Diumenge passat, el Camp del Centenari va començar a desaparèixer. Una de les persones que porta al seu cor el Badalona, el periodista de SER Catalunya Xavier Saisó, puja a la tribuna de FutbolCatalunya per a explicar-nos les seves sensacions
Un article de XAVIER SAISÓ
Diuen que les coses no desapareixen fins que no es deixa de parlar d’elles, que la memòria i el record es mantenen vius. Esperem que sigui així amb el camp de l’Avinguda de Navarra, el segon més antic de Catalunya i en el que s’ha forjat una part important de la història del futbol català.
Canviar de casa sempre és difícil, no saps què passarà, si serà millor o pitjor, si hauràs encertat i si et trobaràs còmode, però en el cas del CF Badalona ha estat una obligació. Tot i la remodelació que es va fer ara fa uns anys, les instal·lacions ja no eren suficients per les exigències actuals i vendre era una necessitat per a sobreviure.
Però, què significa marxar del camp de tota la vida?
D’entrada és una barreja de sensacions. D’una banda, mires enrere i t’adones de què la història dels escapulats és plena de grans moments i de grans jugadors que han passat per aquest estadi. I d’altra banda, mires endavant i somies amb un Badalona de Segona o Primera Divisió lluitant amb els millors en un estadi nou.
Jo, si em permeteu, em quedo amb la meva experiència i amb la de la meva família. L’estadi de l’Avinguda de Navarra és la nostra vida, vaig créixer en una casa que donava al camp, vaig aprendre a caminar a la gespa d’aquest estadi, vaig jugar defensant aquests colors i després he cridat, he gaudit i he plorat amb el nostre equip.
El meu pare, Joan, porta 60 anys de soci i em va inculcar el Badalonisme des del primer moment.
Aquest 18 de gener, amb l’inici de l’enderrocament de l’estadi, acaba una etapa en què el CF Badalona s’ha guanyat el respecte del futbol català i espanyol, per aquest estadi han passat els millors equips i els millors jugadors com Kubaka als anys 50.
El passat diumenge em va quedar clar que el Badalonisme és viu i que està preparat per a viure una altra etapa daurada. No serà fàcil. S’haurà de construir el nou estadi i mirar cap amunt, però els ‘lleons de la costa’ poden amb tot i amb tothom. El primer cop de la pala de l’excavadora que va començar a derruir l’estadi va fer que en un segon em passessin pel cap 80 anys de història, una història que continua. Potser el millor està per arribar…