Albert Poch ha passat d’estar a un pas d’abandonar l’Europa a portar-lo a 16 partits sense perdre de forma consecutiva. No vol fer play-off, sinó que vol pujar
JORDI MESTRES @jordimestres7
Del pou a la glòria en només 9 mesos. Albert Poch va estar a punt d’abandonar l’Europa el passat novembre. L’ombra del descens assolava un equip dissenyat no només per al play-off, sinó per a guanyar el campionat de lliga. Fidel al seu estil, el tècnic de Gavà no va canviar-lo pels resultats. Res sortia, però va mantenir la idea, no va fer fitxatges d’hivern i va confiar en un grup que l’hi ha respost a les mil meravelles. L’Europa ha passat del fang a la mel i arriba desbocat al tram decisiu de la temporada. Equip, afició i directiva són un i Albert Poch explica a FutbolCatalunya les claus d’aquesta inèrcia. La millor, a dia d’avui, de la categoria i part del futbol català.
La seva etapa a l’Europa és una mica bipolar. Primer quasi perd el càrrec i després passa a acumular 16 partits invicte.
Blanc i negre. Absolutament. La primera volta no esperàvem que ens anés tant malament. Vam empatar molts partits i això ens va llastrar molt. L’equip jugava a estones i no tenia continuïtat. Per plantilla el moment en el que estem ara és més lògic. Es va passar molt malament, sobretot els jugadors i l’staff, i això era molt dur. Insistir en què havia de sortir a vegades costava. Al final l’orgull de la plantilla, que és qui ha donat el pas endavant, ens ha portat a on estem.
Hi va haver algun moment en el que va pensar en tirar la tovallola?
El dia de Vilafranca, el de Cerdanyola… Vam perdre injustament. No sortien les coses i vaig pensar que havia de donar un pas al costat. Que vingués un altre entrenador que fes funcionar l’equip, perquè no era un problema de jugadors. El problema era meu. El club no mereixia estar com estàvem i gràcies a Déu ho vam poder reconduir.
Canvia molt entrenar un Gavà que un Europa?
Professionalment per a mi no. El futbol és la meva vida. Em desvisc per això, però lògicament el club té una idiosincràsia diferent. Tothom opina, tothom sap de futbol i les coses externes condicionen molt el dia a dia. Els jugadors sí que tenen molt de nivell i és un luxe tenir-los.
En la pitjor època d’aquesta temporada, les comparacions amb l’Europa de Pedro Dólera van afectar?
Suposo que sí. El mèrit del Pedro i la feina que va fer va fer que la gent estigués molt amb ell. També condiciona. Jo tinc un perfil diferent al que hi havia i la seva ombra és allargada perquè ha fet molta feina. El problema no va ser l’entorn, perquè no he tingut aquesta sensació personalment. Tota la resta, ja sabem a quin club estem.
L’Europa està al nivell del Prat?
El Prat està un punt per sobre perquè la classificació ho diu així. És un equip de Segona B que juga a Tercera Divisió. No sé si nosaltres amb algun punt més a la primera volta els haguéssim pogut fer front. Avui ells estan bastant per sobre de nosaltres i nosaltres estem a una altra lliga. Jo al Prat no el miro.
L’objectiu és fer play-off o pujar?
El meu objectiu és pujar. Al Desembre era intentar salvar la categoria i ara, arribats a aquest punt, és pujar de categoria.
Quina és la clau de l’èxit a un play-off de sis partits per a pujar?
Jo crec que el jugador quan arriba a play-off es deixa anar una mica. Has de treballar sis partits més amb un nivell superior als que vens jugant. Entenc que la clau és arribar amb la plantilla com més fresca possible. Crec que no s’ha de canviar l’aposta de joc que tenim. Anar a pel rival i no replegar-se quan marques un gol. Seria un error perquè mareja al jugador.
Els equips que venen de baix tenen més possibilitats que els que porten a dalt tota la temporada, diu el tòpic.
Doncs possiblement. Hem patit molt. Hi ha hagut moltes llàgrimes en aquest vestidor. El vestidor de l’Europa ha patit moltíssim i hi ha hagut moments en que hem estat molt fotuts. Alex Poves no va fer res a la primera volta i ara tot el que toca ho fica dins. Abel Rita… Jugadors que no els trobàvem nosaltres. Ara tothom riu entrenant. D’aquí ve la nostra força.
Aquest vestidor va fer un comunicat contra la violència. A què es va deure?
