La decisió pendent sobre la inelegibilitat de l’encara president de la FCF, Soteras, va directa a trasbalsar tots els protagonistes del futbol català. Tot depèn del TSJC encara que mai cal oblidar aquests dos últims i vergonyosos anys
redaccio@futbolcatalunya.com
La Federació Catalana de Futbol es troba atrapada en una teranyina judicial i institucional sense precedents. Després d’un procés electoral marcat per les irregularitats i els tripijocs, totes les mirades apunten ara al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
La decisió que prenguin les magistrades del TSJC podria capgirar la situació de Joan Soteras i la seva junta directiva o, si més no, posar fi a un mandat tacat des del primer dia. Mentrestant, el Tribunal Català de l’Esport (TCE) roman en un sospitós silenci administratiu, el Síndic de Greuges ha hagut d’intervenir com a última instància, i les causes penals contra la cúpula federativa s’acumulen als jutjats. Ens preguntem: i ara què? Quins són els pròxims passos perquè el futbol català recuperi la dignitat perduda?
ELECCIONS SOTA SOSPITA: EL TSJC, CLAU
Les eleccions a la presidència de la Federació, celebrades inicialment el maig de 2022, van quedar marcades pel joc brut des del primer minut. Tant és així que van haver de ser repetides el febrer de 2023, després que el TCE detectés fins a 170 vots de clubs irregulars en la primera volta.
En la repetició, Joan Soteras es va assegurar un nou mandat, però les sospites no es van dissipar. El Tribunal Català de l’Esport (TCE), en la seva resolució posterior, va validar la victòria de Soteras malgrat reconèixer que la Junta Directiva en ple havia estat 16 dies exercint il·legítimament les seves funcions durant el procés.
Dit d’una altra manera: el TCE va admetre que Soteras es va aferrar al càrrec quan no devia, però tot i així li va donar el vistiplau com a guanyador. No és estrany que Juanjo Isern, candidat rival derrotat en aquells comicis, decidís impugnar el resultat davant del TSJC, al·legant la inelegibilitat sobrevinguda de Soteras per desobeir la normativa electoral (en no deixar el càrrec quan tocava).
EL TCE I EL GOVERN: SILENCI CLAMORÓS
Ara, després de mesos d’espera, el cas Isern és a punt de veure la llum: el TSJC té la paraula final sobre la validesa d’aquelles eleccions impugnades. Si el tribunal dona la raó a Isern, es podria posar fi a un mandat que –als ulls de molts clubs– mai no hauria hagut de començar. Seria, en efecte, la culminació del que alguns ja anomenen el pitjor escàndol electoral de la FCF.
Mentre els tribunals ordinaris mouen fitxa, en l’àmbit administratiu esportiu la inacció ha estat sonada. El TCE, que hauria de vetllar per la netedat dels comicis federatius, va optar primer per fer la vista grossa (validant els resultats malgrat les irregularitats comprovades) i després per guardar un silenci incomprensible davant les noves evidències de frau massiu.
A QUÈ JUGA L’ADMINISTRACIÓ?
La pròpia consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, admetia el mes de juny de 2024 que “el TCE està estudiant el sumari del cas i les informacions publicades” sobre el presumpte frau. Tanmateix, quan diversos clubs van intentar personar-se en aquest expedient, l’administració els va respondre que “no hi ha cap expedient obert”. En què quedem?
Sembla que el Govern i el seu tribunal esportiu han estat jugant al gat i la rata amb aquest afer: d’una banda, reconeixent de cara a la galeria que s’investiga, de l’altra, negant als afectats la possibilitat d’impulsar l’acció disciplinària. Un silenci stampa que ja s’ha convertit en connivència als ulls de molts clubs.
CERTIFICATS NOTARIALS FALSOS, SUPLANTACIÓ DE VOT DE CLUBS…
Aquesta paràlisi institucional resulta especialment greu perquè el TCE tindria perfectament potestat per actuar d’ofici. Quan surten a la llum indicis de frau electoral sistemàtic (com ara certificats notarials falsos, suplantació de vot de clubs, etc.), el mínim exigible és que les autoritats esportives engeguin un expedient disciplinari per depurar responsabilitats.
