutàs a l’escaire i cap a dins. Una rematada que ficava l’Osasuna Promesas dins del partit i l’eliminatòria i que també posava a prova la fortalesa mental del Prat. Era el moment més delicat del partit. Aquell en el que o et refàs o t’enfonses. Ja se sap que un play-off mai és fàcil i fins aleshores ho semblava. Només ho semblava.
JORDI SÁNCHEZ ESVAEIX ELS DUBTES
Calia moure fitxa i Dólera va donar entrada a Elhadji per Ignacio. No va ser Drogba, sinó Jordi qui va esvair els dubtes. Novament, l’heroi de la matinal tastava el dolç sabor del gol. Inspirat i decisiu, el ‘9’ va guanyar l’esquena defensiva i va definir amb l’exterior. Embogia i no era per a menys. El gol suposava molt, tant pel moment com pel marcador.
Va servir d’analgèsic a un Prat amb símptomes de grip, que no a l’UCI. La victòria, que semblava feta, podria haver acabat en Festa Major si Nacho De Moral hagués ajustat una mica menys. Novament, el guà que aquest futbolista té a la cama enviava un xut de falta a la creueta quan tothom esperava la centrada.
No va ser una golejada, però sí un resultat que referma les aspiracions d’ascens del Prat. Un equip que tothom diu que és de Segona B, però juga a Tercera. Un exemple de que més que arribar, el més complicat és mantenir-se. Ho sabien els 1.700 presents, que van despedir l’equip amb una sonora ovació. Potser la propera vegada que el vegin a casa serà vestit de bronze.