Manolo González ha contagiat el Badalona del seu caràcter i l’ha portat a la quarta posició. Fins que no s’arribi als 45 punts no vol ni sentir a parlar de res més enllà de la permanència, però no nega el mèrit dels seus jugadors
Té només 36 anys i és de Folgoso de Caurel. Sempre li ha agradat destacar els seus orígens i anar de cara. Sobretot, això últim. Manolo González aguanta la mirada, té un discurs simple però entenedor i és autèntic. Després de molts anys d’aprenentatge al futbol base li ha arribat la seva oportunitat. El Badalona, el ‘seu’ club, li va obrir les portes en el seu pitjor moment. Amb poc, el tècnic gallec ha fet molt. I encara s’ha de veure el sostre de la seva proposta, que no és cap altra que la de guanyar-se els seus jugadors per a treure el màxim de cadascun d’ells.
El Badalona ja pot somiar?
Crec que podrem somiar després d’aconseguir els 45 punts, però sí que ens hem guanyat que l’equip pugui pensar en altres objectius a curt termini.
Falten 6 punts.
Sí. A sis dels 45 i a partir d’aquí a mirar altres coses.
Ja podran somiar aleshores?
Més aviat tenir els 45 et dóna la tranquil·litat de jugar sense pressió els partits.
La temporada del Badalona no és qüestió de casualitat, sinó causalitat?
Vam encertar en la majoria dels fitxatges. Després, darrere hi ha un gran treball dels jugadors i tota la plantilla.
Més enllà dels resultats, el gran mèrit d’aquesta temporada és enganxar a l’aficionat?
El Badalona fa anys que la gent no s’enganxava a l’equip. Els seguidors no anaven al camp, però l’equip no anava tant bé com ara. És una cosa important. A la meva presentació vaig dir que a l’afició l’havíem d’engrescar nosaltres i sembla que ho hem aconseguit.
Per què el primer any a la Montañesa li va costar tant i al Badalona, en canvi, ha anat tot rodat?
Insisteixo en els fitxatges. Hem encertat un 80% dels futbolistes, cosa que no va passar a la Montañesa. Això fa que l’equip estigui com està ara. Competint al màxim.
Com s’encerta en els fitxatges?
Coneixent jugadors. Veient molt de futbol i els futbolistes que són de fora tenir contactes de gent per a que t’informi.
Amb tants anys al futbol base, aquesta dedicació ve de sèrie?
És una qüestió de que si ets Manolo González i no has estat un jugador de nivell has de treballar per a guanyar-te el lloc. Ve de sèrie. Si no em preocupés de la meva feina, em costaria molt treure resultats.
Què en pensa del moment actual del futbol base català?
Tenim un problema important. S’ha de canviar el xip i el que s’ha de fer és millorar jugadors i no fer mèrits per un mateix. Els futbolistes han d’evolucionar i així es va a més. Segur.
El Barça ha fet mal al futbol base català?
Mal, no. Qui fem mal som els entrenadors moltes vegades. Cadascú ha d’adaptar-se al tipus de jugadors i terreny de joc del que es disposa. A tot. En funció d’això s’ha d’ensenyar al jugador a explotar les seves possibilitats i fer-lo millor. Demanar a un futbolista que rendeixi com un professional de primer nivell és equivocat perquè no tenen el coneixement futbolístic i les condicions físiques per a tal exigència des d’un principi.
Quines diferències ha trobat al Badalona actual respecte el que va deixar fa dos anys?
Sobretot econòmiques. Quan jo vaig marxar era un club dels més potents de la Segona B i avui en dia no ho és. Si es paga a tothom al dia, les coses van bé i quan no es dóna aquesta situació és difícil exigir que s’impliquin els jugadors. La nostra realitat és que som un club de la segona meitat de la categoria. Amb això has de treballar i amb això has de lluitar.
Esperava alguna cosa més?
Jo esperava més implicació de tota la gent del club. Hi ha persones més implicades i altres no tant. Potser ho trobem a faltar. Al final qui hem de guanyar els partits som els jugadors i el cos tècnic i aquests sí que estem implicats.
A l’estiu Manolo Márquez va comentar a una entrevista a Futbolcatalunya.com que l’Ajuntament apostava per ell i Tusgsal per vostè. Què n’opina?
Jo crec que no va ser un tema de Tusgsal o Ajuntament. Dos persones de l’entorn del Badalona es van reunir amb el Manolo Márquez sense mencionar l’Ajuntament. No és el meu problema. Jo no sóc el candidat de Tugsal. Van confiar en mi i per tot em van escollir a mi.
