Talavera vol la seva cadira a la FCF

L’excandidat a la presidència de la FCF, Alejandro Talavera, s’obre camí per a accedir a la junta directiva davant un setembre amb novetats

Alejandro Talavera i Soteras sempre han anat de bracet // FOTO: FCF
Alejandro Talavera i Soteras sempre han anat de bracet // FOTO: FCF

@ManuelSeguraM

Sempre ha estat un secret a veus. No obstant això, des que van finalitzar les últimes eleccions del dilluns 13-F, (recorregudes davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya). Alejandro Talavera dissimulava les seves intencions, però ja no s’oculta. I del “Soteras ha de dimitir” hem passat al ‘amics per sempre’.

El possible ingrés de l’expresident de la UE Cornellà en una junta directiva amb 3 places buides encara és més que una realitat i molt aviat arriba setembre. Així li ho ha comunicat a la seva gent més pròxima amb la finalitat de ‘netejar des de dins’ el que no va poder guanyar a les urnes.

És més, ‘Àlex’, amb memòria de peix, que va ser ‘oblidat’ per 10 dels seus després de la seva inicial traïció, vol fer-se fort com a relleu de Joan Soteras. El clan del Baix Llobregat -‘Quiñonero, Carrillo al costat dels empleats Calle i Prieto– creu que el septuagenari ja està caduc i que el relleu més estupend és ell. Una altra cosa serà veure els moviments de Bonet o Sellarès, entre altres.

EL DISCURS DE TALAVERA

L’aterratge de l’aspirant, que podria arribar amb algun company de viatge -empassarà Soteras amb Borgoñó?-, portarà amb si, a més, una oportuna ‘neteja’ de personal directiu. El totpoderós escuder Calle, a qui ja col·loquen a Madrid el 2024 encara que amb la direcció del futbol sala a Catalunya, té clar el seu full de ruta i farà honor al seu cognom. Delegats/delegades insubmisos/as, sempre en temorós i covard silenci, sortiran de la seva butaca i seran substituïts/as per subdelegats disposats a tot.

'Els clubs, primer' va ser el títol de la pel·lícula electoral però després es va quedar només // FOTO: futbolcatalunya
‘Els clubs, primer’ va ser el títol de la pel·lícula electoral però després es va quedar només // FOTO: futbolcatalunya

El seu contracte indefinit d’alta direcció, amb dues anualitats d’indemnització en cas d’acomiadament, és un obsequi del president pels serveis prestats i això li dóna molta tranquil·litat. No obstant això, Calle ha passat de “matar” per Soteras a veure, sentir i esperar esdeveniments.

DEMANDA PER 15.000€

Això ja li va bé també a Talavera perquè podrà col·locar a més d’un de la seva candidatura. Mentrestant, aquest agost calorós li serveix per a parlar i parlar i visitar a amics i comentar-li les seves intencions.

El que no diu és que José Domingo Valls, el seu exadvocat, li ha demandat i li reclama 15.000€ per honoraris. El treball es paga i això és el que reclama l’exadministrador de la Catalana mentre el seu client ja utilitza els serveis d’un amic, dins de la FCF, com Checa.

José Domingo Valls, l'exassessor jurídic de la Federació, ha demandat a Talavera i li demana 15.000€ per honoraris impagats // FOTO: FCF
José Domingo Valls, l’exassessor jurídic de la Federació, ha demandat a Talavera i li demana 15.000€ per honoraris impagats // FOTO: FCF

21 MESOS DE ‘CALVARI’

I no oblidin el capítol judicial perquè els casos s’amunteguen a la Ciutat de la Justícia i tenen a Soteras, el seu escuder i a la mateixa junta a les sales. Aquesta setmana ha acabat un altre procés amb reconeixement d‘”acomiadament improcedent” per part del jutge.

L’excap d’Informàtica, Albert Fernández, ha necessitat 21 mesos perquè li lliurin la seva indemnització. Ha requerit lluitar i lluitar perquè el director negocia per a treure pit encara que després ha de fer diversos passos enrere. Com no transcendeix res, el que queda és la seva habilitat magistral.

Albert Fernández, excap d'Informàtica de la Federació Catalana de futbol // FOTO: FCF
Albert Fernández, excap d’Informàtica de la Federació Catalana de futbol // FOTO: FCF

Una prova impugnada per la FCF va acabar amb al·legacions i acord absolut, en només hores, amb Fernández perquè, si no, el jutge els hagués ‘empaperat’. No passa res, mai passa res perquè paga el futbol català. Algun dia se sabrà el preu que paguen els clubs encara que no els importi gens ni mica