David Cura s’acomiada de la seva eterna UE Sants

És una de les cares més conegudes del futbol català encara que només se’l coneix una samarreta (UE Sants) al llarg de la seva vida (28), David Cura, però tot té un final. En poques hores tindrà nou destí

Més de 20 anys amb la samarreta blanc-i-verd un històric com és la UE Sants // FOTO: Club
Més de 20 anys amb la samarreta blanc-i-verd un històric com és la UE Sants // FOTO: Club

@ManuelSeguraM

redaccio@futbolcatalunya.com

Pocs futbolistes trobaran amb una trajectòria fidel des del principi fins als seus 28 anys actuals (va complir el passat dia 2 del present juny), però David Cura, el capità de la UE Sants, baixa del vaixell blanc-i-verd.

A molts ens costarà veure a aquest futbolista exemplar amb una altra samarreta que no sigui la santsenca encara que tot té un principi i un final. Aquest passat diumenge 9 ja el va anunciar i li ho explica a Futbolcatalunya.

PARLA DAVID CURA

Creia que aquest dia podia arribar?

Doncs no. Sí que em feia la idea que em quedava poc ja per a jugar, però la veritat és que no.
Però si només té 28 anys!. Sí, però ara tinc altres prioritats com la meva nena. Per això, el futbol ja no era el principal per a mi.

El seu pare era delegat també de la UE Sants? Segueix o també ho deixa?

No, el meu pare també s’acomiada del Sants. Han estat molts anys delegat i ara portava el femení.

En resum: es va una mica fart de tot?

No, fart, no, són molts anys i en alguns ha anat molt bé i en uns altres, no. Vaig començar des de l’etapa d’iniciació fins avui.

Una de les moltes imatges que sempre acomparán al defensa barceloní // FOTO. Felipe Gaitán-Banyoles
Una de les moltes imatges que sempre acomparán al defensa barceloní // FOTO. Felipe Gaitán-Banyoles

“HAN ESTAT MOLTS ANYS AL SANTS”

I per què no s’ha estat mai?

Perquè no ho sé, potser perquè estava bé aquí, em sentia com a casa meva, per comoditat, ho tinc tot a un minut de casa i perquè estava bé.

En quants camps ha arribat a jugar com a local?

A Magória, la Bàscula, Ibèria i Energia.

El Sants és l’exemple absolut que els polítics passen del futbol de barri, no?

En aquest cas pot ser que sigui així encara que crec que entrem en un tema que jo no… a mi se m’escapa molt aquest tema.

“HE JUGAT FINS A 4 CAMPS COM A LOCAL”

Hi ha qui pot pensar que també es va perquè cauen a Segona catalana?

No, també me’n podria haver anat quan baixem a tercera. Mai he mirat la categoria, sinó més el que em donava ser aquí.

Pot haver estat el principal motiu?

No. Són anys molt durs, cal fer molts canvis i cal treballar molt perquè el Sants torni a estar on es mereix.

Repassar el seu historial amb tota la seva vida lligat a la mateixa entitat és una cosa increïble
Més o menys, encara record de memòria cada any i el que he anat fent.

Roland Garrós i David Cura durant una de les seves presències al Torneig dels Històrics al Guinardó // FOTO: Dani Falcón
Roland Garrós i David Cura durant una de les seves presències al Torneig dels Històrics al Guinardó // FOTO: Dani Falcón

“HAVIA DE FER UN CANVI”

Se’n va amb nostàlgia o ja ha girat full?

Home, són molts anys, però ho he pensat i parlat amb la meva parella per a veure el que era millor per a nosaltres i tal.

Llavors, la raó per la qual es va David Cura de la UE Sants, quina és?

Doncs que calia fer un canvi. Hi havia moltes opcions fins i tot deixar de jugar, però he decidit per anar-me’n a un altre equip.

Quin record s’endú des de Sants?

Molt bons, bona afició, bons companys, que sempre m’han ajudat, i m’han ensenyat molt. A final, ens hem de quedar amb el bo.

“CONTINUARÉ JUGANT, PER DESCOMPTAT”

Ha rebut moltes trucades?

De molts companys, sí, que m’ho continuï passant bé o d’entrenadors que m’han dit que va ser un plaer entrenar-me.

I el seu pare que ha estat aquí al seu costat sempre?.

No hem parlat molt, però sempre m’ha donat suport.

I David, ara que vol…

Un lloc on estigui còmode, que m’agradi el projecte, no gaire més…. aquest còmode.

Veient el cas de la UE Sants… el futbol català es mor?

No sabria dir-te per què el Sabadell juga el play-off d’ascens com l’Europa, per exemple. Sí que és veritat que molts equips més humils no reben ajuda o que mereixen estar en una altra categoria.