S’havia de ser agosarat per a ocupar la banqueta del Badalona?
Per mi no. Potser per a un entrenador amb experiència a Segona B sí. És una oportunitat i s’ha de ser humil. Jo no puc demanar arribar a Segona B i demanar la banqueta del Nàstic. S’ha de començar per baix i ser agraït perquè han confiat en mi. Intento fer la meva feina el millor possible pel club, pels jugadors i, sobretot, per mi. Pel meu futur.
No ha estat fàcil.
Ha estat molt complicat perquè es va fitxar molt tard. El meu contracte es va signar gairebé al juliol i fer la plantilla a aquestes alçades amb els recursos econòmics del club era difícil.
Tenir a dos centrals com Toni Lao i Juanjo Prior al doble pivot és una de les claus del seu equip. S’ha de ser un geni o un boig per a idear aquesta opció?
Toni Lao mai havia estat central. Abans era extrem i lateral i al Sabadell va ocupar l’eix de la defensa. Al principi no teníem la plantilla sencera i havíem d’anar a Xàtiva amb l’equip a mitges. S’havia de pensar una solució. El primer dia que ho vam provar va ser allà. Vam decidir avançar a Toni Lao i posar a Sierra de central. Si aquell dia no fem això, a Xàtiva no haguéssim guanyat.
I després tampoc?
Tampoc, segurament. Clar.
Optimitzar els recursos, doncs, és la seva gran virtut?
Amb els jugadors ho parlàvem. Raúl Torres em deia que en els partits hi ha canvis de posició moltes vegades. S’ha de tenir en compte que hi ha hagut partits que no teníem a Abraham. Altres a Manu Balda. Jo li deia: “Raúl, a mi no m’agrada posar-te d’extrem, després de mig i al final de mitja punta però és que no hi ha més”. Quan no hi ha més t’has d’adaptar, fer el que puguis i treure rendiment d’un equip que has de salvar.
Abraham i Marcos són el millor davanter i el millor porter de la categoria?
Marcos ja ho vaig dir que és el millor porter de Segona B amb tots els respectes cap als altres. Potser està mal dit el millor. El que més m’agrada a mi seria correcte. Abraham és diferent. Un jugador amb un talent espectacular, que el seu màxim se’l marcarà ell mateix.
Abraham és un jugador difícil de portar?
No és que sigui més difícil ni més fàcil. És un jugador diferent. Igual que Messi al Barça o Cristiano al Madrid. L’has d’entendre i conèixer la seva personalitat. Està aquí sol i se li ha de treure rendiment. El que s’ha de mirar és que un jugador rendeixi el màxim possible.
Al mercat d’hivern, Abraham va tenir un peu a l’Hércules?
Mai. El club es va tancar en banda a que marxés gratis. Entenc la postura d’Abraham perquè la vaig viure jo mateix fa un any a la Montañesa. També entenc al Badalona . Crec que el club també ha fet un esforç per a tenir-lo aquí.
Passat aquest assumpte, el jugador segueix igual d’implicat?
Quan passa una cosa així hi ha dos o tres setmanes que, vulguis o no, estàs out. Et trenquen una progressió i ell no ha estat tant ficat en alguns partits. Ara ja està implicat al 100%.
Des de la quarta posició, com es veu la Segona B?
Hi ha més de quatre o cinc equips aspirants. Els filials també tenen un potencial superior a la resta. Serien uns 10 destacats. Els de després estem fotent-nos d’hòsties a veure qui cau fora i qui cau dins.
Com creu que acabarà?
Mai diré els equips que poden baixar. Realment no ho sé i mai ho diria per respecte. A mi aquesta pretemporada em van dir que érem candidats a baixar i a aquestes alçades estem a una posició que indica tot el contrari. Per dalt, sí que veig tres equips que ho tenen molt bé per a fer play-off.
Els tres equips són Nàstic, Lleida Esportiu i Huracán.
Jo crec que sí. No només perquè tenen més potencial, sinó que per relació de punts amb la resta estan molt ben col·locats.
Deia que se’ls considerava candidats a baixar. S’ha subestimat al Badalona?
Qui ens va veure als Històrics o a la Copa Catalunya és normal que ens considerés candidats a baixar. L’equip no estava fet i la gent creia que l’equip patiria. Després, juguem com molts equips de Segona B. No juguem pitjor que molts equips que han vingut al nostre camp. A Badalona, L’Hospitalet i el Lleida Esportiu són els únics que han estat superiors a nosaltres. Juguem com creiem que hem de jugar amb el camp i els jugadors que tenim.
