Iván Moreno creu que jugar a l’empat seria un error i afirma que el Nàstic anirà a per totes contra el Ceuta. El segon entrenador grana confessa que “el Nàstic és el club de la meva vida” i que “l’ascens i mantenir-nos al futbol professional és l’objectiu”
Iván Moreno (1971) està vivint una temporada inoblidable a Tarragona. Després de tota una vida entrenant a Tercera Divisió està a les portes del futbol professional. El segon entrenador grana va fer història a Vilafranca i ara és la mà dreta de Dani Vidal al Nàstic. Tres partits separen l’equip grana de la Segona Divisió i tan Iván Moreno com tots els que formen el club tenen clar que, tot i que pugui valer, l’empat no és una opció. Com diu el lema del Nàstic, lluitaran fins al final.
Com es planteja el que queda de playoff?
Es planteja pensant en la victòria. No podem pensar en una altra cosa. Tenim un petit avantatge, però si jugues pensant que l’empat et val et donen un ensurt al minut 90 i te’n vas cap a casa. Som un equip que ens costa moltíssim esperar a veure què fa el rival i pel nostre model de joc som agressius i intensos i intentem que passin les coses que volem que passin.
Parlant de l’eliminatòria un primer objectiu era sortir vius d’allà i això ja s’ha aconseguit.
Ells portaven si no m’equivoco set victòries seguides al seu camp. Només havien perdut dos partits de local en tot l’any i sabíem de les seves fortaleses allà. La idea era guanyar, però si no pots fer-ho i empates tens aquest petit avantatge a l’eliminatòria. Sabíem que seria difícil, però l’equip va tenir unes respostes davant dels cops que es van donar i vam marxar relativament satisfets.
Si una cosa té aquest Nàstic és que és competitiu.
En aquest sentit ens ajuda el model de joc, la quantitat de gent a dalt que tenim per pressionar i complicar al rival des de la fase d’inici del joc. Som molt agressius i quan estem bé als rivals els hi costa sortir amb facilitat. Hem estat l’equip menys golejat, l’Alberto Varo ha estat el Zamora i tot és per aquest nivell d’intensitat que donem als entrenaments i que es trasllada al partit.
Sé que un cop passat és fàcil dir-ho, però sap greu haver coincidit amb un rival com el Deportivo o no haver tingut un davanter de 15-20 gols per haver ascendit directes?
Estem molt satisfets de la plantilla que tenim. És evident que ens hagués agradat marcar algun gol més, però els tenim molt repartits. Això a la llarga també és un avantatge. Ens hagués encantat tenir un jugador de 15 gols, però amb un futbolista d’aquest perfil et poden faltar altres coses com pressió, treball defensiu i intensitat. Nosaltres sabíem que mantenint la porteria a zero tiraríem molts partits endavant i així ha estat.
“NO SOM HARRY POTTER I SENSE JUGADORS NO POTS FER RES”
Un dels punts forts del Nàstic és responsabilitat seva: la pilota aturada.
Evidentment la xilena de l’altre dia de Godoy no està treballada, però Alan no està allà per casualitat. Aquí hi ha molta gent que participa de l’estratègia i els protagonistes són els jugadors. Sempre dic que no som Harry Potter i sense jugadors no pots fer res. L’analista, el Jaume, el Manolo Oliva, l’entrenador de porters, són també importants a la pilota aturada. També el Dani, que s’ocupava d’això anys anteriors.
De fet, la pilota aturada en categories tan igualades és un factor diferencial.
L’únic equip que ha tret més profit que nosaltres de la pilota aturada és el Deportivo i ha quedat primer. Tampoc és casualitat. És veritat que ells tenen un nivell de qualitat de llançadors i un nombre de córners per sobre de la resta, però han estat els que més n’han fet. La pilota aturada és una part molt important del futbol a totes les categories.
L’altre dia vaig llegir que aquest segle el Nàstic ha superat totes les eliminatòries de playoff amb tornada a casa excepte la de l’ascens a Primera contra Osasuna. Jugar-te-la a un Nou Estadi ple es nota.
