L’ex tècnic blau torna al Camp d’Esports amb un Huracán invicte desde la seva arribada. També ho va estar el Lleida Esportiu a les dues promocions d’ascens que va disputar amb ell a la banqueta
El nom de Toni Seligrat i el del Lleida Esportiu han anat inevitablement lligats els dos últims anys. Junts, han aconseguit disputar dos play-offs després de molts anys sense fer-ho. El Lleida de Seligrat va disputar 8 partits de promoció i no en va perdre cap. El gen competitiu d’aquell equip era inqüestionable, com també el seu estil. Amb aquesta recepta, l’Huracán s’ha enfilat fins a la segona plaça. El proper diumenge a les 17 hores el Camp d’Esports viurà un dels partits de la jornada… i de la temporada.
Només un punt separa els dos rivals i la victòria tindria un valor doble: sumar-ne tres i que el rival no ho faci. Conscient d’això, Toni Seligrat, en declaracions a Dani Badia (Catalunya Ràdio), afirma que “jo vull guanyar tots els partits i no m’agrada perdre ni a les caniques”.
Són paraules, però els fets parlen per si sols també. Des de l’arribada de Seligrat fa 9 jornades, l’Huracán ha guanyat sis partits i n’ha empatat tres. Ni una sola derrota. Seligrat, gatvell en això del futbol, sap que “algun dia l’Huracán haurà de perdre” i “si hagués d’escollir un lloc aquest seria Lleida”.
Bones paraules, sens dubte. Quan el company Dani Badia li pregunta sobre si li donarà la mà a Jordi Esteve, Seligrat respon que “hem obviat que Jordi Esteve també em va portar al Camp d’Esports. Toni Seligrat sempre intenta ser una persona educada i respectuosa”. El director esportiu, que va decidir que no continuava el passat estiu, explica que “si em pren la mà li encaixaré. No tinc cap mena de problema”.
La no continuïtat de Seligrat va ser sorprenent, però encara més l’absència d’ofertes per ell. El tècnic de Torrent va començar la temporada a l’atur després de quedar-se a un pas de la Segona A dos anys seguits en dos grups diferents. Sempre amb el Lleida Esportiu, això sí.
“Tan de bo algun dia torni a entrenar al Camp d’Esports”, diu amb certa nostàlgia un entrenador que els últims tres anys ha estat associat a l’èxit i a la rendibilitat. La seva opinió respecte el Lleida Esportiu queda clara. Quina serà la de l’afició el proper diumenge?