L’uruguaià és l’únic jugador que va ‘sobreviure’ al canvi d’entrenador fa un any i ha renovat de cara al proper amb l’equip de Nou Barris. Serà el tercer de Borges amb la Montañesa, club del que, com no podia ser d’una altra manera, és el capità
José Andrés Borges té 26 anys, però sembla que en tingui molts més. No pel físic o per l’aparença, sinó pel paper que exerceix a la Montañesa. A Nou Barris es va canviar tot l’equip amb l’arribada de Manolo González. Tot l’equip, menys el nostre protagonista. “No és una obligació en cap cas ni una responsabilitat ser el més veterà” declara Borges a Futbolcatalunya.com, tot i que “sento gratitud al club i estic molt agraït perquè han confiat una vegada més en el meu treball”.
La renovació de Borges a Nou Barris ve donada perquè “la Montañesa és un dels clubs en els que més a gust m’he sentit. Tant amb Miki Carrillo com amb Manolo González he pogut trobar el meu lloc”. “Els resultats no han estat espectaculars, però s’està treballant bé” afirma l’entrevistat, que va viure en primera persona la salvació agònica del seu equip a la darrera jornada de lliga.
Un ‘pibe’ que va haver de creuar l’Atlàntic
No va ser cap títol, però la permanència del curs passat és una de les millors experiències personals d’un Borges que ha jugat al Palamós, el Lleida o l’Eivissa. La seva primera experiència a Espanya, no obstant, va ser a l’Espanyol fa vuit anys: “Tenia la idea de venir al futbol d’aquí. Tot sud-americà té com a referència Europa, i concretament Espanya”. Borges ens diu tot això en llengua castellana i amb un accent que no denota gens el seu origen. “Depèn de amb qui parlo se’m nota o no” diu el defensa, que creu que “l’afició de la Montañesa és especial i ho agraïm de valent. Animen passi el que passi i sempre estan amb l’equip donant el suport necessari”.
De fet la massa social de la ‘Monta’ recorda, en certa manera, a les de Sud-Amèrica per la seva passió i fidelitat. “Sempre respecten els rivals” afegeix un Borges que va jugar a Nou Barris amb el Palamós i que destaca la Penya Al Hueco com “un dels artífexs que fa que un jugador es senti a gust”.
L’objectiu segueix sent la permanència
La Montañesa té una de les millors aficions del grup cinc de Tercera Divisió, però aquest fet no es correspon amb el seu pressupost: “La situació és difícil pel tema econòmic i això ens impedeix lluitar per fites altes. El nostre objectiu és salvar la categoria i l’any vinent no serà una excepció”. Tenir la base feta “és un avantatge” ja que cal recordar que la temporada passada només Borges va repetir respecte l’any anterior.
“Em vaig adaptar al vestidor i als nous companys” explica el jugador de la Montañesa, que aclara que “va ser una situació particular perquè tot i seguir al club em sentia com si fos un jugador nou”. Paraules d’un estudiant de CAFE a Blanquerna, que també treballa a la tenda Nike de la Rambla. “De dilluns a divendres la rutina és bastant estressant i a l’estiu s’arriba cansat però no m’arrepenteixo” Per què? “El treball és necessari per pagar la universitat i la universitat és necessària pel meu futur. La Montañesa em dona la frescor del futbol”. Clar i uruguaià.
JORDI MESTRES RIUS
jmestres@futbolcatalunya.com