Amb la nostra gent, si els notem animant darrera i la seva il·lusió és fantàstic per nosaltres. Aquí als rivals els hi costa més i amb els jugadors ho parlem, que senten la gent des del principi. Quan va acabar l’altre dia el partit veiem els vídeos del parc del Francolí amb més de 5.000 persones. Veure això és una energia molt gran, amb l’alè de la nostra afició darrere.
“LA NOSTRA GENT ENS DONA UNA ENERGIA MOLT GRAN”
Quan notes ambients així es diu que el jugador vola i és així, perquè el futbol és molt mental.
Pots estar corrent darrere de la pilota dos minuts, la robes i la gent es ve amunt i el jugador ho nota. La millor preparació física és el gol. Quan el fas sempre dones una passa endavant.
Pensant en el playoff potser es troba amb un vell conegut, no?
El Málaga. No deixa de ser curiós, però anem a pensar primer en el Ceuta. Et diré la veritat, l’únic que ha estudiat al Málaga és l’analista, el Jaume. Nosaltres estem centrats en el Ceuta i hem ensenyat als jugadors coses bones i a millorar i demà tenim una altra sessió de vídeo. Veurem si és el Celta o el Málaga i si és el Málaga, com em deia un amic meu d’allà, em deuen una.
“VAIG SER ENTRENADOR DE DANI VIDAL, ERA UN BON PORTER”
Com va començar el fet d’acabar de segon entrenador de Dani Vidal al Nàstic?
Des de la meva sortida de Vilafranca he vist molt futbol i aleshores el Nàstic ja em va contactar. Els hi vaig dir que necessitava temps per respirar i quan va acabar la temporada ho vam tancar. De fet vaig ser entrenador del Dani Vidal a l’aleví, l’infantil i el cadet del Nàstic. Era un bon porter i vam coincidir tres anys. Quan em van proposar el Nàstic no vaig dubtar. És el club de la meva ciutat, de la meva vida i soc del Nàstic. Venia aquí quan era petit i quan venen de casa teva a buscar-te no pots dir que no. Estic encantadíssim de la decisió que vaig prendre.
No deixa de ser curiós passar de ser entrenador de Dani Vidal a segon de Dani Vidal oi?
Es que soc més gran que ell, ell és molt més jove. És extremadament jove però està extremadament preparat. Té les idees molt clares i jo estic aprenent molt al seu costat. Intento aportar el meu granet de sorra, també.
Llavors ara Iván Moreno ja no és professor i està al 100% amb el futbol?
No. Acabo de sortir del club, me’n vaig a casa i dino i després me’n vaig a l’escola per les tardes de tres a cinc. Estressat, però no em queixo. Hi ha dies que vaig molt cansat, però per exemple aquesta tarda ja he quedat amb l’entrenador de porters al club. Sempre hi ha coses a fer, partits a veure, coses a analitzar i com intentem anar al detall passem allà moltes hores. Com és una elecció meva no em puc queixar. És més, estic molt agraït i il·lusionat.
“SEGUEIXO TREBALLANT DE PROFESSOR A LES TARDES”
Deu tenir la dona contenta, amb perdó.
Mira, abans quan anava a Vilafranca tres dies a la setmana marxava a la tarda i no tornava fins la nit. Ara estic a la meva ciutat i normalment estic a casa a l’hora de sopar i de dormir els nens. Tinc una dona que és una passada i m’ho posa tot molt fàcil. Quan em va sortir la proposta del Nàstic havia de renunciar a certes coses i va ser la primera que em va recolzar. Darrere de cada gran home hi ha una gran dona.
Després de tants anys al futbol modest visualitza arribar al futbol professional? Aleshores ja es bolcaria al 100% aquí?
Exacte. És el que volem, arribar al futbol professional, poder dedicar-te al 100%. Igual que les categories estan per alguna cosa als jugadors és igual pels entrenadors. El salt de qualitat és evident i aquest és el nostre objectiu: intentar arribar al futbol professional i mantenir-nos.