Iván Carril va ser un dels últims fitxatges del CE L’Hospitalet. Ha arribat per aportar experiència i oferir detalls d’una qualitat que ningú pot negar. Després de fer-se gran en la seva Galícia, es va anar a Àustria, Grècia i l’Iraq i ara milita a la Segona B
No ha acabat un partit complet des que va aterrar en el CE L’Hospitalet encara que el seu tècnic, Kiko Ramírez, confia molt en les seves possibilitats i en el que pot aportar als riberencs. Aquest diumenge passat va sortir contrariat de La Feixa Llarga: “L’empat hagués estat el millor encara que el segon gol va ser una desgràcia per a un dels millors porters de la categoria. En el primer gol ens van enxampar una mica dormits i encara sort que Craviotto va treure una bona mà al final del partit”.
En resum, afegeix el migcampista gallec, l’accent del qual no perd, “cal estar més atents. El problema és que no anem trobant les sensacions de tenir un futbol més constant per poder enganxar a la poca gent que ve i ens faci jugar més a l’àrea contrària”.
El que no li ha sorprès és la baixa afluència de públic a l’Estadi. “Sabia que ve poca gent al camp i que som nosaltres mateixos els qui ens hem de posar la pressió per estar a dalt. Sortim al camp per agradar a els qui vénen encara que en principi és per estar bé amb nosaltres mateixos”.
Iván Carril ha estat tot un ‘rodamón’ des que va deixar el seu Boqueijón natal, brillar en el Deportivo i decidir tancar capítol en el 2010 per provar el vals a Àustria encara que res com aquest 2014 on va començar en l’equip grec del Olympiakos i va acabar a l‘Iraq (Arbil) d’on va sortir com va poder. Ara comença a saber el que és L’Hospitalet. “La veritat és que he arribat i no sé realment el que s’espera de mi. El que sí sé és el que jo espero i és fer bé les coses. S’han donat moltes circumstàncies perquè jo acabés aquí, però des que vaig arribar el meu primer objectiu va ser posar-me bé físicament el més ràpid possible i ajudar”. Segons el riberenc “sé que, com a jugador ofensiu, haig d’assistir i haig de marcar encara que de moment no he aconseguit ni una cosa ni una altra. Cal seguir i espero millorar la meva versió i la de l’equip”.
El més dur ja ha passat: “Estic pràcticament aclimatat. Aquesta setmana ve la meva família i a partir d’aquí ja comença una etapa nova, amb tot més controlat i pensant només en jugar. Feia temps que no podía pensar només en jugar i el passat està per prendre una cervesa i res més”. Res més perquè “Kiko em vol per a tot, segons sembla. Em va dir que podia jugar en diverses posicions pel centre i m’utilitzarà segons les necessitats de l’equip”. Aquestes són les preferències de l’entrenador encara que a Iván “m’agrada jugar més a prop de l’àrea contrària que de la meva, però aquí cal treballar. Si per qualitat no podem arribar, cal fer-ho amb treball i lluitar tots. No sóc una criatura i sé que l’important és jugar minuts i fer-te important per a l’equip”.