El tècnic de la UE Sant Andreu Xavi Molist sap que aquest pròxim diumenge el seu equip es juga molt més que un ascens. La il·lusió d’aquesta sensacional afició mou muntanyes i a l’Helmántico s’ha de viure una festa quadribarrada
Xavi Molist va arribar al Narcís Sala el febrer passat amb la finalitat d’endur-se la UE Sant Andreu a la Segona RFEF, es va classificar en la cinquena posició de la Lliga regular, i va caure eliminat enfront de l‘Olot. I, ara, a la segona, ja no contempla una altra cosa que un ascens que es va escapar enfront d’un potent Europa, però que té gravat a foc amb aquests sis partits de propina.
El tècnic andreuenc transmet serenitat, o això vol, ja que la passió va per dins i no vol frenar la il·lusió d’un barri que respira pel seu equip. L’Helmántico, un camp que sortia en els cromos on també apareixia Molist, dictarà sentència i el gironí ho té tot lligat i ben lligat.
XAVI MOLIST I L’ASCENS
Nerviós o molt nerviós?
Res, estic tranquil, gaudint del dia de descans d’aquest dimarts i a punt de començar a preparar el que tenim aquest cap de setmana
És el que cal ‘vendre’, tranquil·litat?
És la realitat i cal saber que el que toca és preparar la setmana de treball per a mesurar-nos a un rival important, donar-li al jugador la màxima informació possible i sabent el que ens trobarem (un camp ple). Per això, cal estar el més tranquil possible.
Clar que, es pot treballar moltes coses, però després el guió del partit mai se sap
Clar i això passa cada partit
Però la pressió i la transcendència del resultat no és la mateixa.
“SABEM EL QUE ENS TROBAREM”
Correcte i per a això estem. Cal evitar que ens sorprenguin encara que el Salamannca fa molt temps que juga igual que nosaltres. En l’anada hi havia més desconeixement, però hem jugat de la mateixa manera tot l’any i hem solucionat les situacions
Deia el seu admirat Johan Cruyff que el futbol és un joc d’errors i error com el gol de l’empat en el 47 no es pot repetir…
Clar, és un joc d’errors i, qui menys cometa, guanyarà. Vam cometre un en el 47, vam regalar una falta en el mitjà de camp i els regalem el gol en la seva primera aparició. No estaven fent un bon partit per culpa nostra. En la segona part es va igualar més la possessió encara que sense fam per a acabar les jugades.
Estarà en condicions Carlos Guzmán el diumenge?
Esperem que sí, està en tractament i tant de bo que arribi. Aquest dimecres es començarà a veure coses.
“TANT DE BO ARRIBI CARLOS GUZMÁN”
A nivell individual, i després de no aconseguir l’ascens directe, nota vostè que ‘la soga’ s’estira una mica més?
No, l’equip estava fet per a ascendir com a L’Hospitalet, Europa o Girona i mai ens hem amagat que desitjàvem quedar primers. L’Europa ho va fer molt bé, sobretot en les primeres vuit jornades que va agafar avantatge, després no aprofitem les nostres oportunitats i ara l’objectiu és el mateix. Ens ha tocat el Salamanca i ara cal fer-ho.
Per molt Helmántico que sigui i que imposi l’equip castellà-lleonès no ha de perjudicar el ple de les graderies, no?
És cert que els donarà suport molta gent com també aniran els nostres i cal veure com gestionen els futbolistes aquesta situació. N’hi ha molts que ja han jugat en aquests ambients, no ens ha d’influir perquè és molt bonic jugar amb molta gent a la graderia.
“L’AMBIENT DEL HELMÁNTICO NO ENS HA D’INFLUIR”
A Molist li agrada controlar i controlar per a marcar, però no es tracta també de sortir a marcar des del minut un?
Al final, hem fet un play-off per a marcar des del minut un i amb avantatge de camp enfront de Peralada i San Cristóbal, sempre hem sortit a guanyar. Volem la pilota, ser protagonistes i els parroquians ens van dificultar molt el treball al Narcís Sala amb una gespa molt dolenta. És impossible estar 90 minuts assetjant al rival.
S’imagina pujar amb gol de Sergi Arranz en el seu comiat?
Tant de bo, Sergi també està per a aquests partits, està fent un bon play-off, serà el seu últim partit i tant de bo tanqui la seva gran història en el futbol català amb aquest gol de l’ascens. Seria perfecte. Tant de bo m’hagués pogut retirar jo així. Seria un gran final per a un jugador mític del futbol català.
“TANT DE BO ARRANZ FACI EL GOL DE L’ASCENS”
Una més: quin seria el missatge per a la seva meravellosa afició?
Que siguin allí com han estat tot l’any, que vagin en massa perquè nosaltres intentarem donar el màxim per a tornar amb l’ascens a les nostres mans.