El president, Albert Esteve, informa que divendres pagaran la nòmina de Febrer. Les de Desembre i Gener s’abonaran més endavant, sempre i quan els jugadors signin el document de conformitat de la nova distribució de pagament
JORDI MESTRES @jordimestres7
Albert Esteve volia parlar clar i ho ha fet aquest matí. El president demana que s’adeqüin les expectatives de l’entorn a la realitat del club. El club deu tres mensualitats a dia d’avui i no s’ha pogut desfer de l’herència del passat. De la desapareguda Unió Esportiva Lleida. La voluntat és complir, però “miracles no es poden fer”. Aquest divendres s’abonarà el pagament corresponent al mes de febrer. Els de Desembre i Gener s’abonaran més endavant, supeditats a una signatura per part dels futbolistes d’un document de conformitat. “No tenim marge de maniobra i cada vegada en tindrem menys”, deia Esteve. Aquesta és la crua realitat del Lleida Esportiu.
A finals de Desembre es va comunicar que s’havien d’ajornar dos pagaments. Per garantir arribar al 30 de juny des de la directiva es va posar una condició als jugadors: “S’ha de signar el document. Hem de gestionar el club com si fos una empresa i hem de tenir una garantia que pagant no pot haver-hi cap denúncia”. Uns el volen signar i altres no. En els casos de Manu Onwu i Raul Fuster el deute és més gran, però acordat amb els futbolistes. Dimarts, la plantilla es reunirà i donarà la seva opinió públicament envers aquest tema.
Amb un pressupost de 970.000 euros, el president creu que “no podem crear expectatives que no s’acorden a la realitat”. El Lleida Esportiu, amb cinc anys de vida, no només té problemes amb la plantilla. La gespa, l’estadi, el reg o la il·luminació necessiten canvis i això requereix una inversió. Més difícil, és clar, amb una assistència de poc més de mil aficionats per partit.
“Miracles no es poden fer. Aquest estiu serà molt pitjor que els anys anteriors”, explicava un Albert Esteve que justificava que “no pagar no és un caprici nostre. Portem cinc anys fent esforços i no tenim marge de maniobra”. Durant més d’una hora, el president va explicar la situació. Complicada, complicadíssima per a un club nou, però que arrossega problemes anteriors.
L’OMBRA DE LA UNIÓ ESPORTIVA LLEIDA
Envers això, Esteve va voler desmarcar-se de la desapareguda Unió Esportiva Lleida. “Nosaltres hem arribat fins aquí. No repetirem errors del passat, que sempre han estat els mateixos”, aclaria el dirigent. El dia a dia del club no és fàcil i és més complicat quan no s’està al futbol professional. La realitat és la que és i, segons el president, “l’afrontem i ha fet créixer al club”.
“El Lleida Esportiu no té continuïtat d’empresa amb la Unió Esportiva Lleida”. Això ho va voler deixa molt clar, cristal·lí, Albert Esteve. L’antic club, que va desaparèixer el 2011 amb un deute de 28 milions d’euros, té una ombra molt allargada. El propi Esteve afirmava que “des del segon mes ens estan dient que vendrem el club. Una persona de fora no ho podria dimensionar”.
“Això era un solar. Amb unes condicions inacceptables i un estadi sense pla de manteniment”, explica un Albert Esteve que defineix la seva junta així: “Nosaltres som de Lleida i vam agafar aquest projecte per a tirar-lo endavant”. Cinc anys després, el club de la capital de la terra ferma, el Lleida Esportiu, passa per un moment difícil.