Premi absolut per al Real Zaragoza enfront d’un Europa que va sofrir un autogol de Cano i que no va disparar sobre la porteria rival
Ja tenia raó Luis Blanco, tècnic del CE Europa, quan va dir que ho haurien de fer molt bé per a superar a un Zaragoza molt especulatiu i fins i tot nul en la primera meitat. Però a la segona, l’entrenador Ibai Gómez va donar joc a la banqueta, va disposar de tres ocasions de gol i a la tercera, un servei de cantonada rematar de cap Diego Gómez i el va desviar Cano per a desgràcia local.
Nou KO local, que segueix sense guanyar a l’exili, i setmana de Copa per a reprendre ànims perquè la setmana vinent toca Eivissa i també en divendres. “NO al futbol els divendres” es va poder llegir en una pancarta dels fons, però a l’afició europeista fa temps que no el senten.
PÈSSIM ZARAGOZA
La primera meitat va ser horrorosa; especialment, pel costat visitant, ja que actuava com colíder de grup. Quina manera d’avorrir a l’afició que omplia Can Dragó. Tocar, tocar i tocar, amb esment especial per als dues centrals Iranzo i Diego González, als qui només els inquietava Khalid, van mostrar una total falta d’idees.
La bona distribució dels locals va anul·lar la creativitat d’Ander Herrera i Jaume Jardí (gran feina de Padillo) al punt que els d‘Ibai Gómez ni van arribar a provar Nil Ruiz.
L’equip de Luis Blanco va esperar la seva oportunitat i, encara que mai va oferir una imatge de total control, sí que va molestar, com a mínim, quatre vegades a Westerveld. Dos xuts des de la banda esquerra de Flavio (9’), Padillo (38’) i Gori (42’), i un cop de cap de Tito Martín (32’) es van acostar als tres pals encara que sense perill. Molt més que els aragonesos, per descomptat.
Un únic xut alt de Jardí (45’) per sobre del travesser va mostrar el pèssim primer període del Real Zaaragoza.
AUTOGOL PER A ‘MORIR’ EN L’INTENT
En la segona part va haver-hi canvis i, particularment, amb l’entrada de Pau Sans i Rubén Díaz. El tècnic va afegir més pólvora amb l’entrada també de Joaquín i tant el davanter d‘Utrera com Espiau i Sans van augmentar el perill. Fins a dos clars va evitar el porter gracienc Nil (71’ i 75’), però a la tercera va caure l’autogol mortal.
Els minuts finals només van mostrar el terrible moment que travessa l’Europa. Tothom sabia que aquesta temporada s’anava a sofrir massa i hi ha travesses que mai fallen.