No oblidem que Soteras i el seu equip dirigeixen la FCF gràcies a un procés electoral sota sospita: si aquest procés queda invalidat judicialment, caldrà inhabilitar possiblement els responsables de les trampes. Però el TCE fins ara ha preferit esperar, potser confiant que tot plegat quedaria en no res. Un error de càlcul que ara passa factura a la credibilitat de l’organisme: si el TSJC rectifica la plana al TCE, quedarà en evidència la seva manca de valentia i rigor.
Tampoc el Govern de la Generalitat surt ben parat. La Secretaria General de l’Esport –de qui depèn el TCE– ha estat passiva fins a l’extrem.
LA PASSIVITAT DEL GOVERN MEREIX UNA DISTINCIÓ
Només la pressió mediàtica i dels clubs ha arrencat alguna declaració genèrica demanant “explicacions” a Soteras. Fins i tot el Parlament de Catalunya es va pronunciar unànimement contra el president de la FCF arran de la vergonyosa defensa que aquest va fer de Luis Rubiales en l’escàndol del petó no consentit a Jenni Hermoso, arribant a demanar la seva dimissió immediata. Però, passada la indignació inicial, l’Administració s’ha replegat en un silenci còmplice. Costa de creure que, tenint indicis tan greus de mala praxi, ningú a la Generalitat hagi mogut peça de veritat.
Aquesta deixadesa ha fet un mal immens: ha donat la impressió que “qui dia passa, any empeny”, esperant que la tempesta escampi sola.
EL SÍNDIC DE GREUGES ENTRA EN JOC
Davant la inacció del Govern, ha hagut d’intervenir una institució tan poc habitual en aquests afers com el Síndic de Greuges. Qui li havia de dir al Síndic que acabaria posant el focus en unes eleccions de futbol? Doncs ha passat.
El Síndic ha obert una actuació prèvia i ha enviat un requeriment formal al nou conseller d’Esports, Berni Álvarez, perquè expliqui detalladament quines actuacions ha fet (si és que n’ha fet cap) arran de les denúncies per presumptes irregularitats electorals a la FCF.
Que hagi de ser l’ombudsmann qui prengui cartes en un assumpte així és indicatiu de fins a quin punt les vies ordinàries han fallat. És, francament, vergonyós que els clubs hagin de demanar auxili al Síndic per fer net a casa seva. Però almenys aquesta intervenció ha posat contra les cordes l’Administració: el Síndic demana explicacions i no valdran les evasives.
INVESTIGACIONS PENALS: DE SABADELL A BARCELONA
El descrèdit institucional és majúscul. I si el Govern no vol rebre un sever toc d’atenció per part del Síndic, més li val començar a fer la feina: respondre les queixes, concloure l’expedient del TCE i, si escau, sancionar els responsables i restituir la legitimitat a la FCF. Altrament, quedarà la sensació que a Catalunya les federacions esportives són terra sense llei fins que els jutges hi posen ordre.
Paral·lelament al front institucional, el front judicial penal avança i acumula imputats. La investigació iniciada pel Jutjat d’Instrucció núm. 2 de Sabadell –arran d’una denúncia presentada just després de la repetició electoral de 2023– ha destapat un potent escàndol de presumpta corrupció federativa.
Ja hi ha nou directius i executius de la FCF investigats per delictes continuats de falsedat documental (pública i privada) i per administració deslleial de recursos federatius, amb 213 actes notarials sota sospita ni més ni menys.
NOU DIRECTIUS I EXECUTIUS FCF SOTA SOSPITA
Les diligències practicades pels Mossos d’Esquadra han estat exhaustives: s’han escorcollat les oficines federatives –amb una aparatosa operació policial al carrer Sicília de Barcelona–, s’han analitzat els servidors informàtics i la comptabilitat, i s’han recollit centenars de testimonis i documents.
A hores d’ara, aquesta causa penal es troba en un punt crític. Fa pocs dies es va saber que la magistrada de Sabadell s’inhibia a favor del Jutjat d’Instrucció núm. 11 de Barcelona, a l’entendre que els delictes s’haurien comès principalment al c/Sicília de Barcelona.
Fins la data, els Mossos han presentat diversos atestats sobre la intervenció telefònica d’alguns dispositius dels investigats, però encara en falten uns quants més, determinar l’autoria de les firmes presumptament falsificades i l’anàlisi dels correus electrònics.
