Els escapulats prenen el Narcís Sala amb una victòria solvent, que va suposar la onzena desfeta de la temporada per a un Sant Andreu que, com el Cornellà, tanca la jornada en descens. El Nàstic i el Lleida E. segueixen en play-off, mentre que L’Hospitalet i Espanyol B redueixen la distància a base de fe
Sobre la gespa del Narcís Sala es van veure les dues cares del futbol. El Badalona, ferm en defensa i eficient en atac, en va tenir prou per a endur-se els tres punts. És el sisè equip que guanya aquesta temporada a un estadi que ja fa temps que no és un fortí. Sigui amb Piti Belmonte o amb Rubén García, el Sant Andreu segueix tenint les mateixes mancances. La falta de gol i de punts manté un històric del nostre futbol en descens. Reaccionar no és una opció, sinó una obligació cada vegada més urgent.
Cada setmana que passa és una opció menys per a sortir del pou. La situació del Badalona, un equip amb aspiracions similars als quadribarrats, és completament diferent. Manolo González ha sabut optimitzar els recursos dels que disposava. L’espectacularitat i l’estètica queden a una banda per a deixar pas a la rendibilitat emparada en la fermesa defensiva. Així, els escapulats ja s’han enfilat fins als 33 punts.
L’HOSPITALET TROBA EL SEU KAMIKAZE
Fins a on arribaran? La permanència sembla encarrilada, però no definida. El partit del proper cap de setmana contra L’Hospitalet pot començar a definir-la. No serà fàcil, ja que els riberencs són, segurament, l’equip més en forma del campionat. A Vila-Real, per novena jornada consecutiva, els de Kiko no van perdre. Ni van empatar. Van guanyar de forma brillant a un gran rival.
Fa una setmana, el tècnic comentava que “som un equip de coreans als que ens falta un kamikaze”, fent referència a partits com els de Tarragona, on es va fer un gran esforç defensiu, però van faltar arguments ofensius. Doncs bé, a la Plana el kamikaze va aparèixer. Joel va donar els tres punts al 88’. Només un separa L’Hospi del play-off.
A dos de distància està l’Espanyol B, que va viure un final de partit similar contra el Cornellà. El filial, amb un gol de Pirulo al 89’, trencava una dinàmica força negativa. L’esforç dels verds, que van remuntar un 2-0, no va tenir premi. El descens segueix sent la seva ubicació actual.
Sembla un purgatori, com el del Reus. Els del Baix Camp no estan al pou, però ja fa jornades que no tenen números d’aspirant a play-off. De res serveix guanyar a casa, si en set dies es cau de nou. A Saragossa, va ser per la mínima. La desfeta suposa allunyar-se a sis punts del quart i els de dalt, com veuen, no perdonen. Natxo González tornarà a estar discutit?
NÀSTIC, OLOT I LLEIDA ES QUEDEN A MITGES
Tampoc van guanyar Nàstic, Lleida Esportiu i Olot. Quasi, però no. Aquesta va ser la sensació. I és que tots tres es van avançar en el marcador, tot i que no van poder consolidar la victòria. Marcos va fer pensar que la victòria estava feta als 4.823 assistents al Nou Estadi. El gol de Carlos Rodríguez, que està en ratxa, ho va impedir.
Més cruel encara va ser el desenllaç per l’Olot. Sielva va estrenar el marcador i Carlos el podria haver ampliat, però va fallar un penal. L’errada va ser decisiva, ja que posteriorment el Mallorca B establiria l’empat definitiu. Que aquest resultat no negui el que és una evidència: amb Rodri, s’ha trobat la regularitat i l’equip mira més cap amunt que cap a baix.
Cap al Lleida Esportiu, per exemple. Els blaus fa sis jornades que no perden, però a Elda no van aconseguir guanyar. Ho van tenir a tocar, això sí. En qualsevol cas, els d’Idiakez perden la segona plaça, però conserven el play-off. Com a última anècdota, destacar que a la vint-i-tresena jornada de lliga no hi va haver cap empat a zero. Fet destacable en una categoria com aquesta. El desenllaç va ser de 4 victòries locals, 3 igualades i 3 triomfs visitants amb un total de 27 gols (14 locals i 13 visitants).
