Un històric del futbol català com el Manlleu serà presidit per un habitual directiu de la casa com és Xevi Carandell, tota una vida al club osonenc encara que amb diferents responsabilitats. Ara serà el seu màxim responsable
Xevi Carandell suma molts anys al capdavant de l’històric AEC Manlleu, molts anys dedicat a moltes tasques que ara aconsegueixen el seu sostre amb la presidència. ‘Obligat’ per una situació d’indefinició, s’ha decidit a fer el pas final per als pròxims quatre anys encara que al novembre pot obrir-se procés electoral. Coses dels estatuts i de la burocràcia encara que no sembla probable que surti una altra persona.
El Manlleu, una institució fundada en 1931, vol tornar a estar en categories superiors i intentarà fer-ho de la mà d’aquest jove dirigent (48), parent de l’actual president del Tona, Quim Carandell. Màxima rivalitat dins i fora del terreny de joc encara que, per descomptat, els dos miren també, amb respecte però amb ganes, a Vic.
XEVI CARANDELL, A ESCENA
El seu somriure és majúscul quan se li pregunta per què desitja ser president del club: “Què té el càrrec? Que ningú el vol agafar. Teníem una mica de buit de poder, això sí amb una gran junta molt preparada, però faltava aquest pas”, comenta. La raó es justifica “després de molts anys en l’àrea social ‘picant pedra’ i en el futbol base”.
Xavier se sent “molt secundat, amb una junta molt preparada i amb molts coneixements” a la qual cal sumar “experiència” en un “gran grup de 17 directius que estem en un bon punt; no obstant això, assumeixo la responsabilitat de l’expresident i al novembre eleccions”. Ja es veurà si “si surt una altra persona perquè anirem a eleccions, però fa molts anys que busquem una persona i no ha sortit ningú”.
Un grup d’amics presidits per Xevi Carandell assumeixen el repte d’un històric // FOTO: AEC Manlleu
“GENT PER A TREBALLAR, NO PER A LA LLOTJA”
El nou màxim responsable del club desitja que “tothom se senti important amb moltes àrees de treball dirigides per vicepresidents, independents, que no estiguin sempre pendents del president”. Aquest és el seu desig, repeteix: “que tots se sentin importants. Gent per a treballar, no per a estar a la llotja, com si fos una empresa”.
¿Què li ha dit la família? És clar: “Bé, haurien preferit que no hagués fet aquest pas”; no obstant això, la realitat mostra que “fa 20 anys que sóc soci, tinc al meu fill aquí i he estat vicepresident”. A més, els seus vincles familiars, ja que “el pare de Quim Carandell va ser president de una gestora, és el meu cosí germà i tenim les nostres arrels aquí”
Carandell comenta que “en aquests moments, per classificació, el Tona està per davant del Manlleu, però no per història”. Això no impedeix lloar el treball de “Quim i del Tona perquè ho està fent molt bé després de sofrir molt l’any passat. Si no puja el Manlleu, que ho faci el Tona, evidentment. El Vic? Home!