El Terrassa es retroba amb el Barça a la Copa Catalunya. El conjunt egarenc va guanyar dues edicions consecutives de la competició el 2002 i el 2003, la primera contra l’equip blaugrana
JORDI MESTRES @jordimestres7
Tothom a Terrassa recorda amb afecte l’inici del segle XX, l’època més gloriosa de la història del club. L’entitat egarenca va gaudir del futbol professional a Segona Divisió i fins i tot va plantar cara al Real Madrid en una eliminatòria de Copa del Rei. No obstant, l’origen de l’èxit va ser el 2002, amb l’ascens però també amb la Copa Catalunya. I és que l’equip dirigit aleshores per Miguel Álvarez va superar el Barça a la tanda de penals després d’empatar a un al temps reglamentari. Seria el primer títol pels egarencs, que en van guanyar dos de consecutius. El proper dissabte, 15 anys després, Terrassa i Barça – en aquest cas el filial – es retroben en aquesta competició.
Una plujosa nit del 8 de maig de 2002 el Terrassa deixava el Barça de Carles Rexach en blanc. Ni la Copa Catalunya va guanyar l’equip blaugrana, superat per un rival de Segona B però que aquella mateixa temporada acabaria a Segona A. “Tinc molt bon record d’aquella època, perquè va ser el punt d’inflexió d’un Terrassa que es va fer gran”, comenta l’aleshores tècnic Miguel Álvarez. El de Guarromán va guiar l’entitat al futbol professional i va guanyar un títol en una temporada memorable.
Miguel Álvarez: “Li tinc afecte a la Copa Catalunya”
“La Copa Catalunya és una competició a la que li tinc molt d’afecte”, explica el bo d’en Miguel que l’ha guanyat amb el Terrassa dues vegades i també amb el Sabadell. Tres en total per l’andalús. La segona, ja amb l’equip al futbol professional, va arribar l’any següent d’aquella gesta contra el Barça. La víctima, en aquest cas, va ser el Gavà i la victòria va ser clara (3-0) i a l’estadi de l’etern rival, la Nova Creu Alta.
Però, com diu Gerard Piqué, tot va començar amb aquella Copa Catalunya guanyada contra el Barça. El mateix José Miguel Morales així ho confirma: “Quan guanyem aquella Copa veníem d’una mala dinàmica. Després del títol ho vam guanyar tot i vam pujar a Segona”. Pel porter, doncs, també va ser un punt d’inflexió, “el que faltava a nivell moral per a que s’enganxés la ciutat i nosaltres ens ho creguéssim”.
Morales: “Després del títol ho vam guanyar tot”
Segons Morales, “les Copes Catalunya d’abans no eren les d’ara. Li aturo un penal a Iniesta i un altre a Motta. Anaven el 80% dels jugadors del primer equip i la implicació dels grans era major”. De fet, durant el partit el gol del Barça va ser de falta d’un tal Xavi Hernández. Monti, el gran Monti, va igualar i els penals van decidir.
Morales va aturar tres penals – dos a Motta, que va repetir, i un a Iniesta – mentre que el Terrassa no va fallar i va marcar els quatre (4-1). Va ser un dia inoblidable pel club i també pel porter, que aquella temporada era el suplent habitual de Fernando Maestro. 15 anys després, la història es repeteix. No serà el mateix, però de ben segur que suposarà un bon record pels egarencs més nostàlgics d’aquella etapa de Morales, Monti, Gibanel, Keko o Besora.