Amb el nou tècnic, el conjunt garrotxí ha sumat 7 punts de 9 possibles. Els tres últims, de molt de mèrit. Guanyar al Camp d’Esports i fer-ho amb autoritat no és un fet habitual
Olot conquereix Lleida. Aquest seria el titular d’una jornada que ha deixat pocs gols (16), però moltes victòries solvents. La dels homes de Rodri (0-2), una d’aquestes. Els gols de Germán i Uri Santos no van tenir resposta per part d’un Lleida Esportiu que, per segona jornada consecutiva, està fora del play-off. Espanyol B, amb un empat de mèrit al camp del líder, i el Nàstic són ara els dos catalans a les posicions de privilegi.
Els grana van refer-se de l’ensopegada de la setmana passada amb un triomf sòlid contra l’Olímpic de Xàtiva. A casa, el Nàstic només ha perdut un partit dels nou disputats. Això, i 4 victòries fora fan que, a diferència dels dos últims cursos, els tarragonins tinguin regularitat. Des del principi. Xisco Muñoz, procedent del Dinamo Tbilisi, completa un equip que, com diu la classificació, funciona.
De fet, el Nàstic és el millor català de la categoria juntament amb l’Espanyol B. Els de Lluís Planagumà tenien una prova de foc a Alacant i no van fallar. És cert que no van assaltar el liderat de l’Hércules, però tampoc van perdre la segona posició. L’empat a zero al Rico Pérez confirma que aquest filial és un dels millors que es recorden.
JUGAR A CASA I EL GOL, PROBLEMES DEL SANT ANDREU
Tot el contrari a pocs quilòmetres de Sant Adrià. Al Narcís Sala, concretament, on el Sant Andreu segueix sense fer-se fort. Nova derrota a l’estadi – i ja en van 4 – dels quadribarrats. Sense guanyar a casa i sense gol. Dos mals massa importants, que impedeix a Piti Belmonte i els seus respirar tranquils. El partit de la propera jornada a Xàtiva serà una (altra) final.
La desfeta andreuenca perjudica, evidentment, al Sant Andreu però també als catalans que lluiten pel play-off. L’Huracán de Seligrat – 3 victòries en 3 partits del nou tècnic – es col·loca quart i es postula com un os en la lluita per les posicions de privilegi. Ho sap el Reus. Les dues últimes derrotes fan perdre pistonada als roig-i-negres, ara cinquens. L’Alcoyano, botxí dels de Natxo González, ja és un rival directe.
Bé, més ben dit, hi ha 10 rivals directes. I és que entre el primer i el desè classificat només hi ha 5 punts de diferència. La lliga, com sempre, està ajustadíssima i 10 equips poden ser campions d’hivern. Un d’ells és el Badalona. Els escapulats van merèixer més contra el Mallorca B, però van acabar empatant a zero. Setena igualada a la lliga dels de Manolo González, que són ara novens amb 25 punts.
ELS 6 PUNTS QUE NECESSITAVA L’HOSPI
Només dos per darrere hi ha L’Hospitalet. Recuperat, més fort i amb confiança després d’assolir dues victòries seguides per primer cop a la lliga. La victòria contra l’Eldense suposa l’anhelada tranquil·litat per als riberencs i també per a Kiko Ramírez. L’Atlético de Madrid espera el dimecres, tot i que el desplaçament més trascendent serà a València. Huracán espera el cap de setmana.
A la capital del Túria no es perdonen les errades. Ho va comprovar en primera persona el Cornellà. El gol d’Óscar Muñoz semblava posar-ho tot de cara, però a la segona part el València-Mestalla va remuntar per a endur-se el partit. L’última victòria dels verds va ser un llunyà 26 d’octubre. Fa massa temps. Sens dubte.
