El secretari general de la FCF, Oriol Camacho, assegura sentir-se “desamparat” després que l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) decidís retirar-li la condició de persona protegida, malgrat haver col·laborat amb la Unitat Anticorrupció dels Mossos en la investigació sobre presumptes irregularitats internes a la Federació
Ho ha tornat a dir en el programa radiofònic ‘Migdia Cope’ a Cope Catalunya aquest dilluns 13 d’octubre.
Segons relata Camacho, va començar a aportar informació als Mossos a l’octubre de 2023 arran de diverses denúncies de presidents i secretaris de clubs que al·legaven la falsificació de signatures i altres irregularitats en l’últim procés electoral de la FCF.
L’OFICINA ANTIFRAU: “ÉS UNA FÀBRICA D’EXCUSES”
Camacho ho vincula amb una “presumpta trama” dirigida, diu, per la cúpula federativa i assenyala expressament a Joan Soteras i José M. Calle.
En l’entrevista, Camacho detalla la seva experiència i critica amb duresa l’actuació de l’Oficina Antifrau: “És una fàbrica d’excuses”, afirma, i qüestiona que l’OAC “no està aplicant” el règim de protecció i el règim sancionador que preveu la normativa.
UNA RETIRADA DE PROTECCIÓ INCREIBLE
Camacho, que actualment es troba en situació de baixa mèdica i en tràmit d’un expedient d’incapacitat permanent, parla també de l’impacte psicològic que li ha suposat la situació. Segons el seu testimoni, té diagnosticat un “trastorn adaptatiu de caràcter mixt, ansiós-depressiu”, i afirma haver requerit tractament mèdic i psicoteràpia.
La retirada de la protecció per part de l’OAC -que, segons diverses informacions, s’ha justificat dient que no hi ha “cap actuació concreta de protecció” a aplicar- ha reobert el debat sobre la protecció dels alertadors i la responsabilitat de les institucions a l’hora de garantir-la. Camacho arriba a dir que el director de la OAC hauria de ser “reprovat i automàticament cessat” per les declaracions públiques que va realitzar indicant que no s’aplicava el règim sancionador perquè seria l’única Autoritat espanyola a fer-ho.
UN CAS FLAGRANT DE CORRUPCIÓ ESPORTIVA
El cas contra la FCF ha tingut ja episodis públics rellevants: escorcolls policials i investigacions obertes arran de denúncies sobre irregularitats en el procés electoral, i el tema ha arribat fins i tot a comissions parlamentàries per aclarir responsabilitats polítiques i esportives.
A aquest cas flagrant de corrupció esportiva, se suma una nova investigació per la falsificació de títols d’entrenador, que ha denunciat recentment Miguel Galán.
Camacho subratlla la paradoxa: quan ell va decidir donar la cara i col·laborar amb els Mossos per no convertir-se en “un encobridor”, ha patit les conseqüències personals i professionals i, al seu judici, no ha rebut la protecció efectiva que imposa la llei estatal. A la vegada, reclama que la futura normativa catalana sobre alertadors també s’apliqui amb diligència.
MÀXIMA PROTECCIÓ ALS ALERTADORS
El secretari general de la FCF reclama mesures concretes: reforç en la protecció als alertadors, aplicació efectiva del règim sancionador i que la investigació judicial segueixi el seu curs amb la màxima celeritat. Un desig que, admet, xoca amb la lentitud pròpia dels processos penals.
I per la seva banda, tant el conseller d’esports, Berni Álvarez, com el secretari general de l’esport, Abel García, segueixen mantenint les denúncies en un calaix, per desesperació de clubs, federats i aficionats, que contemplen amb estupor com aquesta FCF cada cop fa aigües per més llocs.