Què els hi diria als que opinen que l’experiència i el carnet d’entrenador són importants en aquesta categoria?
L’experiència és important, però per a tenir-la t’han de donar l’opció de poder entrenar. Estar a Tercera m’ha anat molt bé i el curs d’entrenador, per desgràcia, no m’ha ensenyat res. S’ha d’enfocar d’una altra manera i ja fa temps que ho dic. S’hauria de formar els entrenadors, no obligar-los a tenir un títol per a exercir. Molt pocs professors t’aporten coses i aquest és un problema important.
Parla molt clar.
Intento anar de cara sempre que puc. No sempre es pot ni al futbol ni a la vida. Quan no puc anar de cara, no hi vaig. Miro de callar-me, no dir res i fora. Amb els jugadors, la premsa i els que manen. És l’educació que m’han donat. El meu millor amic m’ha ensenyat a anar així per la vida.
Al futbol li falta gent que vagi de cara?
No crec que al futbol, sinó a la vida. No vull ser un exponent d’anar de cara, però no m’agraden els ‘cuentos chinos’.
De cara al futur – valgui la redundància – ha pensat que farà a partir de juny?
No m’ho he plantejat. La dinàmica que tenim és tan bona, estic tant a gust amb els jugadors que no penso més enllà. Mai ho he fet. Tinc amics que s’empipen amb mi perquè dic que no arribaré a ser un entrenador de nivell. Ara puc fer un any de puta mare, començar malament l’any següent, que em fotin al carrer i ningú s’enrecordarà de mi. Vaig començar a entrenar perquè em vaig haver de retirar per una lesió de genoll. Vaig començar amb nens i he tingut la sort que m’ha anat bé.
La figura de l’entrenador està poc considerada?
La gent pensa que ser entrenador són dos hores d’entrenament i el partit del diumenge. No és així. S’han de veure rivals, partits i els diumenges. La diferència entre un entrenador i un altre la marca el resultat del diumenge. Has de veure què s’ha de canviar durant el partit i després gestionar el grup. Quan tu veus on li pots fer mal al rival i els teus punts dèbils i que el jugador cregui en tu.
Quins entrenadors serien els seus referents?
Tot el que intento fer ve de Laureano Ruiz. Antonio Sánchez em va ensenyar tot el que sé. De Manolo Márquez també he aprés molt, sobretot a nivell d’estratègia. Cándido Viana també em donava molts consells i després Puchi també m’ha ajudat molt. En coses del joc, no, però sí en la picardia i el tracte amb el jugador.
Hi ha moltes diferències entre els entrenadors que ha mencionat. Entenc que no és partidari de tancar-se en un mètode.
Has d’agafar lo bo de la gent. S’ha de preguntar. La persona que m’ha fet millor entrenador és José Ramón Preciado. M’ha ensenyat a estar en un club, a calmar-me quan he tingut situacions complicades. A tractar situacions personals de jugadors i conflictes. Gràcies a ell estic a on estic ara mateix. No m’ha fallat mai.
Pot fer una promesa a complir si acaben la temporada en play-off?
Una cosa que tinc per sort o per desgràcia és que sóc un guanyador. No m’agrada perdre. Quan em passa, me’n vaig a casa o sol a veure partits. Si fem play-off, faré el camino de Santiago que és la meva terra i mai l’he fet.
AIXÍ ELS DEFINEIX
MARCOS. Molt més que un gran porter
SERGIO LÓPEZ. Bon professional i sensacional company
BERMUDO. Un gran professional
ALVARO VEGA. Un futbolista en constant evolució
AMANTINI. El gen guanyador
FRAN GRIMA. Sempre respon
LULU. Un jugador amb condicions bestials
OSCAR SIERRA. Un defensa amb majúscules
CARRACEDO. Tot per fer
ESTEVE. Cal treure’s la por
FRAN BEA. Mai perd la calma
JOEL. Ha de fer el pas endavant
PRIOR. Falla molt poc
RAÚL TORRES. Moltíssim talent
TONI LAO. M’el portaria a qualsevol lloc
ABRAHAM. Talent, la diferència, sensacional
JOAN GRASA. Grans condicions
EDU SILVA. Una mica més de serenitat
PONZIO. Necessita temps i paciència
KEVIN GISSI. El que ens faltava
MARC MAS. El davanter que ho té tot
XAVI FERRÓN. Si s’ho creu, pot fer grans coses.