Jugador, capità i director esportiu de la UE Sant Juan At. Montcada, Omar Balde és un exemple de fidelització a una entitat. El compromís del grup dirigit per Dani Sánchez s’ha demostrat clau per a l’èxit
redaccio@futbolcatalunya.com
Pocs jugadors mantenen la seva fidelitat amb el club com Omar Balde. El fitxatge del migcampista espluguenc a Montcada va encapçalar un projecte que ja suma cinc temporades i un resultat de tres ascensos, des de Segona Catalana a l’actual Tercera Federació.
El pressupost dels de Can Sant Joan és, per descomptat, un dels més baixos de la categoria encara que això no vol dir res de cara a la temporada. El primer ja s’ha aconseguit: jugar a la Bombonera de Sant Joan de Montcada. Amb Omar Balde parlem de futbol des de Futbolcatalunya.
OMAR I LA UE SANT JOAN AT MONTCADA
Omar, què passa amb aquest Sant Joan At. Montcada, acabat d’ascendir a Tercera Federació, per què gairebé ningú parla? Què passa?
Bé, fa poc que hem començat amb la pretemporada. El club estava una mica estancat en Segona Catalana fa quatre anys i entrem un grup d’amics que volíem pujar-lo a Primera Catalana. Comencem a canviar tant l’estructura del club com el primer equip i ara ja es parla una miqueta més, crec.
Passar del 2022 al 2026 de Segona Catalana a Tercera Divisió, és molt forta i això que ja podien haver pujat l’any passat.
“NO ES DONA IMPORTÀNCIA ALS NOSTRES RESULTATS”
Sí, aquest matí ho parlava amb un company i la veritat és que no som conscients encara del que hem fet perquè cada any hi ha un munt de plantilles competitives, amb molt de pressupost, amb l’objectiu de pujar i gairebé sempre acaben fracàs, al final poden pujar molt pocs. Nosaltres hem anat pujant de manera ràpida i crec que no es dona la importància que tenen els nostres resultats. La gent et pregunta com hem arribat fins aquí i és la història de cada any: ningú ha donat ‘diner’ per nosaltres.
Aquesta realitat els incomoda?
No. Jo estic tranquil, perquè cada any ha estat el mateix. De Segona Catalana a Primera, després quèiem en la final del play-off amb l’At Sant Just i repetim ascens encara que ens deien que anàvem a baixar. Perquè no va ser així. Tercera és un salt molt gran, i més en aquesta Tercera que sembla una Segona B d’anys passats, amb equips amb moltíssim pressupost.
“NINGÚ HA DONAT MAI ‘DINER’ PER NOSALTRES”
Sembla que els cinc primers llocs ja tenen amo. El que no sabem qui serà campió i l’ordre de la promoció, però ja tenen amo els cinc primers, no?
Això sembla. El que és cert és que per a molts tot el que no sigui quedar entre els cinc primers és fracàs absolut i per a mi això és bo perquè ells tenen la pressió. Després això és com tot, cal saber gestionar plantilles on hi ha jugadors amb molt de pes, molt d’ego, i tothom va amb la condició de jugar el 70-80% dels partits. Al final els diners exigeix resultats, i quan no hi ha resultats hi ha canvis d’entrenadors i tota la resta.
A vostès, aquesta marxa, aquesta exigència del rival els ‘posa’, eh?
Sí, sí, clar, ens ‘posa’ perquè a part per a nosaltres també és un repte. Competir en una categoria així i intentar guanyar-los, ens ‘posa’.
Aquest Sant Joan At Montcada juga amb ‘avantatge’ i és la seva afició i les dimensions del seu camp, un factor que molts rivals no tenen.
“COMPETIR EN AQUESTA CATEGORIA ÉS UN REPTE”
Sí, bé, al final sí que és veritat que la nostra gent estreny molt. Tenim la gran sort de comptar amb ells des del fang, perquè ja estaven amb nosaltres en Segona Catalana. i ara estan en una categoria merescuda. Aquest factor a nosaltres ens ajuda bastant.
En resum: l’objectiu és? Molestar prou o somiar?
El nostre objectiu és la permanència, cal ser realistes. I, sobretot, millorar en coses que vam fallar l’any passat, com que encaixàvem molts gols i, quan perdíem, perdíem per molt. Pel que fa a joc intentarem ser molt més rigorosos en el sistema defensiu i encaixar el mínim possible i no perdre la nostra essència de ser un equip vertical. Cal posar les coses difícils al rival, ser molt intensos i guanyadors de dols. Cal salvar-nos al més aviat possible per a poder gaudir després de la categoria.
“LA NOSTRA AFICIÓ VE AMB NOSALTRES DES DEL FANG”
En l’àmbit personal: jugador, capità i director esportiu? És a dir, amb el lloc assegurat… A vostè, Dani Sánchez, el míster, no li tocarà mai?
No, no, ell sap que jo no soc cap problema perquè el que miro és el benefici de l’equip. I, si en qualsevol moment ell decideix que jo no haig de jugar, jo l’assumeixo. Soc un jugador més una vegada que m’he vist de curt.
Segueixen 15 futbolistes des de Lliga Elit, és a dir, es manté la confiança en el grup guanyador
Sí. Nosaltres comencem el projecte realment amb un grup que era d’una o dues categories més amunt. Van confiar en nosaltres i hem pogut arribar fins aquí, ara com ara, però calia confiar peti qui peti. Això d’anar pujant categories i tornar-te boig fitxant jugadors no pot ser. Cal reafirmar el grup i tornar a asseure les relacions socioafectives entre companys. Realment costa; al final, jo crec que gent amb menys nivell, però units sempre donen la cara de veritat l’un per l’altre.
“EL MÍSTER SAP QUE JO SOC UN MÉS DEL GRUP”
Vostè que ha estat acostumat a administrar ‘misèria’, entre cometes, i amb respecte, ara en Tercera divisió, amb aquesta subvenció milionària de la RFEF, ara li caurà ‘’ els diners?
M’agrada el sarcasme, però això va del mateix: continuar gestionant ‘misèria’, sí. El que et donen, ho has de pagar després en arbitratges, desplaçaments, material i tota la resta. Afegeix sous de tants jugadors i cos tècnic, que són bastant irrisoris, per cert.
“COM A DIRECTOR ESPORTIU CALDRÀ CONTINUAR GESTIONANT ‘MISÈRIA’”
Però cobren perquè alguns ni això…
Sí, nosaltres tenim la sort de dir que no se li deu res a ningú, tothom cobra, però la veritat és que és poquet, poquet.
A veure si s’estira una mica més la directiva ara en Tercera!.
La nostra directiva tampoc cobra, eh.
L’important seria també que l’ajuntament els facilités alguna subvenció…
Gira full, si us plau.
Una curiositat: des del 2022 juga al Sant Joan de Montcada. Per què aquesta fidelitat?.
Perquè jo vaig arribar per amistat. Jo, quan acabo en el Martinenc, estava molt cansat del futbol, però em van convèncer i aquí em trobo de meravella.