Els grana juguen més d’una hora en inferioritat numèrica i freguen l’ascens a Segona. Un gol a la última jugada va sentenciar l’equip de Dani Vidal
@JordiMestres_
TARRAGONA
El Nàstic seguirà amb el seu purgatori de Primera Federació. Cinc temporades després, els grana van tenir més a prop que mai el retorn al futbol professional però l’esforç va ser insuficient. Els dos gols d’avantatge es van esfumar de la forma més cruel, a la última jugada. El Nou Estadi va plorar un dels cops més durs que es recorden al futbol català, però també va reconèixer la gran temporada dels seus amb un aplaudiment.
D’entrada, tampoc calia una gesta. El Nàstic havia de fer el que havia aconseguit en 14 dels 21 partits d’aquesta temporada a casa. Guanyar, no hi havia més. Per un gol per passar al final de la pròrroga o per més d’un per no patir durant dues hores de joc.
Per això, l’equip de Dani Vidal no va tornar-se boig. Intens d’entrada, sí, però sense arriscar més del compte. Els grana tenien la pressió alta habitual, tot i que les recuperacions en camp contrari eren nul·les. El Málaga, per la seva part, una proposta oposada. Els locals volien provocar coses i els andalusos que no passés res.
Els de Pellicer baixaven el ritme amb possessions llargues sense intenció, cada servei de porta d’Alfonso Herrero era una batalla contra el cronòmetre i les pèrdues de temps eren constants. Així, va anar passant el temps sense res destacable més enllà del gran ambient que van donar els 14.531 presents al Nou Estadi.
GROGUES PEL NÀSTIC, OCASIÓ DE JOAN ORIOL
La gran majoria van exaltar-se contra Mallo Fernández a la recta final de la primera part, quan l’àrbitre va amonestar els dos centrals del Nàstic. Un peatge important, el de tenir Nacho i Trigueros amb groga contra un davanter tan incòmode com Roberto Fernández.
L’autor dels dos gols del partit d’anada va barallar-se molt, però no va generar res durant la primera part. De fet, la única acció clara va arribar al minut 44 amb un retall de Joan Oriol i una rematada amb la dreta des de fora l’àrea que va sortir fora per poc. L’acció va recordar a la del segon gol contra el Ceuta i no va anar de gaire que tingués el mateix final.
El Málaga tenia el partit on volia i qui havia de canviar coses era el Nàstic. L’equip local va posar una marxa més a la represa i va encadenar un seguit de bones accions ofensives sense encert a la rematada. I el temps es va aturar al minut 63, quan l’amonestació de Nacho de la primera part va ser decisiva i el central grana va veure una segona groga i va ser expulsat.
EL CAP DE GODOY ENCÈN EL NOU ESTADI
Quan tot semblava perdut i el panorama es girava en contra va aparèixer Alan Godoy. El canari, el més diferencial de la segona volta grana, no va fallar a la seva cita amb el gol i va encendre el Nou Estadi. El temple grana va entrar en ebullició i va començar a jugar i de quina manera. Es van viure uns minuts de gran ambient i es van moure les banquetes.
Dani Vidal va fer un doble canvi i va donar entrada a Dufur per ajustar la línia defensiva amb un altre central. Sergio Pellicer, tot el contrari. Dioni, un davanter centre, entrava per un pivot com Genaro. No li quedava una altra que arriscar al Málaga, no només per la superioritat numèrica sinó perquè la victòria mínima grana donaria l’ascens al Nàstic al final d’una pròrroga.
APAREIX SANTAMARÍA I SANTA TECLA
La solidaritat en l’esforç grana va provocar el temps extra. Mitja hora més. Per un ascens valia la pena. Abans de començar sonava I will survive al Nou Estadi i d’això, precisament, es tractava. De sobreviure.
El guió va canviar inesperadament. Una llarga jugada d’atac comandada per un imperial Gorostidi va acabar amb una centrada al segon pal de Pol Domingo i Gorka Santamaría, de cap, marcava el segon i provocava el deliri grana.
EL FINAL MÉS DRAMÀTIC POSSIBLE
S’arribava al descans de la pròrroga amb dos gols d’avantatge per part dels grana. El Málaga n’havia de fer dos en un quart d’hora i només va trigar dos minuts a marcar el primer. Dioni, molt oportú, recollia un refús de Varo per reduir distàncies.
Amb el dos a un el partit es va interrompre per la retenció i llançament de pilotes. Aquests minuts perduts, quan l’àrbitre va enviar els equips a vestidors, van ser fatals a la llarga. I és que al temps afegit, en una jugada de rebots dins l’àrea, Antoñito marcava el gol de l’empat que donava l’ascens al Málaga.
El cop, letal, va ser duríssim per un Nàstic que havia jugat més d’una hora en inferioritat numèrica i havia aconseguit un avantatge de dos gols. No queda una altra ara que encaixar el cop, digerir-lo i convertir-lo en benzina pel que ve. Com va passar a Llagostera. Per lluitar per tornar fins el final.
FITXA TÈCNICA
NÀSTIC: Varo, Pol Domingo, Trigueros, Nacho, Joan Oriol, Gorostidi (Borja Martínez 105’), Óscar Sanz, Andy (Dufur 74’), Concha (Marc Fernández 84’), Godoy (Jaume Jardí 74’) i Pablo Fernández (Gorka Santamaría 66’).
MÁLAGA: Alfonso Herrero, Gabilondo, Einar, Juande, Ferreiro (Antoñito 99’), Kevin Medina (Larrubia 58’), Manu Molina, Víctor, Genaro (Dioni 76’), Roberto i Dani Lorenzo (Juanpe 109’).
ÀRBITRE: Eder Mallo Fernández (comité de Castilla y León). TG: Trigueros, Gorka Santamaría, Joan Oriol. TV: Nacho per doble amonestació al minut 63.
GOLS: 1-0 Godoy (71’), 2-0 Gorka Santamaría (94’), 2-1 Dioni (107’), 2-2 Antoñito (122’).
INCIDÈNCIES: Partit de la tornada del playoff d’ascens a Segona Divisió disputat al Nou Estadi Costa Daurada davant de 14.531 espectadors.