Alex Delmàs, el gran capità de l’Europa al segle XXI, defineix el que significa jugar un derbi com el de Barcelona. El ‘10’ etern del Sardenya espera amb la pell de gallina que dissabte sigui una festa
ALEX DELMÀS
L’altre dia parlant amb un bon amic meu li vaig dir “Dissabte hi ha un Europa-Sant Andreu”. I just en acabar de dir les paraules, se’m va posar la pell de gallina. Les sensacions viscudes em van aflorar per uns pocs segons. S’ha dit tants cops que és un partit especial que a vegades no es pren consciència del partit que és. He tingut la sort de viure’n uns quants i us ben asseguro que són diferents, maravellosos i amb personalitat pròpia. M’agrada definir-ho com a un partit que no respon a la categoria que està…que es sobreposa a tot i a tots.
I ho és gràcies a la història dels dos clubs i de les dues aficions. La meva, de la que en formo part desde que em vaig posar la samarreta escapulada, ha sabut mantenir al llarg de la història la flama del club i de la rivalitat ciutadana. I, sense conèixer-ho de tant a prop, la del Sant Andreu segur que així mateix. Aprofito aquestes ratlles per recordar-nos a tots plegats que el partit ha de ser una festa. Una festa de futbol i de rivalitat ben entesa.
Partits també de retrobaments i en que sempre hi ha actors amb passat a un dels dos bàndols. Aquesta dissabte tres d’ells tornen al Nou Sardenya i, concretament un, en el paper tan rellevant com el d’entrenador. Hi conservo l’amistat que el futbol ens regala al compartir vestidor.
Estic convençut que els jugadors ja estan començant a notar l’atmosfera del derbi però els sentiments aniran augmentant amb el pas dels dies. I en el moment en que, aproximadament hora i mitja abans arribin al Nou Sardenya, ja experimentaran la magnitud de la que us parlo.
Per tots els que no hem tingut la sort de jugar a la màxima categoria del futbol i que no hem pogut lluitar per fites mediàtiques amb les que convivim diàriament als mitjans…les promocions, els ascensos i aquest tipus de partits han estat i són les nostres Copes d’Europa particulars.
Així que cada un dels protagonistes que tinguin la sort de viure-ho en primera persona que ho valorin i que ho gaudeixin. No tothom podrà viure unes sensacions iguals. Creieu-me… Són records que queden allà per sempre, com demostra el fet que encara se’m posi la pell de gallina en el moment d’anomenar el partit.