La victòria contra el Llagostera posa punt final a un dels capítols més tristos de la història grana, viscut en aquell fatídic play–off. 10.162 persones van animar a un equip que ja no mira enrere, sinó endavant
JORDI MESTRES @jordimestres7
Això és futbol i com a tal ha de seguir. L’esperat retrobament entre el Nàstic i el Llagostera no va ser una guerra. Tampoc una vendetta, però sí un esglai per a l’afició grana. La victòria, valgui el tòpic, són més que tres punts. És aparcar el que va passar aquella tarda del 2014. Oblidar-ho per sempre i passar pàgina. Era una ferida encara oberta… i alhora ha estat la millor benzina per a un motor que des d’aleshores no ha parat de carburar. El Nàstic va seguir un any més a l’infern, però aquella derrota l’ha conduït on volia. Amb més forces i millors arguments. De Segona B a lluitar per a pujar a Primera.
A hores d’ara, la sisena posició a la Liga Adelante confirma que la inèrcia positiva no ha acabat. L’ascens va ser una alliberació pel club, però no va servir per a oblidar el cop rebut a Llagostera. Calia tornar a veure’s les cares amb el rival. I va ser ahir. Després d’una setmana carregada de polèmica, calia esperar a veure què passava.
La veritat, és que el comportament dels 10.162 aficionats va ser prou bo. Van dotar de color l’atapeïda graderia del Nou Estadi i van gaudir de la victòria del seu equip. La festa va poder amb la rancúnia i no hi va haver incidents que lamentar, la qual cosa no deixa de ser una bona noticia.
Els gols de dos futbolistes que no van viure l’experiència de Llagostera com Iago Bouzón i Rayco van decidir el partit. No deixa de ser curiós. El que sí que és destacable és la celebració dins i fora del camp dels mateixos. Com si fos una final, com si s’hi decidís un títol. Com si en un sol partit es pogués passar pàgina i oblidar definitivament el cop més dur de la història del club.
MÉS TENSIÓ A LA SALA DE PREMSA QUE A LA GESPA
Tampoc és menys destacable que la poca tensió sobre el verd es tornés en irrespirable a la sala de premsa. Només va ser una relliscada. Mig minut en què Oriol Alsina va acusar a Joan Alfons López (Esports del Camp) de ser un periodista que “ho exagera tot i insulta”. Després, fora de micro, es va disculpar i va admetre que s’havia equivocat de persona. Tot va venir per una pregunta sobre la presumpta agressió del tècnic del Llagostera al delegat del Nàstic, Josep Maria Grau.
Vicente Moreno, per la seva part, va agrair el comportament de l’afició i va explicar que “si ha servit per a treure’s l’espina estem contents per la gent que està avui millor”. Punt final. Adéu a l’espina i tancament de la ferida. El Gimnàstic de Tarragona ja ha deixat de pensar en el 21 de juny del 2014 un any i mig després.