CONTRACTES SOSPITOSOS, FAVORS CREUATS, SOTERAS, RUBIALES…
Totes elles, diligències acordades abans del 16 de gener de 2025, que és la data topall que ha fixat l’Audiència Provincial de Barcelona per poder seguir investigant. El nou jutge, per tant, encara té feina per estona, però tant aviat rebi els informes que falten, aquesta tardor podria dictar el processament de Soteras i la resta d’investigats.
Cal recordar, a més a més, que la xarxa d’irregularitats s’estén més enllà de Catalunya. Les investigacions han trobat connexions amb la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) de l’era Rubiales: contractes sospitosos, favors creuats i converses de WhatsApp que apunten a conxorxes entre Soteras, el seu home de confiança José Calle i el mateix Rubiales. Part d’aquesta documentació ja s’ha remès al Jutjat de Majadahonda, que investiga el cas Brodie, de presumpta corrupció a la RFEF.
UN JUDICI PENDENT PER FALS TESTIMONI
Per acabar-ho d’adobar, Joan Soteras arrossega un altre front judicial personal: un judici per fals testimoni relacionat amb el cas Manel Duran. Qui és Manel Duran? L’antic delegat de la FCF al Penedès-Garraf que va ser destituït fulminantment, per la seva postura crítica amb les polítiques de Soteras.
La Fiscalia demana per a ell dos anys de presó i 1.800 euros de multa per aquests fets. Un president de federació acusat de mentir a la justícia: novament, un fet insòlit i que parla per si sol del personatge. No ajuda gens, tampoc, que hagi transcendit que Soteras ja compta amb antecedents penals –una condemna prèvia per un delicte ambiental, segons ha remarcat el mateix Fiscal del cas–.
La pregunta cau pel seu propi pes: com és possible que algú amb aquests antecedents hagi arribat a ser president de la FCF i vicepresident de la RFEF?
CREDIBILITAT DEL FUTBOL CATALÀ EN JOC
Tota aquesta cascada de processos, denúncies i impugnacions té un denominador comú: la crisi absoluta de credibilitat del futbol català. La Federació que hauria de fomentar l’esport i els valors, s’ha vist tacada per les sospites de corrupció fins al moll de l’os.
Els clubs –que són l’ànima de la FCF– se senten enganyats, menystinguts i orfes de representació. No oblidem que aquest gener mateix, farts d’esperar solucions, els clubs de Tercera Federació i altres categories estatals van van proclamar que l’actual Federació “no els representa”, després d’escollir representants a l’Assemblea General de la RFEF contraris a la gestió de Soteras.
La pilota és ara a la teulada de les institucions. El TSJC pot (i ha de) donar un cop de dignitat rectificant el que el TCE no va gosar fer: dir clarament que així no es pot guanyar una presidència.
CLUBS ENGANYATS I MENYSTINGUTS
El Tribunal de l’Esport i el Govern de Catalunya, per la seva banda, han d’assumir la seva part de responsabilitat: no n’hi haurà prou amb acatar el que digui la sentència, caldrà depurar responsabilitats internes. Si Soteras és declarat inelegible o si es confirmen les irregularitats, no només ell ha de plegar –que ja fa tard–, sinó que cal investigar a fons qui, dins la Federació i fora, van permetre aquesta farsa.
Finalment, s’imposa una reflexió amarga però necessària: quin mal s’ha fet a la imatge del futbol català! Durant dècades ens hem vantat de ser una federació modèlica. Ara, en canvi, som notícia per presumptes fraus, corrupció i judicis penals. Els nostres directius figuren més a la crònica de tribunals que a la d’esports. Això s’ha de tallar en sec si no volem que la base del futbol –els centenars de clubs i milers de jugadors i tècnics amateurs– perdin la fe en el sistema. El futbol català no es pot permetre més dosis de vergonya.
TRANSPARÈNCIA, HONRADESA I SERVEI, ÉS POSIBLE?
El TSJC dirà l’última paraula sobre les eleccions, sí. Però després d’això vindrà la part més important: reconstruir el projecte federatiu sobre valors ferms de transparència, honradesa i servei als clubs. S’han acabat les excuses. Sigui quina sigui la sentència, el futbol català necessita un reset institucional profund. I el necessita ahir. Només així es podrà començar a suturar la ferida profunda que el cas Soteras ha obert al futbol català. És hora de tornar a guanyar, però aquesta vegada, guanyar en decència i en confiança. Els aficionats i els clubs s’ho mereixen.