Això no va sortir de la directiva, sinó del vestidor. Era un comunicat que feia referència al que va passar a Cerdanyola amb el grup Eskapulats. No s’han ficat mai amb ningú, ni han insultat. Vam creure oportú postular-nos. Per donar les gràcies de tot el que estan fent per nosaltres.
El tema de la violència creu que amb les campanyes de la Federació Catalana es pot eradicar?
Això de portar una bandereta està molt bé, però vas a veure un partit de futbol base i és un desastre. És molt difícil d’eradicar, perquè ve de la cultura de la nostra societat. El dia del Sant Andreu l’àrbitre no va parar el partit. És molt difícil fer-ho, però em sembla bé conscienciar. Eradicar-ho és pràcticament impossible.
Parlant del dia de Sant Andreu… Joan Esteva va qüestionar en roda de premsa la decisió de passar l’Europa-Montañesa a Setmana Santa i vostè va respondre a un tweet de @FutbolCatalunya amb “????”. Alguna cosa a dir?
Em van dir si deixava per tontos els altres entrenadors. Jo respecto a tothom. Potser si hagués estat al lloc del Joan hagués fet el mateix. Se’m va proposar fer aquest canvi i vaig donar el sí, esperant la resposta de la Montañesa. Ells també hi van estar d’acord i la Federació també. L’últim que vaig pensar és que algú s’enfadaria amb això. Ho vaig fer mirant per nosaltres. És una opció que dóna la Federació i ens van dir que sí. Som tres parts, no solament l’Europa. Pels interessos de tothom, sense anar en contra de ningú. Em van saber greu comentaris fora de lloc sense saber la veritat. Hi ha factors com les targetes, el reg del camp… i aquesta era una d’elles.
Com veu la Tercera?
Cada any va perdent pistonada. Ascó té una plantilla potent, Figueres, Peralada no estan a dalt. Hi ha menys futbol i més físic. El resultat és el que busquem tots i cadascú ho fa de la manera que sap. Els que tenen cert pressupost es destaquen i també hi ha sorpreses i els de baix amb nanos joves, que se’ls hi dóna la oportunitat. Poca gent als camps. Això no dóna ni per pagar un àrbitre. Pagar 12 euros per veure com 22 nanos no se’ls hi permet ni pensar entenc que la gent no vulgui pagar.
Doncs porta 200 partits dirigits a Tercera. D’aquests, el pitjor moment segurament no l’ha viscut a l’Europa…
Aquí va ser dur, difícil per a mi i la meva família. El pitjor moment va ser Gavà. Ni ens ho esperàvem ni crec que fos el moment. Em sembla perfecte que entri gent amb diners. No van ser les formes, ni les persones adequades. Es va acabar amb la feina de 10 anys. Es va tirar per la finestra i vam rebre tots sense tenir cap culpa. 15 futbolistes fora… i quasi un descens de categoria. Molt desagradable.
“Les formes” va ser que el van destituir amb un missatge al telèfon mòbil?
Sí. Això i persones que jo creia que eren amics. La persona que m’envia el missatge no és el president, sinó algú que considerava amic meu. La vida no admet rancors ni tinc ganes de barallar-me amb ningú. Ara ja ha passat, però no vull saber res de certes persones.
El gremi d’entrenadors és una selva?
El gremi d’entrenadors és difícil a tots els nivells. Ens saludem tots i tots volem guanyar. Uns creiem que el que fem és el millor. Quan jo no hi sigui hi haurà un altre. Tota la vida existirà i cadascú té formes diferents de veure el joc. Mentre ens respectem, que no sempre és així, cadascú que faci el que pugui.
Creu en el carnet d’entrenador?
Jo no el tinc. En breu estarà solucionat. Les regles s’han de respectar i els entrenadors tenen un carnet que els hi permet estar a un lloc o un altre. El que t’ensenyen té coses importants i altres menys, però s’ha de fer. Tothom hauria de tenir carnet. He après més del dia a dia que no de treure’m el carnet d’entrenador.
Es pot viure de ser entrenador de Tercera?
De Tercera absolutament no. Li dedico moltes hores, però no pots viure d’això.
De què treballa?
Estic a una empresa de construcció i tinc un horari flexible. No tothom ho pot fer. Desconnecto dels meus problemes de feina per a tenir-ne d’altres entrenant.
I la família, també.
Sí, els meus fills i la meva dona, que té molta paciència. Jo no tinc bon caràcter. Sóc molt nerviós i tinc mala llet. Em surt de quan jugava. Abans ho aguantaven els meus pares i ara la meva dona. No sóc un bon perdedor, ni desconnecto mai. Comporta problemes, però és qüestió de coneixem.